El descobriment de la inscripció més antiga sobre Odin situa al segle V l’origen de la mitologia nòrdica

La troballa de la inscripció més antiga coneguda sobre el déu Odin, identificada en una bracteada –medalla ornamental d’or– del tresor de Vindelev, anterior a l’època vikinga i trobat a Dinamarca, data la mitologia nòrdica 150 anys abans del que es creia: a principis del segle V.

Les runes d’aquesta medalla són les més «espectaculars des de les banyes d’or» i poden ajudar els investigadors a entendre altres inscripcions rúniques prehistòriques, segons els científics del Museu Nacional de Dinamarca que han presentat el descobriment.

El tresor de Vindelev va ser descobert el 2021 i està compost per 22 peces d’or. En una de les bracteades d’or (discos d’or fins i ornamentals), els experts en escriptura hi van descobrir la inscripció més antiga del món amb el nom d’Odin, el déu principal de la mitologia nòrdica.

Part d’una frase –«És l’home d’Odin»– es refereix al retrat a la bracteada d’un rei o senyor desconegut, el nom del qual (o sobrenom) pot haver sigut «Jaga» o «Jagaz». Això significa que els déus que coneixem de la mitologia nòrdica ja eren familiars a principis del segle V: 150 anys abans de l’establert anteriorment.

Notícies relacionades

El nou termini per als aranzels de Trump dona marge a la UE per negociar

Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia

Van ser la runòloga i experta en escriptura del Museu Nacional de Dinamarca, Lisbeth Imer, i el lingüista Krister Vasshus que van fer el descobriment.

«La inscripció rúnica ha sigut la més difícil que he hagut d’interpretar en tots els meus anys com a runòloga al Museu Nacional de Dinamarca. Però el descobriment també és absolutament sorprenent. És la primera vegada en la història del món que s’esmenta el nom d’Odin. Això significa que la mitologia nòrdica pot remuntar-se ara fins a principis del segle V. Això fa que el tresor de Vindelev sigui encara més espectacular. Des de les banyes d’or, no havia vist mai runes tan ben executades i un text tan llarg en una troballa danesa d’aquest període. Pot ajudar-nos a entendre altres inscripcions rúniques prehistòriques, que encara no hem pogut llegir», afirma Lisbeth Imer en un comunicat.