Brussel·les dona llum verda al marc d’intercanvi de dades personals amb els EUA

La Comissió Europea ha aprovat el marc de privacitat que regularà la transferència de dades personals als Estats Units després de concloure que Washington garanteix un nivell adequat de protecció, comparable al de la Unió Europea (UE). La decisió d’adequació, acordada l’any passat per la presidenta Ursula von der Leyen i el president nord-americà Joe Biden, permetrà que les dades puguin circular amb seguretat i ser transferides a empreses nord-americanes com Google, Meta o Amazon sense que hagin de complir salvaguardes addicionals de protecció de dades.

El marc de privacitat introdueix noves salvaguardes vinculants per respondre a totes les preocupacions plantejades pel Tribunal de Justícia Europeu (TJUE), que a mitjans del 2020 va tombar l’anterior decisió de la Comissió de considerar que l’escut de privacitat acordat llavors amb la Casa Blanca no oferia els estàndards de protecció adequat. El nou marc, segons l’anàlisi europea, introdueix més garanties vinculants, entre elles la limitació de l’accés a les dades de la UE pels serveis d’intel·ligència nord-americans al «necessari i proporcionat» per protegir la seguretat nacional, estableix un Tribunal de Revisió de la Protecció de Dades (DPRC), al qual tindran accés els particulars de la UE, i noves obligacions per a les empreses.

«Els EUA han aplicat compromisos sense precedents per establir el nou marc. Avui fem un pas important per donar confiança als ciutadans que les seves dades són segures, per aprofundir els nostres llaços econòmics entre la UE i els EUA i, alhora, per reafirmar els nostres valors compartits. Demostra que treballant junts podem abordar els problemes més complexos», ha valorat Von der Leyen en un comunicat. Segons Brussel·les, el nou marc introdueix «millores significatives» en comparació amb l’escut de privacitat previ. Per exemple, si el tribunal de revisió acordat detecta que les dades s’han transferit a l’altre costat de l’Atlàntic infringint les noves regles podrà ordenar la seva supressió i adoptar mesures correctores vinculants.

Més garanties de protecció

Les empreses europees que vulguin participar en la transferència de dades hauran de comprometre’s a complir una sèrie d’obligacions en matèria de privacitat, inclosa l’eliminació de dades personals quan ja no siguin necessàries per a les finalitats per a les quals es van recollir i garantir la continuïtat de la protecció quan les dades personals es comparteixin amb tercers. A més, els europeus disposaran de diverses vies de recurs en cas que les seves dades siguin tractades indegudament per empreses nord-americanes, inclòs un plafó d’arbitratge.

L’acord, tancat entre Von der Leyen i Biden el març de l’any passat, estarà subjecte a revisions periòdiques que portarà a terme la CE juntament amb representants de les autoritats europees de protecció de dades i les autoritats nord-americanes competents. La primera revisió tindrà lloc en el termini d’un any. «És l’últim pas per garantir la seguretat i la llibertat de les transferències de dades a través de l’Atlàntic. Garanteix la protecció dels drets individuals al nostre món digital intangible i interconnectat, en el qual les fronteres físiques ja no importen massa», ha celebrat el comissari de justícia, Didier Reynders, que considera que el marc ofereix una solució «legal» i «viable».

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

«Des que es va dictar la sentència Schrems II fa anys, he treballat incansablement amb els meus homòlegs nord-americans per abordar les preocupacions assenyalades pel Tribunal de Justícia i garantir que els avenços tecnològics no es produeixin a costa de la confiança dels europeus. Però com a socis pròxims i afins, la UE i els EUA podrien trobar solucions, basades en els seus valors compartits, que siguin legals i viables en els seus sistemes respectius», ha afegit.

L’advocat i activista que va posar en perill els dos pactes anteriors amb Washington, Max Schrems, ja ha anunciat el seu malestar amb la decisió. «Tenim diverses opcions d’impugnació ja al calaix, tot i que estem farts d’aquest ping-pong legal. Actualment esperem que això torni al Tribunal de Justícia a principis de l’any que ve», ha dit en declaracions a Reuters.