Les ajudes per al cistell de consum, una ‘rara avis’ a Europa

El Govern francès va anunciar el 6 de març un acord amb les grans cadenes de supermercats per impulsar un «trimestre contra la inflació». L’Executiu d’Emmanuel Macron havia intentat des de principis d’any que els diferents grups de distribució impulsessin un mateix cistell de consum amb 50 productes rebaixats. Però les empreses d’aquest sector s’hi van negar. Al final, el cistell contra la inflació va ser substituït per l’anomenat ‘trimestre contra la inflació’.

L’acord anunciat la setmana passada consisteix en el fet que diverses cadenes de distribució s’han compromès a vendre productes amb «els preus més baixos possibles». A diferència del que pretenia inicialment el Govern francès, cada empresa decidirà el nombre, el tipus i els preus. Aquestes promocions tindran un cost de «diversos centenars de milions d’euros» per al sector, va assegurar el ministre d’Economia, Bruno Le Maire. Algunes cadenes començaran a fer aquestes ofertes a mitjans de març, tot i que d’altres ja van començar al febrer, com el grup Super U.

La cadena Intermarché va anunciar «500 productes contra la inflació», «200 productes venuts per dos euros (preu mitjà)» a Carrefour o «150 productes a preus de cost» a Système U. Moltes d’aquestes ofertes es realitzaran amb les marques blanques de cada una de les cadenes. Per homogeneïtzar aquestes promocions, apareixeran als supermercats amb una etiqueta amb els colors de la bandera francesa. El fet de participar en aquesta campanya resulta voluntari i algunes de les grans cadenes, com Leclerc, no s’hi van sumar.

Les associacions de consumidors van acollir l’anunci amb escepticisme. «No hi ha cap definició reglamentària» del que signifiquen «els preus més baixos possibles», va lamentar Olivier Andrault, del col·lectiu UFC-Que Choisir. A més d’aquest «trimestre contra la inflació», l’Executiu va anunciar que impulsarà de manera experimental un xec alimentari per a aquelles famílies més pobres. Totes aquestes mesures van encaminades a compensar l’elevada inflació alimentària, del 14,5% al febrer, que dobla la pujada general dels preus a França, del 7,2%, segons l’Eurostat. ENRIC BONET (París)

A Alemanya, el tripartit d’Olaf Scholz entre socialdemòcrates, verds i liberals no ha implantat mesures concretes per pal·liar els efectes de la inflació en el cistell de consum. Els paquets multimilionaris en suport de les famílies –i de les empreses– s’han concentrat en com compensar el ciutadà per la pujada de la factura del gas. Els esforços accelerats per deixar enrere la dependència energètica respecte a Rússia van disparar els seus preus, ja que les alternatives organitzades per garantir que no hi hauria talls en el subministrament eren més cares.

Així, al novembre el Consell de Ministres va aprovar una ajuda especial, per la qual l’Estat assumia la factura del gas de desembre. Anteriorment, a l’octubre havia aprovat un pla de 200.000 milions per topar els preus de l’energia, inclòs un «xec» de 200 euros de mitjana per llar per alleujar el pes de la factura energètica a jubilats, famílies de baixos ingressos i estudiants. Ja a l’agost s’havia articulat una reducció temporal de l’IVA sobre el gas, que va baixar del 19% al 7%, cosa que previsiblement es mantindrà fins a finals de març del 2024.

Aquesta fórmula de reducció temporal de l’IVA copiava la fórmula adoptada per un període d’un any en els moments àlgids del coronavirus, sota el Govern d’Angela Merkel, que es va rebaixar del 19% al 17%, en el tipus més alt, i del 7% al 5%, per al reduït, amb el propòsit llavors d’estimular el consum i la demanda interna.

