"Arrasar i repoblar amb 300.000 jueus"

Els colons s’organitzen per tornar a Gaza, el somni de la dreta expansionista israeliana, que veu una oportunitat en la devastadora guerra.

"Arrasar i repoblar amb 300.000 jueus"
5
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Abans de començar l’entrevista, Nadia Matar s’acosta amb una voluminosa Bíblia a una mà i un llibret sobre la història palestina en l’altra. "El món ha d’elegir quin dels dos prefereix", diu abans d’obrir el llibre palestí i mostrar que totes les seves pàgines estan en blanc. "La història palestina és una invenció. Tots aquells que volen un Estat palestí volen la destrucció d’Israel", afegeix sense parpellejar.

Matar és una de les figures més actives del moviment nacional religiós, el paraigua ideològic que engloba el sector més radical dels colons jueus. També és una activista clau en els plans del moviment per tornar a colonitzar Gaza amb assentaments jueus una vegada acabi la guerra. "Construirem grans ciutats i la repoblarem amb 300.000 jueus", diu des d’una reserva natural a la Cisjordània ocupada.

La devastadora guerra que lliuren Israel i Hamàs ha obert una finestra d’oportunitat per a la dreta expansionista israeliana, que somia tornar a Gaza des que Ariel Sharon va desmantellar les colònies jueves de l’enclavament el 2005 i va retirar les tropes israelianes que protegien els més de 8.000 colons que les poblaven. "Després d’eliminar tots els terroristes, oferirem als àrabs que quedin que marxin a altres països. Gaza mai tornarà a estar sota control àrab. És part de la terra d’Israel", diu repetint les bases del pla proposat per l’exambaixador israelià a l’ONU i diputat del Likud, Danny Dannon. Una neteja ètnica a la carta.

Matar va néixer a Bèlgica i va emigrar a Israel quan tenia 18 anys. Avui té tres dels seus sis fills lluitant a Gaza i la frontera del Líban, mentre ella colidera una organització que advoca per l’annexió de Gaza i Cisjordània, fins a ara només ocupades, perquè quedin sota sobirania israeliana. Un dia després que Hamàs matés brutalment centenars de civils al sud d’Israel, el Moviment per la Sobirania que encapçala va enviar una carta al Govern de Benjamin Netanyahu instant-lo a polvoritzar la Franja. "La destrucció de Gaza és un imperatiu moral", deia en la línia expressada per diversos líders polítics i militars del país. "No hi ha innocents allà. Tens els assassins, les mares que els van educar i aquells que van celebrar amb caramels l’assassinat de jueus", diu ara disparant el seu llançaflames. "Hem de fer el mateix que els aliats van fer amb Dresden i Hiroshima".

Un Govern dividit

La viabilitat dels seus plans per recolonitzar Gaza és encara un misteri. El president dels EUA, Joe Biden, ha dit que seria "un gran error", mentre que Netanyahu va afirmar fa setmanes que "no és realista". Els militars en el seu govern d’unitat nacional, com Benny Gantz i Yoav Gallant, no semblen estar per la feina, però sí tota la ultradreta i el gruix del Likud de Netanyahu. Tot podria dependre del nou equilibri de forces que surti de les presumibles eleccions que se celebraran quan callin les bombes, així com del que passi el mes de novembre vinent en les presidencials dels EUA. "No crec que puguem fer-ho sense el suport nord-americà, així que espero que Trump torni a la Casa Blanca", admet Matar.

En una altra de les colònies del bloc d’assentaments de Gush Etzion, tots il·legals segons el dret internacional, viu Danny Halamish, un altre dels activistes en l’avantguarda del moviment. "Res del que li ha passat al poble jueu en la seva història era realista, però va acabar passant", diu en una cafeteria de Tekoa. "L’apaivagament no ens ha portat enlloc. Però aquesta crisi és diferent. No només pel nombre d’israelians assassinats en l’atac terrorista, sinó perquè hem arribat al final del camí".

Notícies relacionades

Tot i que ja té 53 anys, Halamish es considera part de l’anomenada Joventut dels Turons (Hilltop Youth), els cadells del moviment que es dediquen a terroritzar els palestins perquè marxin, cremar-los els camps o venjar la mort de colons abatuts per la resistència armada. Va viure en un d’aquests turons (Maale Rahavam), però els seus membres van acabar barallats i va marxar. "Els jueus som com a La vida de Brian, ens barallem a mort per qualsevol tonteria. Hem de desfer-nos dels àrabs. Primer a Gaza, on no en pot quedar ni un, i després a Cisjordània", diu Halamish. No li importa que el que proposa pugui ser un crim de guerra

Fa anys que l’actual ministre de Finances, Bezalel Smotrich, un dels líders del moviment, advoca per accelerar la solució al problema palestí. Una dotzena d’organitzacions, avalades per polítics, rabins i figures de l’Exèrcit, s’han repartit les funcions per fer lobby al Parlament, mobilitzar la població i traçar plans de com podrien ser els nous assentaments a la Franja. L’organització de Nadia Matar n’és una. "Tots tenim el mateix objectiu: complir el somni sionista d’una pàtria jueva des del riu Jordàn fins al mar", conclou l’activista del moviment colon.

56 assassinats

Resulta molt difícil informar sobre un territori del món on s’impedeix l’accés a la premsa internacional. Aquesta és la situació que es viu a la Franja de Gaza. «Actualment, l’enclavament representa un forat negre informatiu creat per l’Exèrcit d’Israel. L’única informació que arriba és gràcies a la premsa local que treballa en condicions precàries». Així és com Edith Rodríguez, vicepresidenta de Reporters sense Fronteres (RSF), defineix la situació. El balanç apunta que des del 7 d’octubre fins a l’1 de desembre, 56 periodistes han sigut assassinats per atacs israelians a la Franja, 13 dels quals RSF ha pogut verificar que tenen relació directa amb la seva professió, és a dir, assassinats en cobertures o deliberadament per la seva condició de periodistes. A aquests cal sumar uns altres 4 professionals que han mort a Israel (1 d’ells exercint el seu ofici) i 3 més al sud del Líban. En total, a la regió han mort 63 periodistes, 17 d’ells a l’exercici de la seva professió.