Òscar Camps «Segons els supervivents, Grècia va remolcar el barco per treure’l de les seves aigües i va bolcar»

¿Hi ha cap novetat sobre les causes del naufragi?

Sí. El que ens temíem. La mala praxi de les administracions, en aquest cas de la Guàrdia Costanera grega. Segons el relat d’alguns supervivents, sabem que van remolcar aquest barco no cap a Grècia, sinó per treure’l de les aigües de la zona SAR (la zona de responsabilitat de recerca i salvament) grega, i se’ls va bolcar. I no hi ha cap registre d’aquesta maniobra en cap dels informes de la Guàrdia Costanera. És més, entre els supervivents hi ha nou detinguts acusats de tràfic. Ja coneixem aquestes pràctiques: t’acusen perquè desmenteixis la versió que estaven remolcant el barco. Hi ha un informe de ‘The New York Times’ que denuncia com la Guàrdia Costanera grega recull famílies que acaben d’arribar a territori grec, les puja a una patrullera, les fica en una bassa i les torna al mar perquè se’n vagin a Turquia. O sigui, que no ens sorprèn gens aquesta versió que cada vegada està agafant més força perquè els supervivents són fills, pares, germans o marits dels que eren a la bodega. Els supervivents també han explicat que quan es va aturar el motor del barco o va arribar la mala mar i el capità va veure que sotsobrava, va venir una barca i se’l va emportar.

 ¿Com qualificaria el paper que ha exercit Frontex, l’agència de fronteres de la UE? 

Nefast, com sempre. Frontex va enviar el ‘target’ des de l’avió. Tots aquests barcos estan monitoritzats i cap d’aquestes pasteres devia sortir legalment de cap port, ni del primer món ni d’enlloc, per les condicions en què es troben i perquè incompleixen absolutament totes les normatives. No estem parlant d’embarcacions, sinó d’artefactes flotants, il·legals i insegurs. El que no es concep és que els deixin arribar tan lluny havent monitoritzat tot el Mediterrani.

¿I el de Líbia?

Hi ha d’haver molta connivència perquè 750 persones puguin pujar a un barco davant de tothom. És impossible amagar tanta gent. Estem parlant que a Líbia tothom està involucrat en el tràfic, fins i tot la Guàrdia Costanera. Aquest barco ha sortit d’un port i aquest port té una administració. Perquè, tot i que Líbia és un Estat fallit, en aquest port hi ha un capità, hi ha algú que controla el port, una milícia amb la qual Europa o Itàlia negocien. Els posen uniforme, els donen unes barques, unes patrulleres. I sembla que sigui una Guàrdia Costanera organitzada. Però no ho és, són grups armats pirates que entren en aigües internacionals i, per la força, per les armes i contra la seva voluntat, bloquegen aquestes pasteres i tornen els passatgers a camps de presoners.

La Guàrdia Costanera grega assegura que dimarts va contactar amb el barco i que els passatgers van rebutjar l’ajuda. 

Feia quatre dies que estaven al barco, sense menjar i sense aigua, 750 persones que cagaven i pixaven dins del barco. La situació era bastant patètica perquè algú ens digui que no volien ser rescatats. Això no ens entra al cap perquè al mar t’agafes a un tauló. És rocambolesc. Amb aquesta previsió meteorològica, amb aquesta foto, haurien d’haver sigut allà els serveis de salvament immediatament.

I aquesta tragèdia...

Això no és una tragèdia.

¿Com ho definiria?

Seria una tragèdia si hagués sigut un accident. Això no és un accident. Aquí hi ha una inacció deliberada. Van deixar que el mar fes la feina bruta. Si no és que els grecs van intentar remolcar el barco per treure’l de la seva zona i deixar-lo en zona italiana per passar-li el mort. Malta ha arribat a donar gasolina a pasteres perquè continuïn el seu viatge fins a la zona SAR italiana. Hem vist de tot.

Aquest naufragi, llavors, ¿ha destapat una nova ruta entre entre Líbia i Grècia? ¿O en realitat no volien anar a Grècia? 

No, no crec que volguessin anar a Grècia. No els queda de camí. Però van anar a la deriva. Es van quedar aturats o hi va haver mal temps i van anar a la deriva.

La Unió Europea està negociant una reforma de l’asil que preveu, entre altres coses, la instal·lació de centres d’acollida als països fronterers dels 27 i quotes de repartiment de refugiats. ¿Quina opinió en té? 

Sí, i contribucions de 20.000 euros per als països que es neguin a acollir refugiats... Continuarà sense haver-hi vies legals i segures per demanar asil i refugi. O sigui, continuarem empenyent aquestes persones a obtenir aquest dret entregant-se al crim organitzat. A màfies, com aquesta dels libis. Això em sembla fatal.

Dissabte passat, la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, el neerlandès Mark Rutte i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, van viatjar a Tunísia per negociar un acord migratori.

Fa més d’un any que denuncio el que passa a Tunísia. Mai havíem recollit tunisians i l’any passat en vam començar a rescatar-ne moltíssims. Ens preguntàvem què estava passant, si era perquè Kaïs Saïed [l’actual president de Tunísia] havia començat a perseguir la gent. Però no, el que vol és el reconeixement europeu, perquè la seva manera d’arribar al poder ha sigut completament il·legal. Llavors, ¿quina manera té d’aconseguir aquest reconeixement? Obrint les fronteres, deixant sortir tothom i després renegociant amb Meloni o amb Europa, com va fer [Recep Tayyip] Erdogan, com fa Mohamed VI i com fan els libis. Dona’m la meva part i reconeix-me. I això és el que passarà.

