La saviesa indígena que va ajudar a sobreviure els nens perduts a la selva de Colòmbia

La saviesa indígena adquirida des del seu primer alè va ajudar a sobreviure els quatre nens que van passar 40 dies perduts a la selva de Colòmbia. I també va ser determinant en les tasques de recerca, en la qual van participar membres de les comunitats originàries. De fet, un guàrdia indígena va ser qui els va trobar en una zona encara inexplorada.

Els nens, de 13, 9, 4 i 1 anys, coneixien el terreny pel qual van deambular, eren conscients dels grans perills i codis i es van alimentar de fruits, llavors i arrels que sabien que eren comestibles. «La supervivència dels nens és una mostra del coneixement relacionat amb el medi natural de vida, el que s’ensenya des del ventre de la mare», ha explicat l’Organització Nacional de Pobles Indígenes de Colòmbia (OPIAC).

«Són nens criats a la selva i la mare i el pare hi tenien molta experiència, perquè el paisà ensenya als nens l’educació tradicional. Ells van a l’escola, però a casa aprenen a moure’s per la selva, l’aventura, quins fruits són comestibles i com sobreviure-hi», ha explicat Gilberto, una de les persones que van col·laborar en la recerca, informa el diari ‘El Espectador’. Amb cinc anys, els nens ja acompanyen els seus pares a caçar i les nenes aprenen a cultivar la iuca.

Durant uns dies, els «fills de la muntanya», com els ha batejat el seu avi, van menjar la fariña (farina de iuca) que hi havia a bord de l’avió accidentat. També es van alimentar amb una mica de menjar que van llançar a l’atzar els helicòpters de l’Exèrcit els dies que van durar les tasques de recerca. Però, a més, van consumir llavors, fruits, arrels i plantes que havien identificat i que sabien que eren comestibles, ha detallat a l’AFP Luis Acosta, responsable nacional de les guàrdies indígenes de l’Organització Nacional Indígena de Colòmbia (ONIC).

«Força espiritual»

«Són nens indígenes i coneixen molt bé la selva. Saben què menjar i què no. Van aconseguir sobreviure gràcies a això i a la seva força espiritual», afegeix Acosta, que va participar en les operacions de recerca.

«Tenim una connexió particular amb la naturalesa», resumeix per a l’AFP Javier Betancourt, un altre dirigent de l’ONIC. «El món necessita aquesta relació particular amb la naturalesa, afavorir els que, com els indígenes, viuen a la selva i la cuiden».

Durant la recerca, militars i pobles originaris van unir les seves forces durant uns 20 dies. El president Gustavo Petro va lloar aquesta «unió de sabers indígenes i militars» en favor del «bé comú», a més del «respecte per la selva». L’Exèrcit va emetre gravacions d’àudio des d’helicòpters en els quals l’àvia dels nens els demanava en idioma huitoto que no es moguessin i els advertia que els estaven buscant.

«Ens vam organitzar, ens vam coordinar», va explicar el líder de l’ONIC. Prop de 84 voluntaris, membres de les guàrdies indígenes dels departaments de Caquetá, Putumayo, Meta i l’Amazones, es van unir llavors al centenar de comandos de l’operació Esperança.

Amb presència en diversos departaments, aquests guàrdies indígenes, armats únicament amb pals i mocadors de colors, garanteixen la seguretat de les comunitats i la vigilància dels territoris indígenes, que s’enfronten o cohabiten amb nombrosos grups armats actius al país. Les seves relacions amb els militars de vegades són difícils.

Marques per guiar els nens

A la selva del Guaviare, el duo va funcionar. Cada dia elaboraven un informe conjunt sobre les operacions mentre els nadius realitzaven els seus rituals per als esperits de la selva, utilitzant el seu tradicional mambé (una pols feta amb fulles de coca i cendra) i chirrinchi, una beguda fermentada.

Utilitzant matxets i pots de pintura en aerosol, els rescatistes deixaven marques o petites «trampes» (troncs tallats o col·locats estratègicament) aquí i allà per guiar els nens.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

També es van utilitzar els coneixements medicinals dels indígenes per adaptar-se a les difícils condicions de la selva per tractar rascades, estelles, picades d’insectes, esgotament i dolor físic.

Els indígenes han «treballat sota la pluja, en tempestes i en moltes situacions difícils, però sempre amb l’esperança i la fe espiritual de poder trobar-los», va dir Acosta.