L’ofensiva terrestre a Gaza: una missió d’alt risc amb ecos de Mossul i el Vietcong

No hi ha gaires detalls de com està sent l’avanç de la infanteria israeliana des que va començar l’operació terrestre fa una mica més d’una setmana. Les seves forces han penetrat per dos eixos des del nord i un tercer pel centre. Pretenen partir l’enclavament en dos per aïllar tot el nord de la Franja, que inclou també la capital, on es distingeixen a aquestes hores les seves unitats mecanitzades. L’únic que se sap amb certesa és que no queda un sol edifici intacte a les zones que controlen, com han mostrat les televisions israelianes i estrangeres encastades amb les seves tropes. L’aviació, primer, i la infanteria, després, estan volant tot el que troben al seu pas. Més de 40.000 vivendes han sigut completament destruïdes i 220.000 més s’han malmès, segons dades de l’ONU. 

«Hamàs utilitza infraestructures civils i això fa molt difícil minimitzar els danys. Disparen coets des d’hospitals, escoles i mesquites», assegura el tinent coronel Daniel Elbo Arama des de la base de Tzeelim. El seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, ho va expressar amb altres paraules aquesta mateixa setmana. «La ciutat sencera és una gran base terrorista», va dir referint-se a la capital de la Franja per justificar la naturalesa indiscriminada de la seva ofensiva, que està passant per alt principis bàsics com la proporcionalitat i la distinció entre objectius militars i civils.

Guerra llarga i complicada

Tot això està facilitant l’assalt, que té dos objectius declarats: destruir Hamàs i rescatar els prop de 240 ostatges al seu poder. Per destrucció s’ha d’entendre liquidar els seus líders i eliminar les capacitats militars de la seva milícia perquè no puguin ser reconstituïdes. «Això no només implica molts bombardejos aeris, el més precisos possibles, sinó que una vegada entres per terra, has de netejar cada edifici, cada pis, cada habitació i cada soterrani», li va dir recentment el general David Petreus, que va ser també director de la CIA. Tots els experts coincideixen que per complir aquests objectius serà necessària una guerra llarga i complicada, com a mínim de diversos mesos. 

Fa setmanes que el Pentàgon adverteix Israel que les seves forces es trobaran a Gaza un escenari similar que els Estats Units i els seus aliats iraquians van enfrontar a Mossul, la ciutat presa per l’Estat Islàmic a l’Iraq que va servir com a capital del seu extint califat. Una urbs on vivien gairebé dos milions d’habitants en temps de pau. Amb un afegit que complica més la seva missió: els prop de 500 quilòmetres de túnels construïts per les faccions armades a Gaza, on es creu que Hamàs té centres de comandament, magatzems d’armes i els ostatges capturats durant l’atac sense precedents que va posar en marxa aquesta guerra.

Uns túnels més sofisticats que els que va utilitzar el Vietcong per acabar repel·lint la invasió dels EUA. Amb parets reforçades de formigó, milers d’entrades i sortides i un laberint de galeries a uns 2.000 metres de profunditat, segons ‘The New York Times. «En aquest terreny Hamàs té avantatge», escriu l’especialista Daphne Richemond-Barak a Foreign Policy. «Els túnels neutralitzen les capacitats militars israelianes i serveixen per equilibrar les forces. A tot això cal afegir-hi les bombes trampa, els franctiradors, els suïcides, els míssils antitancs i les emboscades que Hamàs està posant en pràctica. Això vaticina una batalla complicada. Si Mossul és la referència, va trigar ni més ni menys que nou mesos a caure. 

Diferències entre la batalla de Mossul i la de Gaza

Els paral·lelismes amb Gaza són molts, però amb algunes diferències notables, segons Anthony King, professor d’Estudis de la Guerra a la universitat britànica de Warwick. El combat allà va estar liderat per 94.000 tropes iraquianes, estretament recolzades pels EUA i els seus aliats de la coalició contra l’ISIS. En aquesta guerra, Israel compta amb 169.000 soldats actius i 300.000 reservistes mobilitzats. Però una part significativa d’aquestes forces estan desplegades a Cisjordània i la frontera amb el Líban. «De manera que l’Exèrcit israelià tindria uns 100.000 soldats per bloquejar Gaza i netejar-la, tot i que les seves tropes de combat són molt menors. Alguns comentaristes han suggerit que rondarien les 20.000. De manera que probablement no n’hi haurà prou per desembarassar tot Gaza», assegura King a aquest diari. Es calcula que les faccions palestines tenen entre 20.000 i 40.000 combatents, almenys abans de la guerra. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La defensa deTrump i Stormy Daniels s’embranquen en un combat ferotge

Una altra diferència important és que la coalició contra l’ISIS va fer «enormes esforços» per mirar de separar els gihadistes de la població iraquiana de Mossul amb «sofisticades campanyes d’informació» que van sumar també reclutes per als grups de la resistència a la ciutat. «L’Exèrcit israelià sembla haver fracassat completament en l’intent de guanyar-se la població contra Hamàs. Les seves escasses precaucions en l’ús de la força han aconseguit més aviat el contrari», afirma King. Tampoc Israel està sabent gestionar l’enorme suport internacional que va obtenir arran del brutal atac de Hamàs. I fins i tot els seus aliats més estrets li comencen a demanar a crits que deixi de matar nens i dones, com ha fet aquesta setmana Emmanuel Macron. 

La presa de Mossul el juliol del 2017, després de nou mesos de guerra urbana, va ser el principi del final de l’ISIS. El seu califat com a entitat política va quedar seriosament minvat. Les seves fronteres es van empetitir i la seva capital es va traslladar a la ciutat siriana de Raqqa. «En el cas d’Israel, és molt difícil entendre què podria aconseguir políticament, fins i tot si aconsegueix escombrar Hamàs del nord de Gaza», assegura el professor de la universitat de Warwick. «Hi continuarà havent cèl·lules de Hamàs al sud, on probablement trobarà més suport dels desplaçats. De manera que l’operació en curs sembla una missió condemnada al fracàs», afirma King.