¿La UE ha de negociar amb autòcrates com Saïed?

No, externalitzar fronteres no és la solució. Però ja els hem ensenyat. Espanya va ensenyar la lliçó amb el pare de Mohamed VI. Joan Carles I va ser el primer que va negociar amb el Marroc. Vam mostrar a Europa com funcionava el tema pagant al Marroc perquè freni la migració. Que el barco hagi sortit de Tobruk significa que les milícies de Tobruk no estan cobrant el que haurien o el que pretenen cobrar, i si no se’ls paga en sortirà un altre barco i a ells els va bé que s’enfonsi, perquè si s’enfonsa Europa es preocupa. Ara venen els dos dies de dol nacional i les condolences, que és el cinisme en estat pur. Però funciona així, estem negociant amb màfies, amb traficants. Li estem ensenyant quin és el mecanisme d’extorsió d’Europa, la immigració. Però això s’arregla. Això és com la droga. Legalitzes la marihuana i s’acaba el tràfic de marihuana. Cal fer vies legals i segures i mecanismes àgils per donar resposta a aquestes sol·licituds i, si no són ràpids i àgils, almenys concedir permisos de treball i Seguretat Social mentre aquestes persones siguin al territori on se’ls obligui a quedar-se fins que obtinguin resposta. Que puguin treballar, com a mínim. Perquè si no estarem fent que tornin a caure en mans de màfies.

Una de les mesures que inclou el pacte migratori que està debatent la UE és agilitzar les devolucions. 

El que s’han d’agilitzar són les respostes, no les devolucions. ¿Per què cal esperar dos anys que l’Administració respongui una sol·licitud? ¿Tan complicat és? I en aquells dos anys no pots treballar ni et pots moure d’aquest territori. Llavors, ¿què fas? ¿A què et dediques? ¿Com sobrevius? Pots estar venent ferralla un any, però ¿dos? Al tercer agafaràs un paquet de formatge del Carrefour i et detindran. I llavors sí que et deportaran. Però això és com quan el senyor Marlaska va contenir 1.000 joves en un moll en Las Palmas de Gran Canaria, a l’agost, sota el sol, amb un entrepà i amb aigua. ¿Què pretenia tenint 1.000 joves tancats en aquelles condicions? Violència. Mil joves de diverses nacionalitats que no es coneixen de res. Al final acabes barallant-te per un pam d’ombra en aquestes condicions. ¿Per què els tenen en un CIE doblant capacitat? Perquè s’hi genera violència. I pots dir: «mira que dolents que són». I augmenta el discurs.

Des que Meloni va arribar al Govern a l’octubre, ¿han notat més pressió o més traves per fer la seva feina? 

Cada actor té el seu mètode. Salvini tenia un mètode escandalós de xarxes socials, de tancar ports que no podia tancar i fins i tot va fer decrets amb què promulgava multes de milió d’euros, amenaçant les oenagés si entràvem en aigües territorials. Meloni no utilitza aquesta prepotència dialèctica. En canvi, t’assigna un port el més lluny possible. T’envia a quatre dies de distància o fins i tot més sabent que cada dia implica una despesa altíssima. El nostre barco consumeix 10 tones de combustible al dia, que, afegides a les despeses del personal, són 100.000 euros diaris per desembarcar 20 o 30 persones. Perquè només pots rescatar una embarcació.

¿I si al·legueu que ha sorgit un altre rescat?

Multes i sancions que després has de recórrer.

¿Com creu que afectarà a la política migratòria la marea conservadora que s’està estenent per la UE?

No ens poden fer més mal. En poques paraules, no ens poden fotre més. Estan fent tot el que està a les seves mans, ens dificulten tot el que poden, fan decrets llei, ens bloquegen administrativament molts dies, ens fan inspeccions de 14 o 15 hores al barco buscant-hi defectes... Però compte, no poden fer el que vulguin. ¿Ens il·legalitzaran? ¿Com? ¿Per què? ¿Per quins set sous i partint de què? Ja ho haurien fet, però no han pogut. No ho va poder fer Salvini, no ho ha pogut fer Meloni. ¿Qui ho farà? ¿Abascal? ¿Què més ens faran? ¿Ens ficaran el dit a l’ull, com José Mourinho a Tito Vilanova?

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

En un món ideal, ¿com hauria de ser la política migratòria? 

Comencem perquè es compleixin els compromisos adquirits. Tanta llei i ordre i resulta que ens saltem la Carta de Drets Humans, els convenis, el dret marítim. Ens ho saltem tot i ho retorcem tot. Però la realitat és que Europa és racista, Europa ha contingut 90.000 sirians durant tres anys a Grècia dient que no podia absorbir-los i després hem absorbit 8 milions d’ucraïnesos sense patir. També hi ha molta insolidaritat, perquè la pressió migratòria que rebem a Grècia, Espanya i Itàlia no és per venir ni a Grècia, ni a Espanya ni a Itàlia. Estan fent el mateix amb nosaltres que quan externalitzen fronteres: ens donen quatre euros per sostenir el mecanisme de retenció i que no els arribi a ells. I així continuarà mentre Itàlia, Grècia i Espanya no es plantin.