França desplega 7.000 militars després d’elevar al nivell màxim l’alerta antiterrorista

El president francès, Emmanuel Macron, ha ordenat el desplegament de 7.000 militars per tot el país després de l’assassinat, aquest divendres, d’un professor d’un institut d’Arràs (nord) en un atac islamista.

La mobilització de soldats té lloc després que la primera ministra, Élisabeth Borne, decretés el nivell màxim d’alerta antiterrorista per l’atemptat, que va deixar unes altres tres persones ferides.

Els militars desplegats pertanyen a la força Sentinelle, creada el 2015 pel llavors president, el socialista François Hollande, a causa de l’onada d’atemptats gihadistes que va castigar el país aquell any (Bataclan, Charlie Hebdo). Aquest dispositiu, actiu des d’aleshores, compta amb 10.000 efectius, 3.000 d’ells a la reserva, i es despleguen en funció de les alertes terroristes.

Des del 2012, els atemptats terroristes gihadistes a França han matat 272 persones i n’han ferit 1.200, sobretot el 2015 i el 2016.

Sota vigilància

El jove txetxè detingut per l’assassinat del professor d’Arràs estava sota vigilància dels serveis secrets francesos per les seves afinitats islamistes i va arribar a ser interrogat per la policia en la vigília de l’atemptat. Els agents el van deixar llavors en llibertat al no trobar indicis que anés a passar a l’acció.

Notícies relacionades

Trump ajorna 5 dies els atacs a centrals elèctriques de l’Iran després de «converses productives» amb el règim, que Teheran nega

Mor Lionel Jospin, ex primer ministre socialista de França i 'pare' de la setmana laboral de 35 hores

L’assaltant pertany a una família russotxetxena que havia arribat a França el 2008 i que van intentar expulsar el 2014, tot i que finalment només el pare va ser deportat diversos anys més tard. La ultradreta ha demanat la dimissió del ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, per haver infravalorat aquest perill.

El mateix Darmanin va assenyalar divendres al canal TF1 que «sens dubte hi ha un vincle entre el que ha passat i l’Orient Mitjà», amb referència a la situació de guerra entre Israel i Hamàs a la Franja de Gaza.