Nou països del sud d’Europa reclamen esforços addicionals per fer front a la migració i la crisi climàtica

Els líders i representants de nou països del sud de la Unió Europea (UE) s’han reunit aquest divendres a Malta per trobar postures comunes, en vista de la cimera informal de caps d’Estat que se celebrarà el 6 d’octubre a Granada i reunirà tot el club europeu. La trobada, anomenada Med9, ha conclòs sense acords específics, però, sí, la proposta comuna que s’accelerin les negociacions sobre el nou Pacte d’Asil i Immigració per trobar «un acord» abans que culmini l’actual legislatura de la Comissió Europea. De la mateixa manera, també s’han reclamat esforços addicionals per fer front tant als fluxos migratoris com a les catàstrofes naturals.

Cal remarcar les declaracions del president francès, Emanuel Macron, i de la mandatària italiana, Giorgia Meloni. Quant a la migració, «és una situació excepcional, sobretot a [l’illa italiana de] Lampedusa. Per això hi ha d’haver una resposta única [de la UE]. Tots hem de demostrar solidaritat a Itàlia i a tots [els països que són] ports d’arribada», ha dit Macron. «Sense solucions estructurals, primer seran colpejats els països d’arribada, però després tots els altres», ha argumentat Meloni.

«Hem de treballar amb l’Àfrica», ha continuat la política dretana. I pactar «acords de repatriació europeus, i no firmats [bilateralment] pels països», ha exemplificat. «Estic d’acord amb el que han dit Macron i Meloni», els ha recolzat el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis.

Canvi climàtic

En un altre apartat, Mitsotakis també ha demanat «una col·laboració sòlida» i coordinada «a llarg termini» per fer front a les seqüeles provocades per la crisi climàtica, després dels incendis i les terribles inundacions que va patir el seu país aquest estiu. «No només paraules, també fons són necessaris», ha conclòs l’eslovè Robert Golob, al referir-se tant a la qüestió de la migració com a la de la crisi climàtica. «Cal afrontar el tema de la migració d’una manera final i definitiva», ha conclòs el maltès Robert Abela. «I cal trobar fons per a les catàstrofes naturals», ha afegit. 

En aquesta línia, Espanya. En concret, el secretari d’Estat per a la UE d’Espanya, Pascual Ignacio Navarro, que ha acudit a la reunió en representació de Pedro Sánchez, ha dit que el que cal fer «és revisar el balanç [de la UE] 2021-2027», i buscar «el suport dels altres membres» del club europeu. 

Sud versus nord

Això últim, no obstant, pot ser que no sigui tan senzill. Respecte a la immigració, de fet, la reunió de Malta s’ha produït en un moment en què Itàlia ha tornat a alçar la veu dins de la UE, després de les arribades massives a Lampedusa. Amb això com a preàmbul, en les últimes setmanes, Roma i París han donat mostres de voler deixar enrere les baralles del passat per consensuar polítiques comunes davant la situació.

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

Però el mateix no ha passat amb Alemanya, país amb el qual Meloni ha mantingut aquests dies diversos desacords també arran de la decisió de Berlín de destinar fons a oenagés que rescaten migrants a Itàlia. Una cosa que Roma veu amb mals ulls.

«Ahir [per dijous] vaig tenir alguns intercanvis amb [el canceller alemany, Olaf] Scholz, perquè Alemanya va presentar algunes esmenes [al Pacte d’Asil i Immigració], una en particular que es refereix a les oenagés, que per a nosaltres representa un pas cap enrere», ha dit Meloni. Amb això, Meloni ha recordat que els països del Med9 representen «el 46% de la població europea i el 41% del PIB de la UE».