Mig miler d’empreses de l’amo de Wagner esperen nous caps

El número exacte de les seves empreses no és una dada que s’hagi donat a conèixer des de Sant Petersburg, seu central d’un imperi estès per la Rússia europea, el Pròxim Orient i, sobretot i últimament, l’Àfrica subsahariana. Mig miler és el càlcul de les autoritats occidentals, el Departament del Tresor dels Estats Units, el Govern britànic i la Comissió Europea, per a successius informes de fonamentació de sancions, que ha anat repassant EL PERIÓDICO.

Per la desinstitucionalització de la seva economia, a la Federació Russa és opaca la informació mercantil referida als pretorians de la cort del Kremlin. De fet, i segons un dels informes de l’Oficina de Control d’Actius Estrangers del Departament del Tresor nord-americà, la mateixa Wagner PMC, la més coneguda de les empreses de Prigojin, mai ha estat registrada.

Or africà

Or africàLa Companyia Militar Privada Wagner (el seu nom oficial) és la més visible de l’empori per la fama dels seus mercenaris i la guerra d’Ucraïna, però és la seva extensió africana la gruixuda base d’un iceberg empresarial. A l’Àfrica, Wagner posa els combatents que protegeixen els mandataris contractants... i que custodien les mines l’explotació de les quals Prigojin rebia com a pagament.

El 20 de juliol passat, gairebé un mes després que l’oligarca ordenés parar la marxa de les seves milícies cap a Moscou, el Departament d’Afers Exteriors, Commonwealth i Desenvolupament del Govern britànic imposava sancions a 13 homes de confiança de Prigojin per dirigir la seva divisió africana. Aquell paquet de sancions dibuixava una estructura de comandament.

El principal, Vitali Viktorovic Perfilev, sancionat també per la UE i els Estats Units, és el cap de Wagner al continent i guardià del president de la República Centreafricana (RCA), Faustin-Archange Touadéra. Els seus segons són Valeri Nikolaievich Zakharov, assessor de seguretat de la presidència de la República Centreafricana, i els seus delegats en aquest país Dmitro Sitoi, Oleksander Ivanov, Ileksander Maloletko i Konstantin Pikalov.

En les llistes hi ha també l’home fort de Wagner a Mali, Ivan Maslov, i el dirigent d’una firma de molt dispers objecte social: Andrei Nikolayevich Ivanov, director d’Africa Politology, amb domicili comercial a Moscou i seu operativa a Bamako. Potser està en l’origen de les banderetes blanques, vermelles i blaves russes que els manifestants han fet onejar en diversos països africans després de cops d’Estat.

A aquests dirigents –tret de l’últim ressenyat, no són precisament homes d’oficina– se’ls acusa d’atemptats contra els drets humans en molt nombrosos actes de brutalitat per mantenir el poder dels seus clients. Al seu entramat destaquen M Invest i M Finance per a l’extracció de silici i altres metalls estratègics al Sudan, Ferrum Minning per a la mateixa activitat a Madagascar, i un grup de societats a la RCA dedicades a la seguretat privada –Lobaye Security i Sewa– i l’explotació de mines d’or i tràfit de diamants (Midas i Diamville respectivament). Midas explota el jaciment de Ndassima, una de les vetes d’or més grans del planeta amb reserves que el Departament del Tresor dels EUA valora en 1.000 milions de dòlars.

Segons les autoritats de Washington (llista de sancions del 26 de juny del 2023), la comercialització d’or i diamants i diversos intents de conversió del metall preciós en dòlars es fa des de Dubai amb dos instrumentals que recapten i financen per a la divisió africana: Industrial Resources General Trading i Broker Expert; i des de Moscou amb una opaca societat: DM.

Homes de confiança

Homes de confiançaCap d’aquestes empreses ha operat sense prèvia acció armada dels mercenaris de Wagner –de majoria siriana– on s’implanta. L’aprovació de sancions al juny i juliol passats contra aquestes societats i executius vinculats a Prigojin a l’Àfrica va donar per primera vegada visibilitat a una part de l’imperi que ara espera un nou cap.

