¿Què és l’hivern nuclear, l’amenaça de Putin després del seu discurs?

Les rotundes paraules del president de Rússia, Vladímir Putin, en les quals anunciava que suspenia la participació en el tractat de desarmament nuclear han generat inquietud en l’opinió pública internacional i han reimpulsat el concepte d’«hivern nuclear», en relació amb el tremend impacte en les persones i el medi ambient que tindria qualsevol intercanvi d’atacs nuclears.  

Un impacte del qual no és realment conscient la majoria de la població, d’acord amb l’enquesta realitzada el gener als Estats Units i el Regne Unit i que ha publicat el Centre per a l’Estudi del Risc Existencial (CSER, per les seves sigles en anglès) de la Universitat de Cambridge.

Impacte brutal

I això que es tracta del risc més gran d’un intercanvi d’atacs nuclears en els últims 40 anys «a causa del bel·licisme rus», segons Paul Ingram, investigador associat del CSER, que atribueix a la Guerra Freda l’escassa conscienciació de la població sobre l’hivern nuclear. Aquest concepte va impregnar la cultura anglosaxona en aquella època mitjançant programes de TV, pel·lícules i literatura.

Notícies relacionades

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Gerhard Ludwig Müller, cardenal: "Hi ha hagut cismes a l’Església causats per les divisions dels conclaves"

Segons els seus càlculs les detonacions dels intercanvis nuclears llancen una gran quantitat de runa a l’estratosfera, de manera que acabarien bloquejant gran part del sol durant almenys una dècada, i derivaria en un descens global de la temperatura, pèrdues de collites i onades de fam a tot el planeta.

Un impacte al qual se sumen reaccions que farien que milions de persones morissin per la radioactivitat, independentment que es trobessin allunyats de la zona de l’explosió.