Rototom, el festival de reggae de Benicàssim, porta d’Itàlia apologistes de Putin

En un email de resposta, el departament de premsa de l’organització ha argumentat que Rototom «està obert a la lliure expressió d’opinions diverses en l’àmbit del debat». «Aquest prisma és el que dona sentit al nostre Foro Social», puntualitza la nota, que recorda que Chiesa hi va acudir el 2015 «per parlar d’Europa i de la islamofòbia» mentre que Di Battista participarà en una xerrada «sobre la llibertat d’expressió i els drets humans a la taula ‘En suport a Assange’».

Giulietto Chiesa, antic militant del Partit Comunista d’Itàlia als anys 70, excorresponsal a Moscou dels diaris italians L’Unità i La Stampa, va ser ponent el 2015 en el debat ‘Ucraïna, ¿Europa en guerra?’ moderat per Juan Carlos Monedero, un dels fundadors de Podem i en què va intervenir també Oleg Yasinsky, un periodista ucraïnès establert ara a Rússia que, igual com l’italià, considera la revolució de Maidan del 2014 com un cop d’Estat portat a terme per ultradretans. Durant la seva intervenció, el periodista i polític va repetir un per un els arguments del Kremlin per defensar l’annexió de Crimea, considerada per molts com la primera modificació de fronteres per la força militar que es produeix a Europa des de la Segona Guerra Mundial. «No hi ha hagut cap invasió russa... els russos de Crimea han fet un referèndum legítim, legal, i el 98% ha decidit tornar a Rússia», va remarcar llavors. Segons va afirmar també, els crimeans simplement van exercir «un dels dos drets fonamentals» que considera la comunitat internacional, que és «el dret a l’autodeterminació», després que a Kíiv «tingués lloc un cop d’Estat nazi». L’annexió de Crimea ha sigut reconeguda tan sols per un grapat de països, entre aquests, Bielorússia, Nicaragua i Corea del Nord, mentre que va ser declarada «invàlida» per una àmplia majoria de països en una votació a l’Assemblea General de l’ONU.

Chiesa s’ha significat a Itàlia com un dels grans defensors de la política de Putin, «apareixent sovint en programes de gran audiència a televisió», construint «comunitats i xarxes online» i promovent una «televisió-web», assegura des d’Itàlia a EL PERIÓDICO Jacopo Iacoboni, periodista especialitzat en desinformació russa al país transalpí. A Pandora TV, el canal fundat per ell, «sovint s’emetien integrament continguts elaborats per RT», la televisió propagandística russa prohibida a la UE després de la invasió, recorda l’especialista. En aquests mitjans, Chiesa ha arribat a airejar teories conspiracionistes sobre la demolició el 2014 del Boeing de Malaysia Airlines a l’est d’Ucraïna, producte, segons ell, d’un complot dels «països occidentals» i obra dels «serveis secrets ucraïnesos per atribuir-li la culpa a Rússia». La justícia holandesa ha condemnat per rebel·lia dos ciutadans russos i un d’ucraïnès, i considera provat que la bateria que va abatre l’aparell pertanyia l’Exèrcit rus.

Chiesa, en la seva joventut militant esquerrà, mantenia en vida excel·lents relacions amb destacats membres de l’elit ultraconservadora a Rússia, i va protagonitzar el 2018 a la seu de Roma de CasaPound, un moviment ultradretà, un debat amb el polèmic filòsof i politòleg rus Aleksándr Duguin, ideòleg d’una de les branques més agressives del nacionalisme rus. Chiesa ha sigut una figura especialment apreciada pel director de l’esdeveniment, Filippo Giunta, a qui no sembla tractar com un simple convidat ocasional. En un post a Facebook amb motiu de la seva mort, Giunta es complaïa d’haver «compartit tantes batalles» amb el polític i periodista. A més, l’organització de Rototom va publicar a la pàgina de la mateixa xarxa social un obituari en el moment de la seva mort, un gest molt poc freqüent cap als convidats.

Amb més projecció

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

L’exparlamentari Alessandro di Battista, molt més jove que Chiesa, era una de les personalitats més destacades i amb més projecció del M5S en el moment del seu naixement. Igual que Chiesa, ha lloat públicament la figura del president rus. En un post també a Facebook difós el 2019 titulat «Encara sort que tenim Putin», va afirmar que «per a la pau mundial s’ha de reconèixer que és fonamental una Rússia políticament forta». Durant un llarg temps, el polític populista va actuar sense embuts com un lobbista dels interessos del Kremlin al seu país, formant fins i tot part de delegacions polítiques que visitaven l’ocupada península de Crimea i violant les recomanacions de viatge de la UE, i visitant Moscou i entrevistant-se amb polítics d’alt nivell, com Serguéi Zhelezniak, llavors vicepresident de la Duma i autor de controvertides lleis que retallen la llibertat d’expressió. Di Battista promovia amb tant ímpetu els interessos de Rússia a Itàlia que el 2014 «va acompanyar el lider de M5S Beppe Grillo a Vila Abamelek, la residència privada de l’ambaixador rus a Roma», recorda el periodista Iacoboni. A partir d’aquell transcendental moment, la formació grillista va assumir per complet l’argumentari rus en el conflicte d’Ucraïna: va demanar l’aixecament de les sancions i va reduir l’annexió de Crimea a una mera «tensió» bilateral. Di Battista també s’abona al conspiracionisme pro Kremlin; al seu canal de YouTube amb 162.000 subscriptors ha entrevistatToni Capuozzo, un periodista que ha suscitat dubtes sobre la massacre de Butxa. En la conversa, el convidat aireja també nous interrogants, en aquesta ocasió sobre la fossa comuna trobada a la localitat d’Izium després de la retirada de les tropes russes mentre el mateix entrevistador assenteix.

Rototom és un esdeveniment que rep generoses ajudes públiques. Segons documents a què ha tingut accés aquest diari, al present exercici va obtenir 15.000 euros de subvenció concedits per l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música, dependent del Ministeri de Cultura. El 2022, el diari oficial de la Generalitat Valenciana s’inclou la concessió, per part de Turisme Generalitat Valenciana, d’un finançament de 71.070,30 euros en concepte d’«impuls a esdeveniments musicals, esportius i culturals».