Tendència al Vell Continent

Els cordons sanitaris contra la ultradreta es dilueixen a Europa davant el retrocés de l’esquerra

Els cordons sanitaris contra la ultradreta es dilueixen a Europa davant el retrocés de l’esquerra

KIMMO PENTTINEN / AFP

4
Es llegeix en minuts

«No cooperarem amb aquest partit ni a l’Eurocambra, ni al Parlament federal ni en governs regionals», va emfatitzar divendres el líder dels conservadors alemanys, Friedrich Merz, defensor d’una línia molt més dretana que el centrisme que va representar al capdavant d’aquesta família política Angela Merkel. Per «aquest partit» entén Merz, com la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Alternativa per a Alemanya (AfD). És a dir, l’únic partit de l’espectre ultradretà present al Bundestag (el Parlament federal) i, segons els sondejos, la segona formació en intenció de vot darrere dels conservadors de Merz i la seva agermanada Unió Social Cristiana de Baviera (CSU).

No és la primera vegada que Merz llança aquesta proclama. Però sí que és notori que ho faci quan AfD s’ha disparat en els sondejos i seria el seu aliat potencial per reafirmar-se a l’est del país, on els radicals són fins i tot la primera força segons els sondejos actuals. També ho és que això passi quan Alemanya s’està quedant sola en la defensa del cordó sanitari a tots els nivells, inclosos els governs regionals. En temps de Merkel al capdavant de la CDU es van aprovar resolucions successives que rebutjaven qualsevol cooperació amb l’AfD; amb la retirada del poder, el 2021, es va començar a considerar que era qüestió de temps que el cordó s’esquerdés.

Finlàndia va fer aquest divendres un pas més en direcció contrària a l’alemanya. No només pel relleu en el poder del govern, que passa de la socialdemòcrata Sanna Marin al conservador Petteri Orpo, guanyador de les legislatives celebrades l’abril passat. També perquè ho farà al capdavant d’una coalició entre els quatre partits de la qual hi ha la ultradretana Autèntics Finlandesos. Un partit que ja va ser, tot i que fugaçment, soci d’un anterior govern finlandès, entre el 2015 i el 2017, i que va acabar sortint de la coalició pel seu radicalisme.

Illa política

El tripartit entre socialdemòcrates, verds i liberals del canceller Olaf Scholz comença a ser una illa política entre els governs d’Europa. Fa tot just un any, la socialdemocràcia liderava els executius danès, suec i finlandès –a més del noruec, fora de la Unió Europea (UE), però a l’OTAN. A finals de l’any passat Suècia va passar a la coalició de centredreta que dirigeix Ulf Kristersson, amb la ultradreta com a aliat «extern», però marcant la seva agenda. Ara s’hi ha ajuntat Finlàndia, amb els radicals dins de l’Executiu. I a Espanya, s’ha de veure si el resultat de les eleccions generals del 23 de juliol revalida el Govern de coalició entre el PSOE i Podem o si crea un executiu conservador.

Arrodoneix això un flanc est de l’OTAN cada vegada més dretanitzat –amb l’excepció noruega–, des del bàltic a Polònia, on el partit ultranacionalista Llei i Justícia (PiS) del primer ministre Mateusz Morawiecki aspira a la reelecció en els comicis nacionals que presumiblement se celebraran a l’octubre. Des del PiS s’aventura amb la convocatòria d’un referèndum coincidint amb la data electoral, que encara no està fixada, per sotmetre al vot ciutadà el pla de la Comissió Europea (CE) per a la reubicació entre els estats membres dels sol·licitants d’asil i l’obligació d’abonar 20.000 euros per cada sol·licitud rebutjada. Morawiecki assegura diàriament que Polònia no acceptarà imposicions en matèria de refugiats, recorda que té al seu territori més de dos milions d’ucraïnesos i sembla disposat a convertir aquests arguments en el seu cavall de batalla per a la reelecció.

El partit de Morawiecki, el líder del qual és el falcó per antonomàsia del país, Jaroslaw Kaczynski, ja representava l’ala dura de l’Aliança Atlàntica i la submissió als Estats Units. Amb l’inici de la invasió d’Ucraïna va passar a ser l’estendard de la màxima solidaritat cap a Kíiv, a més de veure ratificades totes les seves advertències respecte a Moscou. Forma, juntament amb les tres exrepúbliques soviètiques bàltiques –Letònia, Lituània i Estònia– el bloc de la solidaritat gairebé incondicional a Kíiv.

Ingrés a l’OTAN

El gir polític de Finlàndia ha coincidit amb la formalització de l’ingrés a l’OTAN, també a l’abril, precipitat per l’inici de la invasió russa i a l’espera que Suècia aconsegueixi la llum verda de Turquia per convertir-se en membre de ple dret de l’Aliança. Des de l’OTAN s’insisteix que això s’ha de materialitzar en la cimera del juliol, a Lituània. Ankara, de moment, no cedeix.

Notícies relacionades

El nou govern de dretes d’Estocolm ja va endurir les seves lleis d’immigració, en part per poder complir els requisits que li reclama Ankara a canvi de retirar les objeccions a l’ingrés –l’extradició d’opositors kurds que Turquia qualifica de terroristes. Però també perquè aquest és el mandat de l’electorat de Kristersson i els seus socis.

Aquest divendres, al presentar les línies mestres del pacte de coalició amb la ultradreta i els socis restants, el finlandès Orpo va aprofundir en els termes de contenció pressupostària i reducció de la despesa pública amb què va guanyar les eleccions. La líder d'Autèntics Finlandesos, Riikka Purra, va anunciar per la seva banda «un canvi de paradigma» en matèria migratòria. El repartiment de carteres del nou Govern de Hèlsinki encara no es coneix, però els radicals ja n’estan marcant l’agenda. Anuncien un enduriment de la política d’immigració i asil, similar a la que ja aplica Suècia, reducció de quotes d’acollida de sol·licitants d’asil i retallades en els subsidis socials.