Alemanya va tancar el 2022 amb una inflació interanual del 8,6%, percentatge que, quant a preus de l’energia, pujava al 24,4%, mentre que en els aliments se situava en un 20,7%. Aquesta taxa mitjana d’inflació s’ha mantingut amb pocs canvis al gener i el febrer, tot i que amb una lleugera tendència a la contenció respecte a l’energia, que aquest últim mes es va situar en el 19,1%. El preu dels aliments, per contra, s’ha incrementat fins a situar-se al febrer en el 21,8% interanual. MARINA FERRER (Berlín)

L’últim any, els dos governs italians que s’han succeït han adoptat diverses mesures per minimitzar l’alça dels preus al país transalpí, originats en la crisi energètica que ha afectat Europa. Un últim paquet de mesures, que va ser aprovat al desembre, estableix que fins al juny es prohibeix a les empreses modificar de manera unilateral els contractes de subministrament de llum i gas. L’Executiu de Giorgia Meloni va adoptar aquesta decisió després que l’Autoritat de Competència italiana obrís una investigació sobre set companyies elèctriques per suposades alces injustificades en els preus de llum i gas a uns 2,5 milions de clients al país. La mesura es va sumar així a un anterior paquet de mesures que va destinar 30.500 milions d’euros en ajudes per pal·liar l’escalada de preus de l’energia.

Amb això com a premissa, el nou ministre d’Economia italià, Giancarlo Giorgetti, ja ha fet saber que el Govern està estudiant com mantenir aquestes ajudes estatals també en els següents mesos, però d’una forma més sistemàtica i no només per respondre a una situació d’emergència. Giorgetti encara no ha puntualitzat en què consistirà la seva proposta, però ha dit que planeja adoptar-la abans de l’1 d’abril.

El comportament del Govern transalpí respon que els italians continuen insatisfets amb les mesures adoptades per frenar la inflació. De fet, segons un sondeig divulgat recentment i realitzat entre els mesos d’octubre i novembre, el 60% de la ciutadania no està d’acord que amb les actuacions posades en marxa per les autoritats italianes per fer front a les pujades provocades per la crisi energètica, el 90% es va mostrar preocupat per la situació i el 51% va declarar haver tingut dificultats per pagar les seves factures. Això, segons alguns observadors, també explica per què el 35% dels italians estan en contra de les sancions contra Rússia, un percentatge més alt que la mitjana europea. IRENE SAVIO (Roma)

L’última reforma fiscal proposada pel Govern belga aposta per fixar un IVA del 0% per a les fruites i verdures. No obstant, l’IVA de l’alimentació general –des de carn fins a productes lactis, pa o galetes– s’incrementaria del 6% al 9% al fusionar i reemplaçar els tipus actuals del 6% i 12%. Segons els càlculs de l’Executiu, si un belga gasta 6.000 euros per any en alimentació i un 11% són verdures significa que gastaria 615 euros en aquest producte alimentari i que l’IVA zero suposaria un estalvi de 35 euros. Un estalvi econòmic que sens dubte no canviarà l’habitual èxode dels belgues a països veïns com França per comprar més barat.

«El 2022, els belgues van gastar 543 milions (el 4% de begudes es compren a l’estranger) a l’altre costat de les nostres fronteres. La raó és evident: nombrosos productes alimentaris i begudes són menys cars i l’acumulació d’impostos hi té clarament a veure», afirma la federació de la indústria alimentària belga, que alerta que amb l’última proposta fiscal les compres transfrontereres creixeran encara més. «El missatge del vice primer ministre és en realitat el següent: els que poden tenen interès a anar a fer les compres a l’estranger», deia fa uns dies el conseller delegat de la federació de comerços i serveis, Dominique Michel.

Segons l’organització Test Achat, la inflació dels productes alimentaris es va disparar a Bèlgica un 20% al febrer –respecte a febrer del 2022– davant el 14,5% a França. En vigílies de les últimes festes nadalenques, xifrava l’augment dels preus, després d’analitzar 3.000 articles en set cadenes de supermercats, en un 18% de mitjana en un any. Al capdavant en aquesta escalada de preus: gambes grises (61%), paper d’alumini (50%), patates fregides congelades (47%), pasta (41%), productes lactis (24%) o verdures i carn (18%). Aquesta evolució fa que la pujada mitjana de la compra d’una parella sigui d’uns 75 euros, cosa que situa la seva compra alimentària mensual en 488 euros. Aquest repunt de preus ha fet que el comportament dels consumidors canviï. Un de cada quatre han canviat de supermercat, a la recerca de preus més competitius, i tres de cada cinc esperen que hi hagi promocions abans de fer les compres. SILVIA MARTINEZ (Brussel·les)

La pujada dels preus dels aliments està asfixiant les famílies portugueses. Segons l’Autoritat de Seguretat Alimentaria i Econòmica (ASAE), el cost ha augmentat un 29% respecte a l’any passat, alhora que s’han detectat marges bruts de benefici de fins a un 50% a les tres principals cadenes de supermercats per a determinats aliments, com les cebes, les taronges o la carn de porc.

