¿És Rússia un Estat terrorista? Per què els Estats Units i Espanya eviten definir-lo així

Quan l’Exèrcit d’un país ataca infraestructures civils per deixar la població sense aigua, llum o menjar, ¿s’estan cometent actes de terrorisme? ¿Què es guanya realment definint un país com a terrorista? Aquest és el debat que està dominant l’agenda política internacional en els últims dies, en els quals les Forces Armades russes han intensificat els bombardejos sobre diferents punts d’Ucraïna allunyats de la línia del front amb l’objectiu clar de perjudicar la població civil. D’una banda hi ha el president ucraïnès i els països més pròxims, sobretot les ex repúbliques soviètiques, que exigeixen que es qualifiqui Rússia com un Estat terrorista. De l’altra, els Estats Units i alguns dels grans de la Unió Europea, que eviten utilitzar aquesta definició perquè té conseqüències legals i estratègiques directes. La primera i fonamental, l’obligació de trencar tot canal de comunicació diplomàtic. 

El conclave de diputats de l’OTAN que es va celebrar dilluns a Madrid va acabar amb una petició que urgeix els països membre i els seus parlaments a «afirma amb claredat que, sota el règim actual, l’Estat rus és terrorista». Els «menyspreables» atacs deliberats contra civils i infraestructures «suposen actes de terrorisme contra la població i constitueixen crims de guerra», es llegeix en la resolució de l’Assemblea de l’Aliança.

En l’última punt, els crims de guerra, sembla que hi ha acord generalitzat entre els aliats. Espanya, per exemple, no només envia especialistes forenses per recopilar proves de crims de guerra comesos per l’Exèrcit invasor en llocs com Irpín, Butxa i Izium. També s’ha afegit oficialment a la demanda de la comunitat internacional contra el president de la Federació Russa, Vladímir Putin, davant el Tribunal Penal Internacional (CPI) a la Haia. Quaranta països demanen al fiscal del tribunal que s’investiguin aquests possibles crims de guerra, de lesa humanitat i genocidi. Hi ha més de 40.000 casos concrets reportats en els quals cal indagar. Aquest tribunal va condemnar com criminals de guerra, per exemple, Slobodan Milosevic i Radovan Karadzic en la guerra dels Balcans.

Però una cosa és definir un líder o un Exèrcit culpables de crims de guerra i una altra de diferent és qualificar-los d’Estats terroristes o que patrocinen el terrorisme. En aquesta categoria, els Estats Units n’han inclòs només quatre: Síria, qualificat com a tal el 1979; Iran, el 1984; Corea del Nord, el 2017 i Cuba, el 2021. Una potestat del seu ministre d’Exteriors (secretari d’Estat) quan considera que recolzen actes de terrorisme internacional. Llavors Washington està obligat a aplicar-los tres lleis específiques que els imposa sancions financeres, la prohibició que les empreses nord-americanes els venguin armes i rebre assistència de cap mena. 

El Congrés dels Estats Units ha demanat en una resolució a Joe Biden i al seu ministre d’Exteriors, Antony Blinken, que designin Rússia com a Estat que patrocina el terrorisme. El president, però, ho ha rebutjat rotundament. Explica la Casa Blanca que seria contraproduent perquè aquesta designació podria obstaculitzar l’entrega d’ajuda a algunes zones d’Ucraïna devastades per la guerra i dificultaria la participació d’empreses i oenagés en un acord negociat per les Nacions Unides i Turquia per exportar el gra des dels ports bloquejats d’Ucraïna. A més, al·leguen, soscavaria la «coalició multilateral sense precedents». És a dir, podria alienar països que no tenen una posició tan clarament predefinida. Això debilitaria el múscul diplomàtic de Washington, Brussel·les i la resta d’aliats a l’hora de collar Putin. 

«Entenc la resistència dels Estats Units: necessita deixar algunes portes obertes per garantir que hi hagi diàleg, per exemple, per evitar una escalada nuclear», diu Charly Salonius-Pasternak, analista de l’Institut Finlandès d’Afers Internacionals. «Per ells és contraproduent i estableix un precedent amb clares repercussions diplomàtiques i legals». 

Aquest canal continua obert, com va quedar de manifest en les converses entre bambolines durant el G-20, segons expliquen fonts diplomàtiques coneixedores. 

A més, si un país és sancionat per patrocinar el terrorisme pels EUA, les conseqüències es filtren a una part del teixit empresarial internacional. Es castiga qui negociï amb ells. En aquests moments hi continua havent empreses occidentals que mantenen relació comercial amb Rússia entre les quals hi ha almenys 20 espanyoles. 

La persistència d’un canal diplomàtic és també la raó que esgrimeix Espanya. Madrid acaba de donar el vistiplau a un nou ambaixador rus a Espanya, el diplomàtic Iuri Klimenko, que ja va ser cònsol general a Barcelona.

Un càstig, ara

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va demanar a Occident la designació de Rússia com a terrorista després dels atacs a una estació de tren plena de civils al juny i ha intensificat ara aquesta petició en el seu discurs. L’última vegada va ser dilluns, durant una videoconferència amb les desenes d’eurodiputats de tot el món congregats en un hotel madrileny per l’Assemblea de l’OTAN. 

«Per Ucraïna té tot el sentit i és clarament beneficiós: els possibles judicis sobre crims de guerra es farien després de la guerra. Designar Rússia com a terrorista canvia el marc a un altre nivell ara, durant la guerra, i és una manera d’imposar més sancions perquè obliga els països a complir certes restriccions», remarca

A Europa comença a augmentar la pressió. Tot i que alguns presidents, com el francès Emmanuel Macron, ja han rebutjat explícitament nomenar Rússia com terrorista, el Parlament Europeu va votar dimecres a favor de designar-lo «Estat promotor del terrorisme que utilitza mitjans terroristes» en una resolució que ha comptat amb el suport dels grups majoritaris de l’Eurocambra amb 494 vots a favor, 58 en contra i 44 abstencions.

La UE no té un marc legal que concreti les implicacions de considerar un Estat com terrorista, al contrari que els Estats Units. Per això, el Parlament ha demanat també que es desenvolupi un mecanisme amb mesures restrictives, com per exemple un embargament total a les importacions d’hidrocarburs i urani rus o abandonar del tot els gasoductes Nord Stream 1 i 2, a més de castigar sectors com els diamants i augmentar les sancions contra les criptomonedes.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha pres nota del que va decidir el Parlament i ha acusat verbalment Putin de portar a terme «atacs terroristes» contra la població civil.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Lituània ja ha fet el pas. Va reconèixer al juny que l’ús que fa Rússia de la violència contra civils per aconseguir els seus objectius polítics és terrorisme. Va instar altres països a fer el mateix. «Durant anys, Rússia ha recolzat i finançat règims i organitzacions terroristes», es llegia en el comunicat de la Saeima, el Parlament lituà. «Ha sigut el màxim subministrador d’armes del règim del president de Síria Bashar al-Assad i ha atacat països sobirans, inclosos l’enverinament de la família Skripal en territori del Regne Unit i la demolició de l’avió de Malaysia Airlines MH17, que va costar la vida a 298 persones». 

Moscou s’ha burlat de totes aquestes iniciatives. Ha qualificat l’Eurocambra com un organisme «patrocinador de la idiotesa». El grup de mercenaris Wagner ha enviat una maça amb traces de sang falsa a la seu del Parlament Europeu, una amenaça explícita: és amb cops de maça al cap la manera com aquest grup, avalat pel Kremlin, executa traïdors i enemics.