Any I de l’‘era Scholz’: un tripartit marcat per la crisi i un «temps de canvi»

Olaf Scholz ha aprofitat el primer aniversari del seu Govern per anunciar la seva intenció de tornar a presentar-se en les pròximes eleccions federals, previstes per al 2025 si no s’avancen. «Vull que a aquesta coalició de Govern li vagi tan bé que torni a rebre el mandat», ha dit en una entrevista publicada aquest dijous pel grup de premsa alemany Funke-Medien i el diari francès ‘Ouest-France’.

Però l’optimisme de Scholz topa amb la realitat: el seu Gabinet, que va començar a governar quan la gestió del coronavirus era la principal prioritat política a curt termini, va tenir amb prou feines tres mesos de tranquil·litat. L’inici de la invasió russa d’Ucraïna a finals del febrer passat va implicar un terratrèmol geopolític amb serioses conseqüències econòmiques per al país més ric i poblat de la Unió Europea: el final de l’arribada del gas i el petroli russos, la conseqüent crisi energètica, una inflació que ronda el 10% i l’entrada imminent en una recessió han deixat l’anomenada ‘Coalició Semàfor’ en una situació complicada.

Pèrdua de popularitat

Això es reflecteix en les enquestes de popularitat i intenció de vot: els tres partits de Govern han perdut terreny en les projeccions, especialment l’SPD i l’FDP. Si avui se celebressin eleccions, la unió conservadora de la CDU-CSU seria la primera força amb prop del 30% dels sufragis. I la ultradreta d’Alternativa per Alemanya (AfD) tornaria a estar entre el 14 i el 15% dels vots.

El primer any de Govern ha suposat, per tant, un important desgast per als tres partits de la coalició liderada per Scholz. L’última enquesta d’opinió feta per encàrrec de la televisió pública ARD mostra un panorama poc encoratjador per al tripartit governant: només un 28% dels ciutadans enquestats es mostra satisfet amb la tasca del Govern. Un 41% està poc satisfet i un 27%, «gens satisfet». A més, el canceller Scholz amb prou feines té un 36% d’aprovació.

Principals reptes

«Aconseguirem superar bé l’hivern. Recolzem Ucraïna perquè pugui defensar-se de l’agressió russa. I donarem un nou impuls a les energies renovables i la modernització de la nostra economia», ha dit el canceller Scholz en l’entrevista d’aquest dijous.

En poques frases desgrana els principals reptes que afronta Alemanya a curt i mitjà termini: resistir els mesos més freds de l’any sense la principal font d’energia que ha alimentat la indústria alemanya les últimes tres dècades –el gas rus que arribava a través de gasoductes ara tancats o afectats per sabotatges al mar Bàltic– i repensar el model econòmic alemany, molt dependent de les importacions fòssils i les exportacions de productes industrials i tecnològics. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Després de l’inici de la invasió russa, el Govern de Scholz va anunciar la inversió més important en defensa de la història alemanya després del final de la Segona Guerra Mundial: Berlín vol gastar més de 100.000 milions d’euros en compra d’armament i equips militars amb Rússia com a principal enemic potencial de l’OTAN. Amb el seu suport a aquest pla, Els Verds van trair la seva històrica defensa del pacifisme i la distensió militar. Alemanya queda en una complicada situació entre els EUA, Rússia i la Xina, sent el gegant asiàtic un dels seus principals socis comercials.

Scholz ja ha trobat una paraula per definir el moment històric que li ha tocat viure com a canceller: «‘Zeitwende’», és a dir, «temps de canvi». Alemanya s’enfronta a la fase més incerta des del final de la caiguda del mur de Berlín i el procés de reunificació.