Canvi de lideratge al Brasil

Lula assumeix el càrrec sense armilla antibales per no afegir sensació d’angoixa a la festa

  • Una multitud va acudir a la tercera possessió de Lula sota rigoroses mesures de seguretat

  • La festa del canvi de Govern va transcórrer amb la mirada posada en la ultradreta

Lula assumeix el càrrec sense armilla antibales per no afegir sensació d’angoixa a la festa

Ueslei Marcelino

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

 «Vaig esperar quatre anys per veure Lula tornar dalt de tot. Déu existeix». El cartell que portava una dona es va anar acostant a l’esplanada dels Ministeris i va marcar el to esperançador de la nova era política del Brasil. «El poble pren possessió», deia una altra pancarta als voltants de l’escena on Luiz Inácio Lula da Silva s’afanyava a rebre els atributs de comandament i començar el seu tercer Govern. A Brasília el sol s’anava apoderant del matí. Una multitud, més de 300.000 persones, va envoltar el cor administratiu i arquitectònic del districte capital, un veritable monument al modernisme dissenyat per Oscar Niemeyer durant la segona meitat del segle XX.

«Volem veure Lula», es va cridar amb entusiasme a partir del moment que es va saber que el flamant president recorreria juntament amb la Primera Dama, Rosângela Silva, més coneguda com a Janja, 1,4 quilòmetres amb el Rolls-Royce descapotat que simbolitza la tradició republicana d’aquest país i que l’havia de portar primer al Congrés i després a la seu de l’Executiu. A més, el cap d’Estat s’havia negat a portar una armilla antibales, malgrat els temors que van envoltar la cerimònia de traspàs de comandament després d’haver-se conegut l’intent fallit d’un atemptat terrorista, dilluns passat.

La notícia dominical que la policia havia arrestat un bolsonarista amb un ganivet i explosius va provocar certa angoixa però no va modificar la decisió de Lula de negar-se a blindar el seu recorregut davant els homes i dones que havien acudit a Brasília. Per a Lula, el seu tercer període no es podia iniciar transmetent una sensació d’inseguretat.

El trajecte més anhelat

Lula va pujar amb alegria al Rolls-Royce, vigilat amb zel per quatre fileres de l’equip de policies vestits de civil. Li havien retallat la barba amb cura. Ja no es tractava d’agitar auditoris, com durant la campanya electoral, sinó de presentar-se davant el món com a estadista, amb un vestit blau, ajustat al cos. A mesura que el cotxe avançava, l’exsindicalista mantenia aixecada la mà dreta, amb la «V» de victòria, però també la «L» del seu cognom. Janja, el vicepresident Geraldo Alckmin i la seva dona també van saludar els simpatitzants, però amb més pudor.

La por latent

Notícies relacionades

Els helicòpters van sobrevolar la ciutat. Després del migdia, alguns núvols van dibuixar al cel l’avís de possibles tempestes. Però la festa, que incloïa nombrosos concerts, no s’havia d’aturar. Hi havia, a terra, núvols de preocupació en els responsables de l’organització de la cerimònia. El bolsonarisme no va deixar de ser un fantasma de cos present. La ultradreta estava rabiosa. Dissabte a la nit, el vicepresident Hamilton Mourão, mandatari per 24 hores després de la fugida a Orlando, Estats Units, de l’excapità de l’Exèrcit, va dir que l’alternança en el poder en una democràcia «és saludable i s’ha de preservar» i va citar, en al·lusió clara a Bolsonaro, el silenci de dirigents d’un «protagonisme intempestiu i deleteri» que van permetre que es creés un «clima de caos» al país.

Com era de suposar, els seguidors més radicalitzats de l’excap d’Estat es van enfurismar fins al punt d’envoltar el quarter general de l’Exèrcit dissabte a la nit per acusar Mourão d’haver claudicat de manera vergonyant. Van tornar a demanar, clarament en minoria, que els militars impedissin que Lula assumís el càrrec. Els fills de l’excapità, els legisladors Flavio i Eduardo Bolsonaro, van parlar en nom del seu pare, refugiat a la casa d’un practicant de kick boxing. Als fills, per tant, els va tocar clavar els cops retòrics. Per als integrants del clan, a Mourão li havia caigut la màscara.