El ministre d’Economia, António Costa Silva, ha mostrat la seva preocupació per la pujada dels preus del cistell de consum –més de tres vegades superior a la inflació– i ha garantit més contundència en la fiscalització de pràctiques abusives. Els inspectors de l’ASAE han obert 51 processos criminals contra les principals cadenes de supermercats per suposades conductes especulatives, segons va informar el director general d’aquesta entitat al setmanari ‘Expresso’, i preveuen reforçar-ne els controls en els pròxims mesos.

Malgrat aquestes pujades, el Govern descarta per ara aplicar mesures com l’eliminació de l’IVA dels productes bàsics, que considera poc efectiva, o la fixació d’un preu màxim a determinats aliments. «No soc gaire favorable a la imposició de preus en els mercats», va assegurar la setmana passada Costa Silva, que no obstant ha obert la porta a l’aplicació de mesures «amb més múscul» en els pròxims mesos. L’Executiu preveu reunir-se pròximament amb els representants dels diferents sectors de la cadena alimentària, des de la producció fins a la distribució, abans de prendre una decisió.

Per ara el Govern lusità ha optat per mesures menys contundents, com la reducció de l’IVA a fertilitzants i pesticides per als agricultors i l’aprovació d’ajudes directes per a les famílies més vulnerables, entre les quals un xec de 120 euros per al cistell de consum i un suport de 240 d’euros extraordinari destinat a prop d’un milió de llars. LUCAS FONT (Lisboa)

El Govern britànic no ha donat cap ajuda als ciutadans per l’exagerada pujada del cistell de consum, a diferència de les ajudes per a les factures del gas i de l’electricitat, que finalitzen aquest mes d’abril. El cistell de consum s’ha incrementat durant 17 mesos consecutius. El mes de gener va registrar la seva pujada rècord amb un 16,7%, mentre que al febrer va pujar un 8,4%, segons l’empresa d’anàlisi de dades Kantar Group. Alguns productes com la llet s’han incrementat un 46% en un any. Més del 25% dels ciutadans han reconegut tenir problemes econòmics per la crisi del cost de la vida.

Davant aquest increment salvatge dels preus, el regulador britànic ha establert un control sobre la informació que es dona dels productes, per pes i per volum, perquè els consumidors els puguin comparar per supermercats i elegir on comprar. La mida dels productes ha variat en els últims mesos. Els enciams, els tomàquets i les cebes, per exemple, són més petites, i també hi ha menys quantitat a cada paquet pel mateix preu, una cosa que pot enganyar els consumidors.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Aquesta crisi dels preus dels aliments ha provocat un canvi total dels hàbits dels ciutadans, que ja no compren en un únic supermercat com abans, sinó que fan la compra entre dos, tres o quatre, depenent de les ofertes que hi hagi. Aquestes ofertes són les mateixes que hi havia abans. Les grans cadenes de supermercats no han adoptat cap mesura per ajudar els clients. L’única acció que han pres per poder fidelitzar els clients i competir en preus ha sigut la de treure les seves pròpies marques blanques. S’han incrementat en un 21% en els últims nou mesos, per l’1% de pujada de les marques alternatives.

A tot això s’hi suma que no hi ha garantia de trobar tots els productes a les prestatgeries, que és habitual trobar-les buides des del Brexit. Als problemes de transport s’hi han afegit les males collites al sud d’Europa, al nord de l’Àfrica i a Holanda, principals proveïdors britànics, per les males condicions meteorològiques. A. NIUBÓ (Londres)