Macron enfurisma Ucraïna i els seus veïns després de recomanar «garanties de seguretat» per a Rússia

Europa ha respost unida a la invasió russa d’Ucraïna, però dona indicis de fractura de cara a una eventual resolució al conflicte, com ha quedat novament palès arran d’unes declaracions del president francès, Emmanuel Macron. En una entrevista a la televisió gal·la, Macron va afirmar aquest cap de setmana que Europa s’hauria de preparar per oferir «garanties de seguretat a Rússia» un cop les parts es tornin a asseure a la taula de negociació, unes paraules que no han agradat a Kíiv ni altres capitals de països limítrofs amb Rússia. «És el món civilitzat el que hauria de rebre garanties de seguretat per les intencions bàrbares d’una Rússia post Putin», va respondre l’assessor del president ucraïnès, Mikhailo Podoliak. 

Des de l’inici de la guerra al febrer, Macron ha mirat de mantenir oberts els canals de comunicació amb el Kremlin i erigir-se en intermediari d’una possible solució negociada, però les seves postures estan molt allunyades de la posició que mantenen Ucraïna i els països bàltics, els més amenaçats per l’expansionisme rus. Ja es va veure fa uns mesos, quan el president francès va afirmar que no s’hauria d’humiliar Rússia un cop callin les armes, i ha tornat a veure’s ara a l’abraçar les «garanties diplomàtiques» que Vladímir Putin va demanar a Occident poc abans de llançar la seva sagnant invasió sobre un veí amb una legitimitat i dret a existir que no reconeix. «Això significa que hem de respondre a un dels punts essencials que el president Putin sempre ha esmentat, és a dir, la por que l’OTAN s’instal·li a les seves portes i pugui desplegar armes que amenacen Rússia», va dir Macron en l’entrevista amb TF1, gravada durant el seu viatge oficial als EUA.

Les crítiques creixen des d’aleshores, tot i que pocs han volgut pronunciar el seu nom. «¿Algú vol aportar ‘garanties de seguretat’ a un Estat terrorista i assassí?, va dir el secretari del Consell de Seguretat i Defensa ucraïnès, Oleksí Danilov. «¿En lloc de Nuremberg, un acord amb Rússia i una encaixada?», va afegir referint-se al tribunal que va jutjar els jerarques nazis després de la Segona Guerra Mundial. La postura ucraïnesa la comparteixen els seus veïns bàltics, els més inflexibles amb Rússia dins la UE, una posició que no només es deriva de la seva història sinó de les amenaces que han rebut els últims anys de Moscou.   

Rèplica des del Bàltic

«Abans de res Rússia ha de garantir que no atacarà ningú altre», va dir l’ex primer ministre finlandès, Alexander Stubb, després d’expressar el seu «profund» desacord amb les paraules de Macron. Una cosa semblant a l’expressada per l’excanceller lituà, Linas Linkevicus, que va dir que Rússia té totes les garanties sempre que no «ataqui, s’annexi o ocupi» els seus veïns. «Si algú vol crear una nova arquitectura de seguretat que permeti que un Estat terrorista continuï amb els seus mètodes d’intimidació, hauria de fer-s’ho mirar perquè no passarà», va expressar Linkevicus.  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

La percepció a la regió és que Macron, a qui Kíiv ja va criticar al maig per haver suggerit concessions de cara a Moscou, no només ha ‘comprat’ el relat del Kremlin, sinó que s’està dedicant a amplificar-lo. Un relat que justifica la invasió d’Ucraïna i l’annexió d’algunes de les seves províncies per la suposada amenaça que l’OTAN representa per a la integritat territorial russa. Una postura que no sembla que hagi de prosperar a curt termini. 

«Abandonin el nostre territori, paguin reparacions, castiguin tots els criminals de guerra i renunciïn voluntàriament a les seves armes nuclears», va dir David Arakhamia, diputat ucraïnès i membre de l’equip que va negociar amb Rússia durant els primers mesos de la guerra, abans que el diàleg callés. «Després d’això estarem preparats per asseure’ns i parlar de garanties de seguretat», va afegir.