Tragèdia al Mediterrani
Almenys nou egipcis detinguts pel naufragi de Grècia
Les autoritats gregues han informat aquest dijous que almenys nou egipcis han sigut detinguts per ser sospitosos de tràfic de persones en el marc de les investigacions després del naufragi d’una embarcació a les costes gregues amb més de 750 migrants a bord, que de moment s’ha saldat amb 80 morts i centenars de desapareguts.
Els detinguts s’enfronten a càrrecs penals per tràfic de migrants i organització criminal, si bé continuen les indagacions sobre les condicions, les causes i els responsables del naufragi del barco pesquer, que va sortir des d’Egipte, es va aturar a Líbia i va continuar cap a Itàlia.
Les autoritats gregues han informat el director executiu del cos europeu de fronteres i guardacostes (Frontex), Hans Leijtens, dels detalls de la investigació des del port de Kalamata, on els familiars dels supervivents han estat arribant en les últimes hores, segons ha informat el diari ‘Kathimerini’.
«Estic a Grècia després del tràgic esdeveniment de Pilos, per reunir-me amb la Guàrdia Costanera hel·lena, per comprendre millor el que va passar i explorar com Frontex pot ajudar les autoritats nacionals», ha indicat en un breu missatge en el seu perfil de Twitter. Els serveis d’emergència han recuperat amb vida 104 persones i, tot i que mantenen en 78 la xifra oficial de morts, s’estima que a bord viatjaven amuntegats diversos centenars de migrants més, cosa que anticipa un dels desastres més mortífers de la història recent.
La Creu Roja grega ha llançat un sistema per rastrejar els migrants desapareguts. Personal de l’Agència Central de Rastreig (CTA) de l’organització, així com del programa Restauració de Vincles Familiars (RFL) ha arribat a Kalamata per continuar amb les tasques de rescat. «A mesura que passa el temps, les possibilitats que les persones sobrevisquin es tornen cada vegada menys probables. La gent està exhausta perquè ja ha estat al mar durant dies: estan commocionats i angoixats. Molts requereixen atenció mèdica urgent», ha explicat un voluntari de la Creu Roja hel·lena, Dimitris Chaliotis, en un comunicat.
La pitjor tragèdia de la història
Notícies relacionadesPer la seva banda, el gerent d’operacions de l’oenagé, Frido Herinckx, ha afirmat que és «molt trist» i «inacceptable» la mort de migrants a les fronteres de la Unió Europea el 2023. «El primer trimestre d’aquest any ja va ser el més mortífer registrat en la ruta del Mediterrani Central i aquesta tragèdia podria ser una de les pitjors de la història», ha afegit. La Guàrdia Costanera grega manté actiu el desplegament de recerca i rescat a la zona, situada a uns 87 quilòmetres de la ciutat de Pilos, a la regió de Peloponès (sud), si bé cada vegada hi ha menys esperances de trobar supervivents.
Les Nacions Unides i les oenagés dedicades a la infància han donat la veu d’alarma aquest mateix dijous perquè a l’embarcació hi havia probablement prop d’uns 100 nens, una «atrocitat» que per al Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef) evidencia la necessitat de treballar per evitar tragèdies d’aquest tipus.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos