La ressaca de la revolta en les ‘banlieues’: «Estàvem en guerra i havíem d’aprofitar-ho»

Emmanuel, Mickael i Suleyman. Així s’anomenen. Tenen entre 18 i 19 anys. Tots tres podrien encarnar personatges de pel·lícules com El odi de El odio o Els miserables de Ladj Li. Però en realitat són tres joves francesos de carn i ossos. A principis de la setmana passada, tenien al cap els seus plans estiuencs i somnis per al curs que ve. Un volia començar la carrera de Psicologia, un altre aspirava a convertir-se en un enginyer informàtic i el tercer –l’únic amb antecedents– pretenia formar-se com a portalliteres i així deixar els seus últims temps com a lladregot. Però un fet inesperat va canviar de manera radical el seu estiu 2023.

Va ser la mort de Nahel M., de 17 anys, l’adolescent de Nanterre abatut amb un tret a boca de canó per un agent de policia durant un control de circulació el 27 de juny al matí en aquesta localitat al nord-oest de París. Aquesta tràgica defunció va generar commoció i una forta indignació, sobretot, entre els habitants de les banlieues (ciutats i barris perifèrics amb un elevat percentatge de població d’origen estranger). L’any passat hi va haver 13 morts de ciutadans gals –molts d’ells persones racialitzades– que no van acatar una ordre policial i van perdre la vida després que els disparessin per això dins del seu vehicle. Això va alimentar l’acalorat debat sobre els abusos policials a França.

Els fets, no obstant, van passar amb una velocitat endimoniada durant l’última setmana. De la commoció i la indignació es va passar ràpidament a la ràbia i una onada de protestes violentes i actes vandàlics amb una intensitat superior al viscut en els últims anys al bulliciós país veí, així com la històrica revolta de les banlieues del 2005, que va durar tres setmanes. Hi ha hagut més de 5.000 cotxes incendiats, 250 atacs contra comissaries i prop de 1.000 edificis incendiats. La nit més moguda va ser la de dijous a divendres. Des d’aleshores, els disturbis han anat decaient progressivament. ¿Ha arribat l’hora de la ressaca d’aquesta nova revolta dels joves dels barris perifèrics? Així ho sembla.

Judicis ràpids després de més de 3.200 arrestos

Judicis ràpids després de més de 3.200 arrestosLes forces de seguretat van detenir més de 3.200 adolescents i joves per l’última setmana de disturbis. Molts d’ells ja compareixen davant dels tribunals en judicis ràpids, pocs dies després de la seva detenció. És el cas de l’Emmanuel, el Mickael i el Suleyman, els quals van ser jutjats aquest dimarts a la tarda al Tribunal de Bobigny, al nord-est de la regió de París. Les sales d’audiències a la capital del departament (província) de Seine-Saint-Denis –un dels més pobres de França i on les violències urbanes es van disseminar ràpidament– són plenes de casos d’aquest tipus. 

De fet, els titulars de la frenètica setmana després de la mort del Nahel es veuen reflectits en microhistòries. Per exemple, aquelles patides pels mateixos habitants modestos d’aquests barris als quals van cremar el cotxe i van saquejar el comerç. Però també les microhistòries dels milers d’implicats en aquesta revolta, uns joves que van canalitzar amb la pitjor de les formes –una violència desbordant i devoradora– una ràbia legítima. 

L’Emmanuel, el Mickael i el Suleyman ràpidament es van assabentar de la mort del Nahel. L’impactant vídeo de l’«homicidi voluntari» de l’adolescent va alimentar acalorats debats en el grup de Snapchat que comparteixen amb els veïns del barri Paul Eluard, situat just al costat de l’Ajuntament de Bobigny. Normalment, utilitzaven aquest xat per organitzar partits de futbol. A principis de la setmana passada, es va convertir en un abocador de ràbia i frustracions contra la policia i les autoritats.

Dels tres, el que més es va indignar per la mort del Nahel va ser l’Emmanuel. Després d’haver participat dijous en la important marxa a Nanterre en homenatge a l’adolescent a qui va arrabassar la vida la policia, va participar la nit següent en l’assalt a l’Ajuntament de Bobigny. Les imatges de les càmeres de vigilància el mostren al capdavant d’un grup de joves que van destrossar l’entrada del recinte municipal, van penetrar al seu interior i van provocar diversos incendis. Durant aquella nit de múltiples disturbis, va perdre el seu telèfon mòbil. La policia el va trobar i gràcies a això va detenir el dia després aquest grup de joves implicats en les violències de carrer.

«¿Esteu jutjant un enemic de la nació?»

«¿Esteu jutjant un enemic de la nació?»«He perdut el meu telèfon mòbil i he rebut un tret de bala de goma a la cama. Al final, he plorat. Mai hauria d’haver sortit aquesta nit», lamentava aquella mateixa nit l’Emmanuel en el xat del barri. Era un dels seus pocs missatges. En realitat, el més llenguallarg de tots tres era el Mickael, un jove de Bobigny sense arrels migrants. 

«Estem en guerra i hem d’aprofitar», etzibava en la conversa amb la seva quadrilla, en què s’especulava amb intentar «cremar el tribunal» o «saquejar l’FNAC». «Tot això ho deia de broma. Ho feia per fer-me l’home», es va defensar durant el seu judici. Malgrat l’absència de proves directes amb la seva participació en els disturbis, l’han jutjat per «complicitat» amb els múltiples disturbis. El tribunal el va condemnar a una pena d’any i mig de presó. Però, com que no tenia antecedents, podrà passar-la amb un any portant un braçalet electrònic.

Un càstig més sever va rebre el Suleyman. Quan van anar a detenir-lo al seu domicili, la policia va trobar nou pantalons Adidas que havia robat durant un pillatge la setmana passada en un centre comercial a la localitat veïna de Drancy. Com que tenia antecedents, li va caure una pena de 18 mesos de presó, dels quals haurà de passar un any entre reixes. 

Notícies relacionades

¿Què passa a França?

¿Què està passant a França? 3 claus per entendre els disturbis

I el tribunal va pronunciar la sentència més important per a l’Emmanuel. A més de les destrosses a l’Ajuntament, el van castigar per possessió il·legal d’una pistola que tenia al seu domicili, sense munició. «La vaig trobar en un soterrani del barri», va dir als jutges. Una suposada versió ratificada per l’Amir, un dels seus veïns, present al grup del públic ple de gent, en declaracions a EL PERIÓDICO: «Tot i que sembli increïble, aquest tipus de coses passen al Sena Saint-Denis».

Al final, els jutges no van creure en les seves paraules (o excuses). «¿Avui esteu jutjant un enemic de la nació? ¿O un jove ple de somnis?», va preguntar de manera retòrica Emmanuel als magistrats. Aquests el van condemnar a 24 mesos de presó, 18 dels quals els haurà de passar entre reixes. Una vegada decau l’onada de ràbia contra els abusos policials, torna l’ordre i l’imperi de la llei a França. Però això no treu una sensació evident: el fracàs col·lectiu que representen aquests joves de la banlieue.