Julissa Reynoso: «Entre Biden i Sánchez hi ha sintonia personal i confiança»

– És vostè la primera ambaixadora dels Estats Units a Espanya. ¿Se sent una excepció en un món encara masculí?

– -Bé, he tingut la sort i la benedicció que el president Biden em donés aquesta oportunitat.  És una mica trist que hagin fet falta tants anys per enviar una dona aquí. Però bé, aquí estic. Hem avançat molt. Als Estats Units, avui dia, aproximadament el 40% de les ambaixades que tenim al món estan a càrrec de dones. Aquesta Administració en particular està molt enfocada en aquest tema. I crec que la dona confereix un toc especial, particular, a aquesta tasca. Som molt conscients del tema de gènere, del tema de la igualtat, de l’equitat en general.

– Els seus referents en política, ¿són dones?

– Tinc homes i dones que m’han aportat i ajudat en tota la meva carrera. Però sí, he tingut l’oportunitat de treballar amb dones molt especials i de tenir com amigues dones molt especials. En política, vaig començar al Departament d’Estat, quan era molt jove, amb la secretària Clinton. No soc de carrera diplomàtica. Però vaig entrar amb ella el 2009 i vaig estar cinc anys treballant al Govern sota el [mandat del] president Obama. Després me’n vaig anar cap al sector privat i vaig tornar al Govern amb els Biden. La doctora Biden va ser la meva cap. És una gran aliada i una de les raons principals per les quals soc aquí a Espanya.

– ¿Es considera vostè feminista?

– Jo crec que sí. Seria important definir què és el feminisme. Però si la definició és com podem fer polítiques públiques i normes per avançar en la igualtat de gènere i la igualtat en general i crear oportunitats perquè tot ésser humà pugui desenvolupar el seu potencial, llavors sí que soc feminista.

– Vostè ha arribat lluny. Però repassant una mica la seva biografia i els seus orígens, no li devia ser fàcil. Recorrent al tòpic, és vostè l’encarnació del somni americà.

– Bé. Jo he tingut molta sort. He treballat molt. Però tinc moltes amigues i amics en circumstàncies similars a les meves, immigrants que es van criar amb recursos limitats, amb una història semblant. Als Estats Units, si treballes, estudies i t’enfoques en un camí amb disciplina i respecte, s’obren moltíssimes portes. És el que vaig fer. Però li ha passat a molta gent al meu país, i això potser des de fora es veu poc extraordinari.

– ¿Quin balanç fa de l’any llarg que fa que és a Espanya?

– He tingut un any molt productiu. El president Biden ens va visitar l’any passat amb el seu equip més pròxim en temes de relacions exteriors i de defensa, i amb la primera dama. Això va ajudar molt a la relació. Vam poder anunciar projectes i gestos importants amb Espanya. Tenim coses pendents que hem de completar, avançar. Però hi ha una gran obertura del Govern d’Espanya, el sector privat, la societat civil, els partits polítics a treballar amb Estats units.

– -¿Com definiria ara les relacions bilaterals?

 – El president Biden va dir, quan va arribar, que Espanya és un aliat indispensable, i aquesta paraula marca molt el que fem i com es veu la relació.  El que més em satisfà és el flux de contactes que hi ha entre els països, des del Govern i el més alt nivell, fins als empresaris, els acadèmics. I crec que aquesta relació seguirà de manera tan fluida i forta com la veig avui.

– Sovint les relacions també es construeixen a partir de la sintonia personal que hi ha entre presidents. N’hi va haver entre Obama i Rodríguez Zapatero, també entre Bush i Aznar. ¿Creu que hi ha aquesta sintonia entre Pedro Sánchez i Joe Biden?

– Sí. Quan el president va ser aquí es va notar en els gestos, en la química, en l’energia, en la informalitat, en la manera com interactuaven. Després hi ha hagut altres trobades, com la reunió del G-20. Hi ha hagut trucades. Crec que conec bé el president Biden i sé quan li cau bé la gent. Respecte al president Sánchez, hi ha molt bona relació i un nivell de confiança que es nota en l’intercanvi interpersonal entre ells.

