Espanya trigarà cinc anys a reposar l’arsenal donat a Ucraïna

La situació s’ha complicat després amb càrregues posteriors de míssils antiaeris i munició d’artilleria. Aquesta última era especialment abundant a la càrrega de 40 camions amb 200 tones d’armament al barco Ysabel, l’abril passat, tot i que a Kíiv amb prou feines li va suposar el que gasta en 48 hores de combats, com ja va explicar a aquest diari l’ambaixador ucraïnès a Espanya, Serhii Pohoreltsev.

Aparadors buits

Aparadors buitsS’esperava que la intensitat dels combats al Donbass es congelés amb l’hivern, però de moment això no ha passat, i no hi ha respir per a la demanda. La mateixa escassetat d’armament comparteixen tots els països donants que aquest divendres es reuneixen a la base aèria alemanya de Ramstein, cita a la qual Defensa envia dos tinents generals, el cap d’Estat Major Conjunt, Fernando García González-Valerio, i el director general de Política de Defensa, Fernando López del Pozo. «Estan els aparadors europeus fatal d’armes: o no podem pagar el que demanen o no tenen el que volem», explica una de les fonts consultades, directa coneixedora dels treballs per construir, a partir del Consell Europeu de Versalles del març passat, una ‘task force’, una plataforma de compra coordinada d’armament i de reposició de la despesa als països donants a través del Fons Europeu de Defensa, amb previsió a llarg termini de fins a 15.000 milions d’euros. El problema no és només poder pagar, sinó també poder produir. «En aquest sector no hi ha botigues a prop i els intermediaris particulars són expulsats pels estats. Les empreses d’armament produeixen a demanda, amb contractes a tres o cinc anys vista; no arrisquen amb estoc, van a la venda segura –explica–, i als estats com el nostre no acostumaven a tenir pressupostos dinàmics per a Defensa, ni a pressupostar a llarg termini la compra de material».

Es busquen bales de canó

Es busquen bales de canóA l’últim Consell de Ministres de l’any, el Govern va aprovar la compra de munició lleugera i també per a blindats i carros de combat per valor de 100 milions d’euros. Però les fonts militars consultades assenyalen un buit difícil de cobrir, la munició d’artilleria com la principal carència. S’han gastat al front d’Ucraïna importants estocs de projectils de 155 i 105 mil·límetres, els més poderosos amb què compten els canons i obusos d’exèrcits de l’OTAN. Per fabricar-los es requereix temps –molt més que el de disparar-los– i són especialment cars quan es tracta de munició de precisió, com els projectils Excalibur. A Espanya, al començament d’aquest hivern, va afegir més incertesa a aquesta carència el canvi de mans de l’empresa espanyola Expal, deglutida pel consorci alemany Rheinmetall. La firma d’origen alabès assorteix l’Exèrcit de munició de 155 de llarg abast per a obusos autopropulsats M109 com els que Defensa ha desplegat per a l’OTAN a Letònia, capaços d’encertar objectius a 40 quilòmetres de distància.

La mateixa manca de munició per a canons i obusos pateixen, i en gran manera, els Estats Units. A mitjans de novembre, el Pentàgon va apressar 12 firmes subministradores perquè augmentessin la seva producció a 12.000 projectils amb espoletes d’autoguiat a l’any. «Per a la guerra cal estar preparat –es lamenta una de les fonts militars, de l’arma cuirassada–. Això no és com anar a la Xina a comprar mascaretes: és que la indústria d’armament no respon a temps perquè no pot». En diverses ocasions Defensa, a través de diferents portaveus, ha mostrat la seva disponibilitat a ajudar a Ucraïna, però amb una ratlla vermella: la reserva estratègica d’armes.

La llista de la compra

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

La llista de la compraEls estocs de material han obert buits no només a les lleixes de munició. Espanya demanda explosius, equips NRBQ, proteccions per a soldats, morters, míssils antitancs, llançacoets portàtils i míssils antiaeris amb què substituir els vells Aspide i Hawk. D’aquests últims, Defensa té compromeses sis bateries a Ucraïna. Aquesta llista de recerca d’armament coincideix amb el que ha pogut transcendir de les donacions militars a Kíiv.

La carència de material en la qual estan immersos els països europeus que ajuden Ucraïna suposa un risc els pròxims anys: el d’una important fuga de fons per a la Defensa fora d’Europa... si la indústria europea no reacciona. «Per això la UE tracta que el subministrament es faci des d’Europa, perquè la despesa repercuteixi en la seva indústria», explica aquesta font diplomàtica. Les firmes espanyoles d’armament consultades per aquest diari –Escribano i Instalaza– han preferit mantenir la seva política de discreció absoluta. Sí que ha parlat amb EL PERIÓDICO un portaveu de TEDAE, la patronal espanyola de la indústria de Defensa, que ha reconegut la tensió de demanda d’«armament arran de les donacions a Ucraïna», però sense donar-ne detalls concrets. «Estem veient en altres països que això és així –admet–. Evidentment, quan et desprens de material en ús necessites reemplaçar-lo i aquest reemplaçament no es fa de manera automàtica. En el cas d’Espanya pot començar a succeir en alguns productes». La carència al mercat no només està provocada per una guerra que està devorant munició. El portaveu de TEDAE admet a EL PERIÓDICO problemes de subministrament de components: «Estem començant a tenir-los, però sobretot per l’abast de determinades matèries primeres», explica sense donar-ne més detalls.