Barcelona assegura que mantindrà la cooperació amb Gaza malgrat la ruptura amb Israel

El director de Cooperació afirma que, sota el mandat de l’alcaldessa Ada Colau, «la justícia global i els drets humans» han sigut els principals vectors que han guiat l’acció exterior de Barcelona. «I alhora ha estat orientada a visibilitzar els actors que vulneren la justícia global, sigui l’Iran teocràtic, Turquia o el Govern espanyol quan externalitza la gestió de les fronteres», afirma el funcionari municipal. Després de Colòmbia, que va firmar el 2016 un acord de pau amb la guerrilla, els territoris palestins han sigut els que més fons han rebut en els últims temps de la cooperació barcelonina. Però en els últims anys s’ha tornat molt complicat treballar allà per les restriccions que imposa Israel. Fa dos anys el seu Govern va declarar «organitzacions terroristes» sis oenagés palestines que servien de contrapart als seus parells espanyols i internacionals amb què Barcelona treballa en projectes de cooperació indirecta. I, alhora, fa anys que els tècnics de l’ajuntament no poden entrar a Gaza. L’última vegada que ho van intentar sense èxit va ser el 2018.

Traves a les oenagés

«En els últims anys s’ha agreujat la criminalització de les oenagés de drets humans que exerceixen la cooperació a Palestina», afirma Llistar. «I han sigut les mateixes organitzacions que treballen allà les que han impulsat la ruptura, fartes del bloqueig i de la falta de garanties democràtiques que enfronten al treballar sobre el terreny», afegeix després de remarcar que la mesura va arribar després d’un procés participatiu de recollida de firmes. Malgrat els obstacles, diversos projectes continuen vius. A Gaza se centren en el desenvolupament del front litoral, en la gestió del trànsit i en els sistemes de recollida d’aigües pluvials. La feina ha de fer-se per videoconferència i amb visites puntuals dels tècnics palestins a Barcelona.

A Cisjordània hi ha projectes actius de cooperació directa a Nablús i Betlem, on s’està mirant de reactivar la vida comercial del centre de la ciutat mitjançant una millor gestió de la mobilitat i el trànsit, un projecte en què també participa la Cooperació Espanyola.Agermanament amb Esfahan

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Entre els detractors de la política de l’ajuntament cap a l’Estat jueu, s’ha acusat Colau d’haver aplicat un diferent tracte a l’haver suspès els agermanaments amb Tel Aviv (i Sant Petersburg) quan se’n mantenien d’altres com el d’Esfahan, una de les capitals culturals de l’Iran, un altre país conegut pels seus abusos als drets humans. «Ho podríem fer perfectament també amb Esfahan. No ho hem fet perquè ningú ens ho ha demanat, ni des de l’Iran ni des d’aquí», diu Llistar.