La justícia europea condemna Hongria per obstaculitzar l’asil

Nou toc d’atenció de la justícia europea a la política d’asil hongaresa. Una sentència emesa aquest dijous pel Tribunal de Justícia de la UE condemna Hongria per obstaculitzar «indegudament» la possibilitat de presentar sol·licituds d’asil al supeditar la demanda de protecció internacional a la presentació d’una declaració d’intencions prèvia a l’ambaixada situada en un país tercer. «No es pot considerar una mesura adequada», conclou el tribunal, que considera a més que el procediment imposat als potencials sol·licitadors d’asil suposa una «vulneració manifestament desproporcionada».

El cas va arrencar l’any 2020 després de la irrupció de la pandèmia de la covid-19. El Govern de Viktor Orban va veure la bretxa per endurir l’accés a l’asil al presentar una nova llei que imposava a determinats nacionals d’un país tercer o apàtrides, que es troben al territori d’Hongria o es presenten a les seves fronteres i es volen acollir a la protecció internacional, el compliment d’un tràmit previ. Concretament, se’ls exigia que es desplacessin a l’ambaixada hongaresa a Belgrad (Sèrbia) o a Kíiv (Ucraïna) per presentar personalment una declaració d’intencions. Partint d’aquesta declaració, les autoritats hongareses poden decidir si concedir un document de viatge que els permet l’entrada a Hongria per presentar oficialment la sol·licitud de protecció internacional.

La Comissió Europea va llançar un procediment d’infracció al considerar que Hongria havia incomplert les obligacions de la normativa europea i va presentar un recurs d’incompliment davant el Tribunal de Justícia. Els jutges, una vegada més, li donen la raó. En primer lloc, el TJUE confirma que Hongria ha incomplert les seves obligacions. En segon, considera que el requisit sobre la declaració d’intencions «no està previst» en la normativa europea i és «contrari al seu objectiu de garantir un accés efectiu, senzill i ràpid» al procediment de protecció internacional.

Carta de Drets Fonamentals

A més, els jutges també entenen que la normativa hongaresa priva aquests nacionals del país tercer o aquests apàtrides del gaudi efectiu del seu dret a sol·licitar asil davant Hongria, que està garantit a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. I que la restricció prevista no es pot justificar per l’objectiu de la protecció de la salut pública i la lluita contra la propagació de la covid-19, com va al·legar el Govern d’Orban. «Si bé és cert que, amb caràcter excepcional, els estats membre poden supeditar la presentació d’una sol·licitud de protecció internacional a modalitats particulars, destinades a limitar la propagació d’una malaltia contagiosa al seu territori, és necessari a més que les modalitats esmentades siguin adequades per garantir aquest objectiu i no siguin desproporcionades respecte a aquest», assenyala la sentència.

Notícies relacionades

El dur informe del cas Epstein: el que les víctimes de violacions van explicar a la policia i com els advocats van provar de fer-les callar

Víctimes i congressistes critiquen la censura de documents publicats del cas Epstein

I en aquest cas, acaba el TJUE, «l’obligació de desplaçar-se a una ambaixada a l’estranger, exposant així els nacionals d’un país tercer o apàtrides al risc de contraure la covid-19 que, posteriorment, podrien propagar a Hongria, no es pot considerar una mesura adequada per lluitar contra la propagació de la pandèmia». Per això, els jutges europeus consideren que el procediment instaurat per Hongria constitueix «una vulneració manifestament desproporcionada del dret dels sol·licitants de protecció internacional a formular una sol·licitud de protecció internacional des del moment de la seva arribada a una frontera hongaresa».

No és la primera vegada que el TJUE condemna el país que governa Viktor Orbán per la seva política d’asil. El desembre del 2020, el tribunal europea sentencia que Budapest no respecta els drets dels sol·licitants d’empara a la frontera serbohongaresa al limitar l’accés als procediments d’asil, decretar l’internament irregular de sol·licitants de protecció internacional en zones de trànsit i traslladar a la frontera serbohongaresa els nacionals de tercers països en situació irregular sense respectar les garanties que s’han de tenir en compte en tots els procediments de repatriació. Un any després el mateix tribunal va sentenciar contra Hongria al considerar que infringia el dret europeu amb la seva llei, que castiga –fins i tot amb penes de presó– els que ajudin immigrants en situació irregular. Hongria és a més, juntament amb Polònia, l’únic país que rebutjat taxativament la reforma de l’asil acordada a principis de mes pels ministres d’interior de la UE per garantir reubicacions de refugiats.