El repartiment que es pugui acabar fent entre altres oligarques de més confiança del president Putin és clau pels seus efectes estratègics. «L’actitud d’aquest grup de caps, fins aleshores lleials a Prigojin, marcarà el futur de la influència russa al Sahel», confirma a EL PERIÓDICO un alt oficial militar espanyol.

A Mali, el país que Espanya intenta que no abandonin els soldats de la UE, dos coronels i un tinent coronel centrals en les forces armades locals són tinguts per aquesta font com a «gent de confiança del comandament rus a Bamako».

Casernes i xalets

Casernes i xaletsA l’avió que es va estavellar a la regió russa de Tver el 23 d’agost portava amb Prigojin el seu lloctinent militar i cofundador de Wagner, el neonazi Dmitri Utkin, i dos dels seus executius més pròxims: Valeri Txekalov i Ievgueni Makarian.

El primer va regir a Síria un contracte de la firma wagneriana Euro Polis amb l’estatal General Petroleum per negociar hidrocarburs. En el moment de morir, aquest amic de Prigojin era el responsable de contractes militars amb el Kremlin del Grup Concord, entramat de 400 firmes de serveis, que abracen des de racions de combat de l’exèrcit desplegat a Ucraïna fins a transport de tropes (Kratol) i construcció de casernes (Magaline). També el sector immobiliari civil: North Versailles és l’última urbanització que porta a terme, als voltants de Sant Petersburg.

Per a l’imperi avui orfe de Prigojin, Concord és la seva màquina extractiva principal a Rússia, afavorida amb un riu d’adjudicacions des de la seva fundació, el 1995, i també després que la mare de l’oligarca, Violeta Prigojina, prengués la major part del capital el 2011.

L’altre executiu pròxim al cap, Makarian, havia sigut un comandament de la policia a Sant Petersburg i va combatre a Síria per a Wagner abans de convertir-se en el cap de l’àrea de seguretat privada de l’empori, en què destaquen dues firmes: Unió d’Oficials de Seguretat Internacional i Prime Seguretat i Desenvolupament (totes dues en la seva traducció del rus).

Esperant el dit de Putin

Mitjans internacionals han especulat amb la possibilitat que sigui Anton Olegovich Elizarov l’home que hereti Wagner. És jove (42 anys), originari de Rostov del Do, exoficial de l’Exèrcit i exagent especial del servei d’intel·ligència militar (GRU) que es va haver de retirar per una condemna per corrupció i es va convertir en comandament mercenari a Síria. El seu nom ha sonat, però no l’anuència de Putin.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

En el moment de morir l’oligarca que, davant un munt dels seus milicians morts a Ucraïna, va increpar el ministre rus de Defensa, Serguei Xoigú, Wagner s’havia sofisticat. Certament, reclutava presidiaris per utilitzar-los com a carn de canó al Donbass, però també proporcionava imatges de satèl·lit a l’Exèrcit comprades amb la seva filial Terra Tech, i havia fundat la seva unitat de propaganda, Cyberfront Z, amb què completar les ofensives de l’Agència d’Investigació a Internet, la divisió de l’empori dedicada a granges de botsper a ingerència i campanyes a xarxes socials.

Havia fet Wagner fins i tot una incursió a la producció musical. El gener passat va promocionar a Rússia per diversos canals ‘Cheburrashka’, una cançó arengatòria, himne pop glorificador de Rússia i dels mercenaris. En un videoclip trepidant, en què no falten destrals, maces, migs, orkos i bombes atòmiques, la cantant Vika Tsyganova canta a la pàtria i caricaturitza una OTAN entre nazi i homosexual. En la tornada clama: «¡Mama Rússia, neteja les teves llàgrimes!».