La soga de les sancions estreny però encara no enfonsa l’economia de Rússia

A més dels 1.386 individus –des de Vladímir Putin fins al seu ministre d’exteriors Serguei Lavrov, la cúpula política del Kremlin, propagandistes i multitud d’empresaris i oligarques que acompanyen els plans de Moscou– i les 171 entitats incloses en la llista de sancions individuals, la UE ha prohibit aquest últim any l’exportació a Rússia de tota mena de productes tecnològics, des d’ordinadors quàntics fins a semiconductors, electrònica i ‘software’ d’alta gamma. També ha prohibit vendre a Moscou béns i tecnologia per al refinament de petroli, motors d’aeronaus, peces de recanvi per a avions i helicòpters, combustible per a reactors, tecnologia de radiocomunicació i béns de doble ús, civil i militar, com ara drons i ‘software’ per als avions no tripulats. En resum, tot el que pugui servir per armar l’exèrcit rus en la seva guerra contra Ucraïna.

Rússia, mentrestant, té prohibit exportar a la UE petroli cru (des del desembre), productes refinats del petroli (des del 5 de febrer), carbó i altres combustibles fòssils sòlids, acer, productes siderúrgics i ferro, or, incloent-hi les joies, ciment, fusta, paper i plàstics, marisc i licors (caviar, vodka, etc.) i cigarrets i cosmètics. A tot això s’hi afegeix el límit al preu del cru rus i els seus derivats transportats per mar que obliga les empreses de reassegurança, finançament o que manegen aquest tipus de carregaments a fer-ho només si el preu màxim a què es ven el barril és de 60 dòlars per al cru. 

L’estratègia sancionadora va més enllà, amb restriccions de tot tipus en el transport per carretera, l’aviació, el sector marítim i el financer, amb l’exclusió de bancs russos del sistema de comunicació de pagaments Swift, la prohibició de transaccions amb el Banc Central de Rússia i de Bielorússia. A més, Moscou tampoc pot rebre determinats serveis d’empreses europees: consultoria, assessoria legal, enginyeria i comptabilitat. Malgrat el tancament amb pany i clau del mercat rus i el fet que més d’un miler d’empreses han anunciat la seva sortida de Rússia, aquest any encara n’hi ha que continuen operant al país, segons el recompte de la Universitat de Yale.

Moscou aguanta el cop

Fa tan sols uns mesos, el consens internacional apuntava que el cop seria mortal, amb un enfonsament de l’economia russa i una regressió econòmica brutal, de la qual el Kremlin trigaria una dècada a recuperar-se. Aquest col·lapse econòmic, no obstant, no només no s’ha produït, sinó que organismes com el Fons Monetari Internacional auguren que l’economia russa no només no retrocedirà com sostenia fa poc (l’OCDE preveia una caiguda del 5,6% el novembre passat i del 3,3% el Banc Mundial) sinó que creixerà un 0,3% el 2023 i un 2,1% el 2024. 

«Les xifres de gener de la despesa pressupostària russa són tan alarmants que han provocat que es parli de l’imminent col·lapse de l’economia. El primer mes del 2023, el dèficit va arribar a la xifra rècord d’1,8 bilions de rubles. La despesa va créixer un 58% en comparació amb el gener del 2022, quan hi va haver un superàvit pressupostari de 125.000 milions de rubles (25.000 milions de dòlars), mentre que els ingressos van caure més d’un terç. No obstant, seria prematur descartar l’economia russa basant-se en les xifres d’un sol mes», afirma Alexandra Prokopenko en una anàlisi del ‘think tank’ Carnegie Europe.

L’any de la invasió va ser un any extremadament positiu per a la indústria d’hidrocarburs russa, ja que, malgrat vendre menys al continent europeu, després de la decisió europea d’independitzar-se del gas i petroli rus, Moscou es va beneficiar d’una escalada de preus «histèrica», segons Borrell, que li van permetre ingressar un 28% més, segons les estimacions del Govern rus. Només en els primers 100 dies de la guerra van ingressar a compte de les exportacions de carbó, gas i petroli 93.000 milions d’euros, dels quals 57.000 milions d’euros van correspondre a les vendes a la UE, segons xifres del Centre d’Investigació d’Energia i Aire Net (CREA). 

Notícies relacionades

Llarga vida a l’OTAN

Reconèixer Palestina

Aquest escenari, opina la Comissió, canviarà el 2023 com a conseqüència de la decisió europea de diversificar el subministrament i del límit al preu del petroli, que està obligant Moscou a vendre l’or negre a preus de descompte a la Xina i l’Índia. «Putin va suposar que el nostre suport a Ucraïna no duraria. Va pensar que seria fàcil mantenir segrestada Europa, a causa de la nostra dependència del petroli i el gas rus. Però es va equivocar i avui, un any després que comencés la guerra, ja ha perdut la guerra energètica que va iniciar», deia aquesta setmana la cap de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, que xifra en 160 milions d’euros els ingressos que el Kremlin deixa d’obtenir cada dia pel límit al petroli.

A gener del 2023 la realitat és que els ingressos russos s’han desplomat gairebé a la meitat –són un 46% més baixos respecte al gener del 2022– i el dèficit públic s’ha disparat. «És catorze vegades més alt el gener del 2023 que el gener del 2022», posava com a exemple Borrell aquesta setmana. També la balança comercial de Rússia –que el 2022 va obtenir un superàvit comercial a causa d’una excel·lent collita de blat– estava al gener «en el seu mínim històric de la mitjana des de l’any 2007». Malgrat aquest sotrac, Prokopenko considera que l’economia russa ha entrat el 2023 amb més força del que es podia esperar, gràcies als ingressos extraordinaris de l’any passat i les vendes als països asiàtics, i que l’impacte dependrà de com de ferris siguin els controls europeus a l’exportació. «Quan el país sancionat disposa d’importants recursos financers, l’efecte de les sancions només pot ser lent, gradual i acumulatiu. Esperar el col·lapse d’una economia líder és una il·lusió», estima Agathe Demarais, autora de ‘Backfire: How Sanctions Reshape the World Against U.S. Interests’.