Blinken advoca sense èxit a Israel per protegir els civils a Gaza i Cisjordània

El secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, ha reiterat aquest divendres a Tel Aviv la seva crida al Govern d’Israel perquè protegeixi els civils a la Franja de Gaza, però també a Cisjordània, que es troben atrapats en el «foc creuat». Una cosa que, ha remarcat, s’ha de fer compatible amb «el dret i l’obligació» dels israelians a defensar-se de l’atac de Hamàs. El primer ministre Benjamin Netanyahu s’ha tornat a fer el desentès a aquestes peticions al rebutjar tota «pausa humanitària» mentre la milícia palestina no alliberi els 241 ostatges que manté segrestats.

«La protecció dels civils s’ha de produir no només a Gaza, sinó també a Cisjordània, on cal aturar la violència extrema contra els palestins», ha dit Blinken després de reunir-se amb Netanyahu i amb el president israelià, Isaac Herzog. «Els civils no han de patir les conseqüències de la falta d’humanitat i de la brutalitat de Hamàs. Hem aconsellat Israel, li hem donat un consell que només poden donar els millors amics, sobre com minimitzar les morts de civils i alhora acabar amb els terroristes», ha afegit el cap de la diplomàcia nord-americana.

Es tracta de la tercera visita oficial de Blinken a Israel des que va esclatar la guerra entre Hamàs i l’Estat jueu, en què intentarà mediar per aconseguir un alto el foc temporal que permeti l’entrada de més ajuda humanitària a Gaza. Herzog va defensar el «dret a l’autodefensa» d’Israel i va assegurar que la intensa ofensiva de les forces aèries, terrestres i navals israelianes que han deixat més de 9.200 morts a la Franja de Gaza, es realitzen amb base al «dret humanitari i internacional».

Blinken va reconèixer el dret d’Israel a defensar-se, però va remarcar la importància que «quan es tracta de la protecció dels civils, que estan atrapats al foc creuat creat per Hamàs, es faci tot el possible per protegir-los i portar assistència als que tan desesperadament la necessiten i que no són en cap manera responsables del que va passar el 7 d’octubre» passat. No obstant, Netanyahu va ser taxatiu sobre això: «Continuem amb totes les nostres forces i Israel es nega a una treva temporal que no inclogui l’alliberament dels nostres ostatges».

Notícies relacionades

Orania, un lloc per a blancs a Sud-àfrica

"Motivació política" en l’assassinat d’una congressista i el marit

Precisament, les famílies dels ostatges van realitzar una protesta davant la base militar de Kirya, a Tel Aviv, on es va portar a terme la reunió, per exigir que no hi hagi un alto el foc sense el previ retorn de tots els ostatges. «Estem sentint a fora la manifestació de les famílies. El nostre cor és amb ells. Ho entenem, volem el seu alliberament immediat», va comentar Herzog.

«Estem pensant en cada moment en els nostres ostatges. Tants israelians, nord-americans i altres ciutadans, i estem decidits a fer tot el possible per portar-los de tornada, sans i estalvis», va dir Blinken durant una reunió amb el president israelià, Isaac Herzog, segons un comunicat de Presidència.