La Itàlia de Berlusconi el ‘beatifica’ amb un funeral d’Estat

Enmig de polèmiques, Itàlia ha donat aquest dimecres l’últim adeu a Silvio Berlusconi. Mai, en les últimes dècades, un ex primer ministre italià havia tingut un funeral tan solemne i variat. A la principal catedral de Milà, el Duomo, l’ancià multimilionari va ser acomiadat per una marea d’exparelles, futbolistes, presentadors de televisió, còmics, ministres, admiradors i algun contestatari. Tots, fills d’una Itàlia excessiva i encunyada per ell des dels anys 90, es van personar a Milà, en una cerimònia, amb caràcter d’exèquies d’Estat, també transmesa en directe per la RAI, la televisió pública italiana, i retransmesa per diversos canals privats i Mediaset, el colós mediàtic que el polític conservador posseïa. Això sí, uns honors rebutjats per part de la societat italiana, que els ha definit com una «beatificació incòmoda», segons ha manifestat el periodista i escriptor Mario Travagio, un dels seus detractors més acèrrims. «Ni ell hauria volgut ser retratat com un santet», ha afegit.

De la família van ser-hi els cinc fills (Marina, Piersilvio, Barbara, Eleonora i Luigi) i també algunes de les tantes dones del vell magnat, com ara Marta Fascina, la seva nòvia de 33 anys. També hi van assistir la seva segona exdona, Verónica Lario, que al seu dia el va anomenar El Drac per les joves amb qui li era infidel, i la seva exnòvia Francesca Pasquale, que després de trencar amb Berlusconi es va convertir en activista dels drets LGBTI i es va casar amb una cantant.

Entre les delegacions oficials va figurar la primera ministra italiana, Giorgia Meloni i nombrosos líders de partits –entre els quals el de la Lliga, Matteo Salvini, i la del Partit Democràtic (PD), Elly Schlein–, així com la xifra rècord de quatre ex primersministres transalpins: Paolo Gentiloni, Matteo Renzi, Mario Monti i Mario Draghi. També van participar-hi el primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, el president del Partit Popular Europeu, Manfred Weber, i el president iraquià, Abdul Latif Rashid, tot i que aquest últim gairebé per casualitat, ja que era a Itàlia de visita oficial.

Amor i odi

El bisbe Mario Delfini, encarregat de la cerimònia, va pronunciar una homilia personalitzada i insòlita també per les velades crítiques a les nombroses ombres del finat, mort dilluns per una leucèmia, que mentre va viure va ser acusat fins i tot de nexes amb la màfia i la maçoneria. «Silvio Berlusconi va ser sens dubte un polític, un home de negocis i una figura destacada de fama pública», va afirmar durant la missa, d’uns 50 minuts de durada. Segons estimacions, unes 1.800 persones, entre pròxims i autoritats, el van escoltar presencialment dins el recinte eclesiàstic, juntament amb uns 10.000 simpatitzants que ho van seguir en dues pantalles gegants als laterals del Duomo.

Els homes de negocis, va afirmar Delfini, tenen «clients i competidors i (...) s’enfoquen en els números», mentre que als polítics «hi ha qui els elogia i qui no els pot suportar», va afegir el prelat davant el fèretre de Berlusconi, de fusta i amb flors vermelles i blanques a sobre. Un taüt que, a l’arribar, havia sigut honrat amb un piquet de l’Exèrcit, la Marina i l’Aviació Militar italiana. «El dol nacional ha sigut una decisió política», va criticar l’exfiscal Pietro Grasso, al fer-se ressò de les moltes protestes al país per la decisió del Govern de Meloni de retre un homenatge de tal magnitud al finat.

Incinerat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

A l’acabar-se l’acte, diversos seguidors de Berlusconi, entre els quals també diversos aficionats del club de futbol Milan, van començar a corejar càntics i frases d’admiració. «¡Només hi ha un president, un president!», va ser una de les que es van poder sentir. «¡Qui no salta comunista és!», cridaven d’altres, quan la periodista Elena Guarnieri, dels informatius de Mediaset, es va commoure. «Gràcies Silvio. No t’oblidarem», va comentar Meloni, en un vídeo difós a Facebook i en què el va qualificar de «combatent, valent, determinat».

Les seves restes mortals seran incinerades i les cendres col·locades a la capella de la mansió que ell mateix va fer construir en vida. Queda per saber què passarà amb el seu imperi empresarial a Itàlia i al món –que inclou la branca espanyola de Mediaset–, així com què passarà amb el futur de Forza Italia, el partit de què Berlusconi va ser fundador i líder des de la seva creació el 1994. Alguns, com l’exministre Claudio Scajola, ja han avançat un futur que no sembla gaire rosa. «El perill és el de l’estampida (cap enfora)», va afirmar.