La ‘coalició del mar del Nord’ activa el megaparc eòlic europeu

Els 175.000 quilòmetres de costa que sumen els països es donen al mar del Nord, des de França a Noruega i inclosos el Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, els Països Baixos, Dinamarca i Alemanya, es convertiran, segons els seus líders actuals, en el parc eòlic marí més gran d’Europa entre el 2030 i el 2050. El seu centre neuràlgic i certificat de baptisme és a Bèlgica, el país amb menys extensió de litoral de l’anomenada ‘coalició del mar del Nord’, ja que amb prou feines té 67 quilòmetres de costa. Però tenint en compte que en l’aliança hi ha encara un novè membre sense mar –Luxemburg–, cal entendre la iniciativa d’aquests nou països europeus com una proclamació de suport a l’energia eòlica, un dels puntals en l’objectiu d’arribar a la neutralitat climàtica el 2050.

«La nostra franja litoral és modesta. Però en relació amb la nostra població, el nostre parc eòlic marítim ocupa el segon lloc quant a rendiment europeu», va afirmar des d’Ostende (Bèlgica) el primer ministre belga, Alexander De Croo. El primer correspon a Dinamarca, tot i que en termes absoluts el lideratge europeu en infraestructures eòliques marítimes correspon al Regne Unit, amb 14 gigawatts (GW). Alemanya el segueix amb 8 GW, mentre que els Països Baixos, Dinamarca i Bèlgica es troben sobre els dos o tres. D’aquesta situació, amb un total de 30 GW del 2022, es proposa saltar la coalició del mar del Nord als 134 GW per al 2030 i als 300 per al 2050. És a dir, multiplicar per 10 el total d’energia que van generar els parcs eòlics marins d’aquests nou països l’any passat i subministrar l’electricitat a 120 milions de llars ja el 2030. 

«La invasió d’Ucraïna va precipitar una crisi energètica en la qual va ser necessari recórrer a alternatives ràpides per garantir el subministrament al ciutadà i a la indústria», va recordar la presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula von der Leyen, des d’Ostende. Es va respondre amb eficàcia a aquest desafiament; el següent objectiu és arribar a un desenvolupament de les renovables suficient per aconseguir la descarbonització. «La Casa Europea és la casa de les renovables, del desenvolupament de l’hidrogen verd i de l’energia eòlica», va afegir. 

Alternatives al gas rus

«Amb el suport dels nostres socis i aliats ens vam desprendre de la dependència energètica respecte a Rússia», va apuntar per la seva banda el canceller alemany, Olaf Scholz. Al·ludia així a la recerca accelerada que va emprendre el seu Govern d’alternatives al gas rus. Noruega hi va jugar un paper fonamental com a substitut d’urgència dels enviaments d’energies fòssils que van deixar d’arribar de Rússia. Continuarà exercint-lo ara a través de les renovables, va garantir el primer ministre, Jonas Gahr Store, que abans del «baptisme» a Ostende del megaparc eòlic va subscriure amb Von der Leyen un acord per integrar-se en l’«aliança verda» del bloc comunitari, des de la seva posició de país extracomunitari.

Així, en la coalició del mar del Nord són dos els països fora de la UE –Noruega i Regne Unit–, cosa que obligarà a subscriure molts protocols i molt detallats per al desenvolupament del parc eòlic.

Caldrà harmonitzar normatives entre països amb grans diferències quant a plans energètics. Alemanya té marcat l’objectiu d’aconseguir que, per al 2030, un 80% del consum energètic del país més poblat d’Europa procedeixi de les renovables, amb l’eòlica com a puntal prioritari. França, potència atòmica europea, va aportar l’any passat 0,5 GW al total de 30 GW d’energia eòlica citats.

Illa artificial

«Cada país tenim els nostres plans. Però l’objectiu comú és compartit: l’energia neta i la neutralitat climàtica», va assegurar el president francès, Emmanuel Macron, en la compareixença compartida amb Von der Leyen, el belga De Croo, l’alemany Scholz i la danesa Mette Frederiksen.

Notícies relacionades

¿Quina Europa?

La UE acorda transferir a Ucraïna els beneficis dels actius russos

A 45 quilòmetres en alta mar d’Ostende quedarà instal·lada una illa artificial a manera de nus de connexions entre els diferents braços del parc eòlic marí. Serà un dels punts més rellevants del projecte, però no l’únic. Per aconseguir el rendiment proposat dels 300 GW s’haurà de garantir una interconnectivitat a diferents nivells, amb plataformes de connexió en alta mar la seguretat de les quals és un dels grans reptes del parc.

El germen de la coalició formalment subscrita a Ostende va sorgir fa 11 mesos, a l’illa danesa d’Esbjerg, entre Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos i Dinamarca. Uns mesos després, el setembre del 2022, es va produir el sabotatge que va inutilitzar el gasoducte germano-rus Nord-Stream, amb explosions coordinades en tres dels seus quatre conductes. El que va passar va activar les alarmes i va descartar la possibilitat d’un «retrobament» energètic entre Moscou i Berlín. Va passar en aigües bàltiques, a prop de l’illa danesa de Bonholm. Són múltiples les versions que circulen als mitjans entorn de la seva autoria –inclosa una suposada trama proucraïnesa­. L’únic que no es qüestiona és que el sabotatge va evidenciar la vulnerabilitat de les infraestructures energètiques, com a objectiu crític de primer ordre.