2023: un any potencialment explosiu per a Espanya a Brussel·les

«La presidència francesa d’Emmanuel Macron –que va coincidir també amb eleccions presidencials a França– ens ha demostrat que es pot fer una bona campanya electoral i ostentar alhora la presidència semestral de la UE. Per al Govern de coalició no necessàriament ha de ser dolent, i la presidència espanyola es veu amb molta esperança», assegura María Eugenia Rodríguez Palop. «Serà un any complicat, però per a Espanya serà positiu», augura amb esperança aquesta eurodiputada d’Unides Podem. «La majoria de les presidències quan es produeixen, independentment que un partit estigui governant o a l’oposició, és un moment de país. El país ha de demostrar davant Europa que és capaç de treure temes, que té una administració seriosa», afegeix Ernest Urtasun (Catalunya en Comú), que també percep la futura presidència espanyola com una «gran oportunitat» perquè Espanya empenyi determinades prioritats polítiques i aconsegueixi navegar la presidència amb calma.

«M’encantaria que això fos així, però no hi confio gens. Temo l’actitud deslleial que tindrà el Partit Popular al Parlament Europeu durant tot el semestre, que hi vagin a rebentar la presidència. L’únic que es pot fer és una crida a la responsabilitat, a no boicotejar els treballs i a no polititzar una presidència que és de país i no de partit», afegeix aquest eurodiputat del grup dels Verds davant un any que serà «més complicat» que aquest 2022 i en el qual la UE tornarà a estar a prova. «En l’últim ple, el PPE, a través del PP espanyol, va intentar colar un debat sobre la renovació del Poder Judicial. Si això està passant a un any de les eleccions imagina’t com seran els pròxims mesos. Estic segur que durant la presidència espanyola s’intensificarà tant d’una banda com per una altra», opina l’eurodiputat d’ERC, Jordi Solé, que també veu la presidència com una oportunitat de parlar més i informar més sobre Europa.

Penalització

«Si l’oposició a Espanya tingués la temptació d’utilitzar la presidència espanyola com un element de confrontació, a Brussel·les té penalització i tindria un cost clar», adverteix el socialista català Javi López. La cap de la delegació del PP, Dolors Montserrat, retorna l’avís. «La presidència espanyola no és de cap govern, pertany a tots els espanyols. Necessitem un govern que entengui això i que no utilitzi la presidència ni per a propaganda ni per enaltir un partit. Una presidència ajuda que Espanya sigui reconeguda i reconeixible dins la UE com un dels grans països. Per tant, esperem i exigim el Govern d’Espanya que no es prengui la presidència com un acte de campanya», adverteix Montserrat davant la possibilitat que Sánchez capitalitzi la presidència en benefici propi. 

Des de Ciutadans, el seu portaveu a l’Eurocambra, Adrián Vázquez, assegura que mantindran una actitud «constructiva» i que la part positiva que hi hagi una presidència espanyola durant l’últim any actiu del Parlament Europeu –el 2024 celebrarà eleccions– és que «es poden impulsar nombroses mesures importants i peces legislatives que ara mateix estan en tràmit parlamentari». La part negativa, afegeix, és que «si aquest país perd d’alguna manera influència o que per cites electorals o decisions del seu govern comença a tenir una pressió de Brussel·les, òbviament serà al revés». I, segons el seu parer, és el risc que afronta Espanya si no es resol la renovació del CGPJ abans que Brussel·les presenti al juliol el seu pròxim informe sobre l’estat de dret. «En podem sortir molt malparats», alerta recordant que la presidència espanyola podria arrencar amb un «avís seriós» per part de la Comissió Europea i el seu comissari de Justícia, Didier Reynders, amb qui es reunirà al gener per abordar «la deriva que estem vivint a Espanya».

Agenda social i l’Amèrica Llatina

Malgrat el clima de tensió entre Govern i oposició i el risc per a la influència espanyola a Brussel·les, la presidència arribarà en un moment clau per a Europa, a menys d’un any de les pròximes eleccions al Parlament Europeu, fet que obligarà l’Executiu a esforçar-se al màxim per tancar el major nombre d’expedients legislatius pendents. Per exemple, els últims elements del paquet Fit for 55 o la directiva sobre els drets dels treballadors de plataforma. «No sé si la presidència sueca –durant el primer semestre del 2023– serà capaç de treure’l però, si no ho fa, és un dels grans temes que Espanya podrà treure o liderar», estima Urtasun, que igual com Rodríguez-Palop posa l’accent en la possibilitat d’impulsar l’agenda més social. «Ens agradaria que hi hagués més resultats i progressos al pilar social. S’han aprovat poques mesures i poca legislació a nivell social i ens agradaria que la presidència espanyola donés una empenta», explica també Solé.

Un altre element en què Espanya podrà deixar la seva empremta, segons coincideixen els diferents partits polítics consultats, serà rellançar els llaços i les relacions amb els països del Veïnat sud i particularment amb l’Amèrica Llatina. «Tindrem una presidència espanyola que permetrà impulsar de nou les relacions amb l’Amèrica Llatina. S’està preparant una cimera de caps d’Estat el juliol, la primera en vuit anys. Una cimera d’enorme importància, perquè la guerra a Ucraïna ens empeny a pensar en termes més estratègics», explica Javi López, que confia a firmar els acords d’associació amb Xile i Mèxic coincidint amb la gran cimera de líders. «Espanya és un pont d’unió entre Europa i Iberoamèrica. Realment s’han de veure els resultats d’una gran cimera iberoamericana en què aconseguim l’acord Mercosur i treballem pels drets humans i les llibertats», perquè «això també ens ajudarà a donar estabilitat a Iberoamèrica», coincideix a afirmar Montserrat.

Regles fiscals i fons europeus

Notícies relacionades

Espanya en la construcció d’Europa: claus de les quatre presidències de torn de la UE

Sánchez prepara una gran foto preelectoral amb els líders europeus a l’Alhambra de Granada

Sobre la taula, previsiblement, el Govern de Pedro Sánchez també es trobarà altres debats de pes, com la guerra de Rússia a Ucraïna i les seves conseqüències, la crisi energètica i la proposta de reforma del mercat elèctric que s’espera per a principis d’any, l’execució dels fons de recuperació Next Generation EU, la reforma de les regles fiscals a la qual s’hauria de donar una empenta abans que es desactivi la clàusula general d’escapament de Pacte d’Estabilitat i Creixement a principis del 2024, les regles sobre l’Estat de dret, el pacte d’asil i immigració i la resposta a la llei de reducció de la inflació nord-americana de Joe Biden, la política d’ajudes d’estat i un possible fons de sobirania europeu per fomentar política industrial europea.

En el que tots coincideixen és que l’escàndol del ‘Qatargate’, la presumpta trama de suborns que ha esquitxat aquestes últimes setmanes el Parlament Europeu i que ha comportat el cessament d’una vicepresidenta de la Cambra i a la seva imputació davant la justícia belga, no tindrà (o no hauria de tenir) cap impacte en la presidència espanyola de la UE. «És el Parlament Europeu el que ha de fer els deures i adoptar mesures», coincideixen d’esquerra a dreta sobre el que consideren «un grup de pomes podrides» que han tacat i han malmès la reputació de la institució.