Itàlia somia a convertir-se en un ‘hub’ del gas africà per a Europa

L’última visita de la mandatària va ser precisament el cap de setmana passat a Trípoli. I, tot i que sobre la taula també va estar discutir sobre les pasteres de migrants que des d’aquest país van cap a Itàlia, l’objectiu econòmic del desplaçament va ser bàsicament un: assistir a la firma d’un nou pacte entre la petrolera italiana ENI i la seva homòloga local NOC per potenciar els enviaments a Itàlia (que actualment flueixen a través d’un gasoducte anomenat Green Stream, construït fa 20 anys).

L’acord no és menor. Segons el comunicat per ENI i NOC, les dues companyies s’han compromès a explorar dos nous jaciments offshore que començarien a produir el 2026 i que s’estima que puguin arribar fins als 21,2 milions de metres cúbics de gas combinat produïts al dia. Per arribar a aquest objectiu, Itàlia ha previst una inversió majúscula, uns 8.000 milions de dòlars, que ENI destinarà a aquest projecte a Líbia. País que en l’actualitat és el cinquè a l’Àfrica per les seves reserves gasístiques després de Nigèria, Algèria, Moçambic i Egipte, però que últimament havia reduït les seves exportacions per l’augment de la demanda interna.

Gasoducte submarí

«La cooperació en l’àmbit energètic entre Itàlia i Líbia és antiga», va remarcar Meloni al parlar des de Trípoli, que ha mantingut forts vincles amb Roma després d’independitzar-se el 1951. «ENI té presència aquí des de 1959, i ha contribuït, de fet, a una part important de la història líbia d’aquests anys, al desenvolupament econòmic de Líbia», va afegir, en el seu discurs la ultradretana.

Meloni també va ser la setmana passada a Algèria, país amb el qual Itàlia ha intensificat les seves relacions en els últims mesos arran de les desavinences entre Alger i Madrid per la postura espanyola sobre el conflicte al Sàhara Occidental. La política transalpina va acudir a firmar un acord que preveu la construcció d’un gasoducte entre els dos països per augmentar les exportacions de gas i també per enviar a Itàlia hidrogen, amoníac i fins i tot electricitat.

Aquest projecte tampoc és menyspreable. Es tractaria d’un conducte submarí de 284 quilòmetres de longitud i una profunditat màxima de 2.880 metres, que des del port algerià de Koudiet Draouche arribi fins a la ciutat sarda d’Olbia. Des d’allà, la idea és connectar-lo amb un altre gasoducte que també s’ha de construir i que arribaria a la localitat de Piombo, a la Toscana (centre).

L’aliat algerià

L’aliat algeriàAmb aquests moviments es confirma el que des de feia setmanes ja estaven dient alguns analistes; és a dir, que Roma aspira a convertir-se en un focus gasístic de la UE, beneficiant-se de la seva avantatjosa posició geogràfica. El mateix president d’Algèria, Abdelmadjid Tebboune, ho veu així. «És un important projecte que converteix Itàlia en un distribuïdor d’energia per a tot Europa», va dir el líder algerià al marge de la roda de premsa en què es va anunciar el nou acord.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

La realitat és que Algèria s’ha convertit en l’últim any en el principal venedor de gas a Itàlia i un aliat clau de Roma per a l’estratègia italiana de disminució de la dependència de Moscou. De fet, el país transalpí, que abans de la guerra d’Ucraïna importava el 40% del gas que consumia de Rússia, actualment n’importa el 40% d’Algèria (abans, el 22%), mentre que la quantitat procedent de Moscou suposa ara menys de la meitat del que importava fa un any.

Es deu principalment als acords firmats per Draghi el 2022, als quals ara Meloni no només dona una continuïtat, sinó que vol fer propis. Tant és així que fins i tot ha batejat la seva estratègia de pla Mattei (per Enrico Mattei, un històric directiu d’ENI mort en circumstàncies fosques el 1953), un projecte que pretén convertir Itàlia en un pont entre el Magrib i la UE. El temps dirà si la geopolítica li dona la raó.