Els ministres d’Interior de la UE es conjuren contra les màfies de la migració, els narcos i el ciberabús sexual

Els ministres d’Interior de la UE han constatat a Logronyo la seva intenció de tirar endavant abans que acabi la legislatura europea un pacte de migració que fa vuit anys que està bloquejat, una aliança transatlàntica contra les màfies del narcotràfic i un cos de lleis per poder combatre l’abús sexual a internet, delicte que podria estar afectant un de cada cinc nens europeus.

Aquestes són les tres qüestions principals que s’han tractat avui sota presidència espanyola al consell JAI de ministres d’Interior, celebrat al Rioja Fòrum. Els tres assumptes toquen matèries de la màxima gravetat per als titulars de les carteres ministerials de seguretat i que en el tram final de legislatura conciten majories gradualment més àmplies en el si de la Unió, segons han assenyalat el ministre espanyol Fernando Grande-Marlaska i la comissària europea d’Interior, Ylva Johansson.

Els ministres reunits també han examinat riscos derivats de la guerra d’Ucraïna, com l’increment en el tràfic d’armes o la proliferació de fanàtics amb formació militar, però han sortit expressant el seu «suport sense fissures a Ucraïna», que «continuarà tant temps com sigui necessari», ha assegurat el ministre espanyol.

Immigració

ImmigracióPer a l’acord entorn de la migració és important que el torn de presidència europea recaigui ara precisament sobre Espanya. «Queden per tancar expedients clau per al desenvolupament de la Unió, com aquells que afecten la qüestió migratòria», ha explicat Grande-Marlaska, al·ludint a assumptes sobre els quals «convé no precipitar-se» però alhora actuar «sense perdre un sol minut».

La Comissió Europea és conscient que en diversos punts del Sàhara, al desert profund, les màfies locals tenen a la seva mercè la seva principal mercaderia, que són els immigrants. I també que aquestes màfies formen entramats internacionals que s’estenen més enllà del continent africà, cap a Europa, però també amb bases a Àsia.

Després de l’acord assolit a Luxemburg el 8 de juny per elaborar un reglament de gestió de la migració i un altre per als procediments d’asil, a Logronyo es comença a treballar per construir un tercer reglament, amb el qual els països europeus puguin actuar davant les crisis migratòries massives. Són situacions com la que no fa gaire va produir la guerra de Síria a les illes gregues i la frontera est, o la que pot produir en qualsevol moment al Mediterrani l’explosiva situació al Sudan i al Sahel.

El reglament de crisi «és una eina absolutament necessària per fer front a situacions extraordinàries, que fins fa poc eren pràcticament desconegudes a la UE, i que avui sabem que poden afectar qualsevol estat membre», ha dit Grande-Marlaska.

Johansson ha anunciat que la UE arribarà a un contracte amb l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) per vigilar el que passa en aquests punts foscos del desert. «Els drets humans són part dels nostres valors irrenunciables», ha afirmat l’eurocomissària per sortir al pas dels recels que aixeca un acord tan recent com l’assolit amb Tunísia perquè col·labori com a país de trànsit. I Marlaska ha reenfocat: «La immigració no és una amenaça, és un desafiament».

El poder del narco

El poder del narcoEuropa busca una aliança amb els governs llatinoamericans no només per reduir aranzels o obrir vies al comerç de terres rares i productes agraris: també per barrar el pas als diners del narcotràfic i als sicaris del crim organitzat. En la reunió d’aquest dijous a Logronyo s’ha avaluat aquesta via, la d’una aliança transatlàntica per fer front a «una de les principals amenaces per a la llibertat i la seguretat a Europa», com la qualifiquen fonts d’Interior.

«Per combatre una xarxa hem d’actuar en xarxa», ha asseverat la comissària europea d’Interior. Els ministres europeus han donat avui el seu suport a Espanya per organitzar la presència americana en la pròxima cita de titulars d’Interior, el 28 de setembre, que es farà encara en el semestre de presidència espanyola. L’objectiu és crear un «marc de col·laboració» amb el CLASI (Comitè Llatinoamericà de Seguretat Interior), que reuneix els titulars d’aquestes carteres de 12 països, entre els quals Mèxic, l’Argentina, el Brasil i el Perú.

El tràfic de drogues «augmenta, malgrat que també augmenten les nostres confiscacions», ha constatat davant els mitjans l’eurocomissària. El narcotràfic «representa un dels reptes més apressants, més perillosos per la seva capacitat d’infiltració en les estructures socioeconòmiques com per la violència que fa servir en les seves accions», ha afirmat Marlaska.

Nens en perill a internet

Nens en perill a internetNo surten de Logronyo acords firmats en el paper, ja que el consell JAI que acull la capital de La Rioja no és decisori sinó informal. Però és en aquestes cites en què es posen els maons de la política europea de seguretat. Per exemple, la forma de fer obligatòria i legal, i no voluntària i alegal, la lleialtat de les grans operadores de missatgeria mòbil i de xarxes socials perquè els policies –i per tant, els jutges– puguin investigar delictes que es cometen a internet.

És el polèmic assumpte de l’accés policial a les dades. I a l’hora de parlar d’aquest problema Johansson ha volgut justificar la necessitat de limitar la privacitat en bé de la seguretat deixant anar una dada bomba: segons estimació del Consell d’Europa, un de cada cinc nens del continent pot veure’s tocat pel delicte de l’abús sexual per internet.

Preguntada per aquesta incidència per EL PERIÓDICO, l’eurocomissària ha matisat que altres estudis la situen en entre un 15% i un 18% dels menors, però també ha recordat que una investigació britànica xifra en vuit minuts el que triga un agressor adult a captar un nen en una cibertrampa.

«Ningú en sap una xifra exacta, no disposem d’estadístiques, però vostès saben quantes operacions fan les forces de seguretat contra xarxes de pederastes, que donen idea de la gravetat del problema», ha recolzat Marlaska.

Notícies relacionades

Les complexes relacions amb la Xina

Duch: "En les eleccions del juny ens juguem la continuïtat de la UE"

Davant l’extensió d’aquest delicte, les operadores de telefonia i de firmes d’internet «cooperen amb generositat», ha dit diplomàticament Johansson. O sigui, detecten vídeos i imatges, i els posen en coneixement de les autoritats, «però perquè volen, voluntàriament, en funció d’una legislació nord-americana, no nostra».

Al Col·legi de Comissaris manegen una enquesta amb 26.000 europeus. El 96%, segons Johansson, estava a favor de limitar la privacitat per protegir més els menors.