Borrell afirma que Hezbol·là no busca ni estendre ni intensificar la guerra

L’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors, Josep Borrell, se’n va anar ahir del Líban amb la "impressió" que el grup xiïta Hezbol·là "no està buscant la guerra" amb Israel, però alerta que la situació s’ha posat encara "més lletja" després del recent atac contra Hamàs a Beirut. Borrell va arribar al Líban tot just tres dies després que un bombardeig atribuït a Israel matés el número dos de Hamàs, Saleh al-Arouri, i creu que la renovada tensió "només ha reforçat la necessitat" del seu viatge, va explicar a l’agència Efe.

Durant la seva visita, ja prevista abans de l’atac, va mantenir trobades d’alt nivell amb les autoritats libaneses com a part dels seus esforços per evitar una guerra al Líban i es va veure també amb el líder del bloc parlamentari de Hezbol·là, Mohammad Raad. "Jo he deduït que Hezbol·là no està buscant la guerra, o no està buscant una guerra de més intensitat i de més extensió", va considerar Borrell, a punt de complir-se tres mesos d’intens foc creuat entre el moviment xiïta i les forces israelianes en les àrees frontereres. "La meva impressió, que tant de bo no m’equivoqui, és que són perfectament conscients de la gravetat de la situació i de les conseqüències que tindria un enfrontament més gran, que podria arrossegar l’Iran", va afegir, al recordar que l’escenari derivat de la guerra de Gaza també té ramificacions a tercers fronts.

Més de 60 projectils

El cap de la diplomàcia europea és conscient que la situació al Líban és "crítica" i que "les coses s’han posat més lletges sobre el terreny" després de l’assassinat d’Arouri. El divendres mateix, mentre estava reunit amb el cap parlamentari de Hezbol·là, el grup va llançar més de 60 projectils contra un centre d’intel·ligència israeliana en resposta a l’atac de dimarts passat, el primer a prop de la capital libanesa des de la guerra lliurada amb Israel el 2006. "Tota acció provoca una reacció, que al seu torn en provoca una altra. Això és el que es diu l’escalada, si algú no posa el fre podem estar al caire d’un precipici", va alertar Borrell.

Si bé creu que els enfrontaments estan per ara "dins" de les denominades normes de combat, veu "molt difícil, per no dir impossible", que Hezbol·là i altres aliats iranians membres del denominat Eix de la Resistència "deixin d’actuar" mentre continuïn els bombardejos israelians contra Gaza.

Segons el seu parer, els esforços diplomàtics de desescalada han de centrar-se en "els factors d’inestabilitat" que afecten les zones frontereres entre el Líban i Israel: una divisòria sense delimitar, territoris disputats i una zona tap. "Crec que hi haurà d’haver alguna negociació que ho tracti tot alhora i això hauria de ser possible", va considerar.

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

La setmana passada, el líder de Hezbol·là, Hassan Nasrallah, va obrir la porta a un futur diàleg per delinear la divisòria entre els dos països –actualment separats per una línia de replegament traçada per l’ONU–, però ho va condicionar al previ final de la guerra de Gaza. Malgrat això, el polític espanyol demana "anar avançant tasca" en "la mesura del que sigui possible", conscient que una disputa territorial no es tanca en un "cap de setmana" i que alguns aspectes, com la possibilitat que Hezbol·là es desarmi al sud, "ara semblen una mica utòpics".

Borrell no creu haver "perdut" la seva capacitat d’interlocució amb el món àrab a causa de la postura fragmentada de la UE respecte al suport a un alto el foc a Gaza i recorda que ell va insistir "des d’un principi" que Israel ha de respectar "les normes de la guerra". El diplomàtic va tornar a denunciar el "nombre insuportable" de víctimes civils a l’enclavament palestí, la seva "gravíssima" crisi humanitària i les declaracions "completament inacceptables" de diversos ministres del Govern israelià sobre aquest fet.