Albares aborda de nou la cooficialitat del català, eusquera i gallec amb els ministres de la UE

El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha tornat a tractar el tema de les llengües davant els ministres d’Assumptes Europeus de la UE, reunits aquest dijous a Múrcia, segons ha pogut saber aquest diari de fonts presents a la reunió. Segons les mateixes fonts, l’assumpte del català, el basc i el gallec s’inclourà com a punt del dia a la reunió formal del Consell General d’Assumptes Generals (CAG) el dia 24 a Brussel·les.

La de Múrcia és una reunió informal del CAG, que coordina la preparació de les reunions del Consell Europeu. En les pròximes setmanes hi ha dues reunions de caps d’Estat i de Govern (el Consell Europeu): una d’informal a Granada divendres i una altra a Brussel·les el 26 d’octubre. Es desconeix si es tractarà l’assumpte a aquest nivell.

Els partits independentistes van arrencar al PSOE el compromís de demanar a les institucions europees que incloguessin el català, el gallec i el basc com llengües oficials de la Unió a canvi de votar a favor de Francina Armengol com a presidenta de la Mesa del Congrés. I ara demanen que s’avanci en el reconeixement europeu de cara a la previsible votació d’investidura de Pedro Sánchez en les pròximes setmanes.

Oficialitat del català

L’oficialitat del català a la UE és una de les principals reivindicacions de Junts, la formació més reticent a donar el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez. Mentre ERC s’ha centrat més en les llengües cooficials al Congrés, la bandera de l’idioma a Europa l’han enarborat els postconvergents, que fins i tot van arribar a demanar a Albares que registrés la petició com a condició prèvia al seu suport a Francina Armengol com a presidenta del Congrés. És l’anomenat «pagament per endavant», en paraules de Carles Puigdemont. Fins que no van tenir constància de la sol·licitud, no van donar el seu ‘sí’ definitiu a la dirigent balear. 

Notícies relacionades

Els EUA aturen l’enviament de míssils a Ucraïna

El dalai-lama diu que no serà l’últim i nega la veu a la Xina en la successió

Ara Junts insisteix en la necessitat que es reconegui l’oficialitat del català abans de la reelecció de Sánchez. Al PSOE, no obstant, al·leguen que la decisió no correspon en exclusiva al Govern central, ara en funcions, sinó que ha de prendre’s entre tots els estats membres de la UE. Però els socialistes remarquen que ja han donat mostres d’estar disposats a lluitar fins al final per aquest tema, i confien que un «compromís» en aquest sentit serveixi per decantar el suport dels set diputats postconvergents. 

Els col·laboradors de Sánchez són cada vegada més optimistes sobre les possibilitats de la seva investidura, amb les negociacions centrades sobretot en la hipotètica amnistia del procés. Una vegada que Alberto Núñez Feijóo rebi el ‘no’ definitiu del Congrés aquest divendres, volen trepitjar l’accelerador. El pla, assenyalen fonts de la direcció socialista, és que abans que acabi l’octubre Sánchez ja hagi sigut investit i hagi format Govern.