Eurocimera
Sánchez anuncia que el corredor d’hidrogen verd costarà 2.500 milions d’euros i que estarà a punt el 2030
El president es felicita que aquest és «el primer gran corredor d’hidrogen de la Unió Europea» i que transportarà el 10% del consum d’hidrogen del continent, 2 milions de tones a l’any, connectant Portugal, Espanya i França
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest divendres que el corredor d’hidrogen verd H2Med que connectarà Portugal, Espanya i França costarà uns 2.500 milions d’euros i que estarà en funcionament l’any 2030.
Així ho ha assenyalat en una declaració amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen; el primer ministre de França, Emmanuel Macron i el primer ministre de Portugal, António Costa, en una reunió conjunta aquest matí a Alacant.
Sánchez ha celebrat que aquest és «el primer gran corredor d’hidrogen de la Unió Europea» i que transportarà el 10% del consum d’hidrogen del continent, 2 milions de tones a l’any, segons ha explicat.
La trobada entre líders ha tingut com a escenari la seu de l’Oficina Europea de Propietat Intel·lectual (EUIPO, per les seves sigles en anglès) a Alacant en un esdeveniment que serveix de preàmbul de la cimera del MED-9, que aquesta tarda reuneix els líders dels principals països de la ribera mediterrània de la UE a les instal·lacions de Ciutat de la Llum. Una cimera en la qual, això sí, no estarà la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que ha excusat la seva presència per una grip.
La presència dels mandataris europeus ha obligat a extremar les mesures de seguretat en tota la ciutat i ha atret centenars de periodistes de tot el continent.
El principi d’acord per a la creació de l’H2Med, com finalment es denominarà l’hidroducte entre Barcelona i Marsella, es va assolir el 20 d’octubre com a solució de consens arran del desacord que va sorgir entre la Moncloa i l’Elisi per la proposta de Sánchez, recolzada per Alemanya, de ressuscitar el MidCat. Es tractava d’un gasoducte que connectava Espanya i França a través del Pirineu que ja va ser descartat al seu dia, però que l’equip de Sánchez va plantejar recuperar com a solució als problemes de subministrament que la guerra d’Ucraïna ha provocat a l’Europa central.
La forta oposició del president francès va malmetre aquests plans, però va permetre donar a llum al nou projecte, que pot ser fins i tot més important a mitjà termini pel paper que l’hidrogen verd exercirà en la necessària descarbonització de l’economia europea. Això sí, per aconseguir-ho, Espanya s’ha vist obligada a realitzar concessions, com renunciar a la seva proposta que en els primers anys la nova conducció pogués transportar també gas natural. Una pretensió que finalment ha sigut completament descartada amb l’objectiu de poder optar al finançament europeu, que exigeix que els projectes se cenyeixin a les energies renovables si volen aconseguir fons comunitaris.
Un cop s’han tancat els detalls de l’acord, en el qual han treballat els governs i els respectius operadors dels tres països en les últimes setmanes, l’objectiu és presentar-lo en la convocatòria que té oberta la Comissió Europea fins al 15 de desembre. Si aprova, la nova infraestructura podria rebre una subvenció de Brussel·les d’entre el 30% i el 50% del seu cost, segons han apuntat fonts governamentals. Un finançament que es dona pràcticament per garantit, sobretot davant la presència de Von der Leyen en la trobada, un clar suport a la iniciativa.
La construcció de l’H2Med, que també inclou la connexió entre les xarxes d’Espanya i Portugal des de Celourico da Beira i Zamora, acostaria el nostre país al seu objectiu de convertir-se en un dels principals referents d’aquesta nova font d’energia, que es genera mitjançant la utilització de l’electricitat procedent de fonts renovables –principalment energia solar– per trencar les molècules d’aigua. D’aquesta manera, l’energia generada per les grans plantes fotovoltaiques que es preveuen al país seria una de les principals fonts de subministrament per a tot el continent. A més, la nova infraestructura també serviria per canalitzar l’hidrogen verd, que, amb tota probabilitat, també es produiria als països del nord de l’Àfrica.
Amb tot això, el nou hidroducte suposarà una peça clau per garantir l’autonomia energètica d’Europa en el futur, ja que es calcula que serà capaç de transportar aproximadament el 10% de l’objectiu total d’hidrogen renovable que ha fixat la Comissió Europea dins del pla RePower EU, amb l’horitzó en l’any 2030.
