Sánchez truca al seu homòleg marroquí per reimpulsar un full de ruta congelat pel cicle polític

El Marroc solia ser el destí del primer viatge a l’exterior dels presidents espanyols una vegada investits. Ho va ser de Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. La tradició no escrita la va abandonar Pedro Sánchez, que el 2018 va visitar França després d’aconseguir la presidència. Tampoc va ser el 2020, després de ser elegit al gener, poques setmanes abans que esclatés la pandèmia mundial de covid-19. En aquesta tercera legislatura, el socialista ha elegit un destí més apressant en la qüestió internacional: Israel, Palestina i Egipte. No hi ha previstes visites ni del president ni del ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, segons confirmen fonts del Govern i diplomàtiques.

Aquest dimarts, el president ha parlat per telèfon amb el cap de Govern del Regne del Marroc, Aziz Akhannouch , segons ha anunciat a X (abans Twitter). «Hem coincidit en la importància de l’amistat entre Espanya i el Marroc. Per això, volem impulsar l’agenda bilateral ja acordada i explorar les noves oportunitats que ofereix aquesta relació renovada. També promourem una relació més estreta entre el Marroc i la Unió Europea», ha escrit Sánchez.

És el primer contacte conegut amb Rabat després que aconseguís la investidura gràcies als suports dels grups independentistes el 16 de novembre passat.

Una legislatura marcada pel Marroc

L’acostament d’Espanya al Marroc, conjuminat en la segona part de la passada legislatura, es va plasmar en un full de ruta conjunt firmat en la Reunió d’Alt Nivell el febrer d’aquest any. Desenes d’acords bilaterals en les diferents àrees (economia, migracions o cultura) dels quals només es coneixen les línies generals i que, de moment, no han donat els fruits concrets que s’esperaven.

Pedro Sánchez va aconseguir que el Marroc restablís la normalitat diplomàtica amb Espanya després d’un any de represàlia per haver proporcionat atenció mèdica a terra espanyol a Brahim Ghali, el líder del Front Polisario sahrauí i enemic de Rabat. Per a això, va haver de fer un gir a la posició de neutralitat d’Espanya cap al territori disputat. Sánchez va assegurar al monarca marroquí Mohamed VI que el pla per donar autonomia al Sàhara dins del Regne era el «més seriós, realista i creïble» per solucionar el desacord de mig segle.

Les duanes de Ceuta i Melilla continuen sense estar operatives, malgrat que s’hi havia compromès el ministre José Manuel Albares. Tampoc se sap què passarà amb l’espai aeri sobre el Sàhara Occidental, controlat fins ara per Espanya. Ni amb el traçat de les aigües davant les Canàries, que té zones en disputa. De la mateixa manera, no s’ha produït la trobada que va prometre Mohamed VI a Pedro Sánchez, després de plantar-lo a la Reunió d’Alt Nivell del febrer.

Els tribunals europeus esperen confirmar ben aviat la decisió prèvia de suspendre l’acord de la UE amb el Marroc sobre la pesca, del qual es beneficiaven barcos espanyols, perquè incloïa la captura en aigües sahrauís sense consentiment del Front Polisario.

Impuls a Gibraltar

Espanya mira d’impulsar també un altre dels acords congelats pel cicle polític, el relatiu a Gibraltar. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha mantingut la seva primera trobada amb el seu homòleg britànic, l’acabat d’estrenar en el càrrec i ex primer ministre David Cameron. No hi ha hagut cap anunci concret, llevat del compromís de continuar negociant. Albares ha reiterat, com va dir el desembre de l’any passat, que la proposta espanyola és la que ja té Londres sobre la taula. «La pilota és a la seva teulada», ha dit el cap de la diplomàcia espanyola.

La trobada s’ha centrat pràcticament i exclusivament sobre l’Acord de Gibraltar, segons el ministre. «Els últims aspectes que ens separen de poder tenir un acord definitiu són, per exemple, la fórmula de l’ús conjunt de l’aeroport», ha remarcat Albares. «Estem tan a prop en aquests punts de vista que ja el que queden són aspectes específics i puntuals. La major part de l’acord hi és».

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

El Regne Unit i la Unió Europea, en representació d’Espanya i amb la participació de Gibraltar, negocien des de fa dos anys com gestionar el pas de persones i mercaderies pel Reixat de separació, després del Brexit.

La màxima és no entrar en qüestions de sobirania i mirar de crear una zona de prosperitat compartida. El ministre assegura que tots dos han donat instruccions perquè els equips tècnics reprenguin unes converses que han estat paralitzades durant els últims mesos. «La decisió no hauria de dilatar-se més perquè és una situació que és absolutament transitòria», ha conclòs el ministre.