La UE avala el pla de Borrell per accelerar l’enviament de munició per a Ucraïna

El pla dissenyat pel cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, per accelerar l’enviament de munició d’artilleria a Ucraïna, particularment de 155 mm, i reposar les reserves dels estats membres, al límit després de més d’un any de guerra, a través de compres conjuntes ha rebut aquest dilluns l’aval polític. Després de diverses setmanes de negociacions, els Vint-i-set han acceptat finançar amb 2.000 milions d’euros més del Fons Europeu de Suport a la Pau (EPF en les seves sigles en anglès) la iniciativa per enviar en els pròxims 12 mesos fins a un milió de projectils a Ucraïna.

«Sembla que hem arribat a un consens polític per enviar a Ucraïna un milió de projectils de calibre 155. Hi ha molts detalls per resoldre encara però el més important és que si hi ha voluntat es pot. Espero que puguem resoldre els detalls com abans millor per entregar a Ucraïna la munició que necessiten desesperadament. El calendari és molt simple. Ucraïna necessita rebre en un termini de 12 mesos un milió de projectils», ha explicat el ministre estonià de Defensa, Hanno Pevkur, a la seva arribada a la reunió conjunta. Fonts diplomàtiques han confirmat la conclusió de l’acord que validaran aquest dilluns els ministres d’Exteriors i Defensa en una reunió conjunta.

Avui dia, Ucraïna dispara una mitjana de 110.000 projectils de 155 mm al mes, una quarta part dels que llança Rússia, segons explicava en una missiva enviada pel ministre de Defensa Oleksí Réznikov als seus homòlegs europeus de què es feia ressò fa uns dies el ‘Financial Times’. Així que fa mesos que el Govern de Volodímir Zelenski pressiona els Vint-i-set perquè enviïn tota la munició de gran calibre que puguin per dissuadir l’Exèrcit de Vladímir Putin i respondre-hi amb una contraofensiva. Concretament, Kíiv ha demanat l’enviament de 250.000 projectils d’artilleria al mes per aprofitar al màxim la capacitat que ofereixen els 300 sistemes d’artilleria dels quals disposen, la gran majoria aportats pels països d’Occident.

L’acord tancat aquest dilluns pels Vint-i-set, un pla basat en tres pilars que Borrell va presentar fa dues setmanes a Estocolm, incentivarà els estats membres perquè enviïn a curt termini tot el material que tinguin en les seves reserves, particularment projectils de 155 mm, ja siguin de fabricació occidental com soviètica. Per a això, mobilitzaran un nou tram de 1.000 milions d’euros de l’EPF que permetrà cobrir entre el 50% i 60% de la despesa en què incorrin els governs. En paral·lel, la UE posarà en marxa el segon pilar de l’estratègia amb un altre tram de 1.000 milions d’euros per llançar un programa de compres conjuntes. Oferirà dues opcions: o bé compres conjuntes coordinades a través de l’Agència Europea de Defensa (EDA) o bé a través de coalicions d’almenys tres estats membres.

Compres conjuntes

La idea és doble: que els governs comprin més munició per enviar a Ucraïna i al mateix temps que realitzin encàrrecs, en condicions més avantatjoses, per a l’adquisició de munició per reposar els seus arsenals nacionals. El pressupost de l’EPF, que es finança amb aportacions dels estats membres en funció del seu PIB (Alemanya, França, Itàlia i Espanya sumen el 63% de l’aportació), només reemborsarà la munició per a Kíiv i no la destinada a les reserves nacionals. El tercer pilar de l’estratègia, a més llarg termini, aspira a incrementar la capacitat de producció de la indústria europea, que en el dia d’avui és insuficient per satisfer la demanda i continua sent confidencial.

Notícies relacionades

¿La guerra d’Ucraïna ha matat el pacifisme?

Els caces MiG-29 polonesos o la següent línia vermella alemanya

Alguns països com Alemanya prefereixen continuar comprant munició pel seu compte i utilitzant la via nacional perquè consideren aquesta via menys burocràtica i més ràpida perquè ja estan en fase de negociació per ampliar contractes amb la indústria d’armament alemanya. Berlín no descarta, en canvi, incloure altres estats membres interessats en els futurs contractes. «A Espanya li agrada treballar en conjunt i tenim preferència perquè les compres es facin dins de la indústria europea», ha explicat el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. «Siguem pràctics; no entrem en una batalla de competències i egos. Hem de proveir de munició Ucraïna ràpid, en grans quantitats i en bones condicions financeres per a nosaltres», ha afegit Borrell, que ha advertit que l’objectiu ha de ser enviar munició de forma ràpida, barata i en les quantitats necessàries. «Siguem pràctics i si Alemanya pot fer-ho, res ho exclou, el que és important és anar com més junts millor», ha afegit.

L’Agència Europea de la Defensa i la Comissió Europea han identificat un total de 15 empreses europees d’11 estats membres amb capacitat per produir projectils de 155 mm, dues d’aquestes espanyoles: la Fàbrica de Munició de Granada i Expal. La idea és utilitzar els procediments de l’EDA per començar a fer comandes tot i que fonts europees reconeixen que, sent «realistes», és poc probable que els primers encàrrecs puguin realitzar-se abans de finals d’any, cosa que és un calendari «molt ambiciós». Segons ha informat el comissari d’Indústria, Thierry Breton, el termini mitjà d’entrega és de 12,6 mesos tot i que la UE confia que gràcies a l’«efecte massiu» de les compres conjuntes s’accelerin els terminis d’entrega.