Guerra a l’est

Tancs inflables: la tàctica amb què Ucraïna podria estar enganyant Rússia

Una companyia txeca assegura que més d’un terç dels míssils de llarg abast que el Kremlin va destruir eren rèpliques de mentida destinades a confondre l’enemic i fer-li malgastar diners

Tancs inflables: la tàctica amb què Ucraïna podria estar enganyant Rússia

Inflatech

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 18 de juliol passat, el ministre rus de Defensa, Serguei Xoigú, va ordenar a les seves tropes prioritzar la destrucció de les armes d’artilleria i els míssils de llarg abast d’Ucraïna. Entre aquests, destaquen els HIMARS, un sistema balístic d’alta precisió a cavall d’un camió i subministrat pels Estats Units que, segons els experts, ha ajudat Kíiv a contenir la invasió llançada per Rússia. A principis d’any, el ministeri assegurava haver fet caure fins a 35 dels temuts llançamíssils. L’únic problema amb aquesta explicació és que llavors els ucraïnesos només n’havien rebut 20 unitats. ¿Com s’entén?

La resposta podria ser a la República Txeca. La companyia Inflatech va explicar fa uns dies a un mitjà local que més d’un terç dels HIMARS destruïts no serien equips de míssils reals, sinó les rèpliques inflables que fabriquen. Sí, com els castells inflables que s’utilitzen a les festes infantils. L’empresa txeca no només recrea sistemes de míssils com els HIMARS, sinó també models de tancs, vehicles blindats i fins i tot avions caça fets de seda sintètica.

Inflatech no ha confirmat haver venut els seus productes a Ucraïna, tot i que sí que ha admès que els subministren «a molts governs de tot el món». Des de l’inici de la guerra, l’empresa ha començat a confeccionar més de 30 models d’inflables diferents i la seva producció s’ha disparat més d’un 100%.

Confondre l’enemic

Aquesta tàctica té com a missió principal confondre l’enemic i fer que malgasti temps, munició i diners a fer caure aquests artefactes inflables. I és que el seu cost oscil·la entre 10.000 i 100.000 dòlars, un preu molt menor al dels míssils que s’utilitzen per destruir-los. «Sense prismàtics i mirant des d’una distància de 150-200 metres no podré distingir si es tracta d’una arma real o d’un esquer», va explicar el seu director executiu, Vojtech Fresser, als reporters d’AFP.

A més, es tracta d’un recurs relativament fàcil de desplegar al camp de batalla. Aquests objectes pesen entre 25 i 90 quilos. Així, requereixen d’entre dos o quatre soldats que puguin carregar-los fins al punt desitjat i llavors inflar-los amb un bufador elèctric o de gasolina en tan sols 10 minuts. Aquest motor també emana una calor que pot enganyar els sensors tèrmics i d’infrarojos de l’enemic.

Malgrat la seva aparença gairebé còmica, aquests productes inflables són considerats material militar. Això fa que per a la seva exportació —que pot allargar-se uns 60 dies des que es fa la comanda– es requereixi un permís de les autoritats. Des del 24 de febrer del 2022, quan el Kremlin va donar l’ordre d’envair el seu país veí, la República Txeca ha prestat ajuda militar a Ucraïna per valor d’uns 500 milions de dòlars.

Ucraïna també podria estar utilitzant rèpliques dels seus llançamíssils HIMARS fabricats amb fusta, segons van apuntar alts funcionaris ucraïnesos i nord-americans a ‘The Washington Post’ l’agost passat.

Tàctica amb història

Notícies relacionades

Rússia també podria estar recorrent a aquesta mateixa tàctica. El 26 de gener, l’Estat Major de les Forces Armades d’Ucraïna va publicar unes imatges en el seu compte de Facebook en les quals es vantava d’haver destruït inflables desplegats per les tropes russes. En els dos casos, el possible ús d’inflables és difícil de contrastar, ja que cap de les parts revela els mètodes seguits al camp de batalla.

Tot i que ara hi ha recursos perquè sigui més sofisticat, l’engany és una pràctica habitual en les guerres. En la Segona Guerra Mundial, per exemple, els aliats van utilitzar aquest truc per enderrocar el Reich nazi d’Adolf Hitler. Els EUA van desplegar llavors tancs inflables i llanxes de desembarcament de fusta a prop de la ciutat costanera francesa de Calais per fer creure a la intel·ligència alemanya que l’ofensiva aliada començaria allà. Aquesta tàctica va aconseguir confondre els nazis, que van deixar la zona de Normandia menys coberta. La resta és història.