– Abans d’aquestes trobades, al principi de la guerra d’Ucraïna, el president Biden va trucar per telèfon a diversos líders europeus, però no a Sánchez. Per això li preguntava per aquesta sintonia personal.

– Sí que n’hi ha. Els presidents han tingut l’oportunitat de parlar directament sobre aquest tema, per telèfon i en persona, i òbviament els ministres estan en conversa contínua. I amb aquella trobada aquí en la qual es va veure amb Sánchez, que va durar gairebé tres dies, es va demostrar molt aquesta sintonia.

– ¿Com estan les negociacions per a la modificació del conveni sobre Rota que ha de permetre el desplegament de dos destructors nord-americans més?

 – Estem en diàleg continu amb el Govern sobre diversos temes, inclòs aquest. Aquest tema ha avançat moltíssim. El Govern espanyol ha de finalitzar els seus processos interns per assegurar que tot està com ha d’estar sota les lleis espanyoles, però hem avançat molt. L’any passat, els presidents van anunciar un compromís polític per modificar l’acord i aquest camí està en marxa.

– ¿Però no ha començat la negociació formal encara?

– Estem dialogant sobre el tema.

– Però Pedro Sánchez ha viatjat aquesta setmana a la Xina. ¿Com veu aquest viatge i el d’altres líders europeus a Pequín?

– Els països sobirans tenen dret a dialogar amb altres països del món. – Esperem que, atès el rol del Govern xinès al món i la manera com s’ha comportat, els països aliats li transmetin un missatge clar de com creiem que podem arribar a una relació molt més constructiva del que ha estat fins avui.  Però en termes de contactes, visites i diàleg amb països, Espanya i la resta de països aliats poden prendre decisions sobre amb qui parlen i on viatgen.

– ¿Com veuen els EUA l’última proposta de la Xina sobre Ucraïna?

– La nostra posició ha sigut sempre que estem oberts a una solució justa. Però el Govern ucraïnès ha de ser part integral d’aquesta solució i ha de prendre la decisió del que considera una pau justa. Si el Govern xinès vol tenir un rol constructiu, ha de consultar i assegurar-se que el Govern ucraïnès i la nació ucraïnesa estiguin d’acord amb qualsevol proposta que estigui circulant.

– Pel paper i el pes que té la Xina i la seva proximitat a Rússia, ¿creu el Govern dels Estats Units que la Xina pot tenir algun paper en la resolució del conflicte d’Ucraïna?

– Donada la situació i els contactes que ha tingut la Xina amb el Govern rus i aquesta amistat i relació sense límit, en principi és difícil d’entendre que sigui una part neutral en aquesta situació.

.

– L’alt representant de Política Exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, ha dit que cal continuar ajudant i armant Ucraïna fins a la victòria. ¿És també la posició dels Estats Units?

– La nostra posició és que els ucraïnesos puguin continuar defensant-se fins arribar a una posició on puguin veure garantida la seva integritat territorial. Aquesta proposta de defensar-se fins a la victòria potser és similar al que va plantejar Borrell. Però si podem arribar a una solució en què es pugui garantir la sobirania d’Ucraïna, tots estarem en posició de poder estudiar la proposta i assegurar que sigui acceptable per al Govern i el poble ucraïnès.

– ¿Creu que aquesta posició que ara defensa el Govern dels Estats Units de continuar armant Ucraïna es mantindrà a mesura que s’acosta la data de les eleccions?

– El Congrés és el que aprova el pressupost als Estats Units. I òbviament hi ha hagut un suport consistent cap a Ucraïna per part de les dues cambres del Congrés. Una d’aquestes cambres és de l’oposició al president Biden. Tenim fe i confiança que el Congrés, amb tota la seva diversitat, seguirà recolzant el que considerem necessari per poder assegurar que aquest país es pugui defensar.

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

– ¿Entreveuen els Estats Units un final pròxim a la guerra?

– Esperem que, pel bé d’aquests ciutadans i per acabar amb tota aquesta crueltat que estem vivint, hi pugui haver un final aviat.