Crisi britànica

El Regne Unit desfà el camí de Truss i presenta pressupostos marcats per l’austeritat

El primer ministre conservador Rishi Sunak té per objectiu corregir els «errors» de la seva predecessora

El Regne Unit desfà el camí de Truss i presenta pressupostos marcats per l’austeritat

AFP / ANDY BAILEY

3
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

El Govern britànic presenta aquest dijous uns pressupostos que marquen la tornada de l’austeritat, amb més impostos i menys despesa pública per estalviar desenes de milers de milions, en un context de crisi del cost de la vida i recessió. El primer ministre conservador Rishi Sunak, que va arribar al poder fa menys d’un mes reemplaçant l’efímera Liz Truss, es va proposar corregir els «errors» de la seva predecessora.

Aquesta havia presentat al setembre un pla econòmic ultraliberal que combinava importants subvencions a l’energia amb fortes baixades d’impostos sense més finançament que engreixar el ja molt voluminós deute públic britànic.

En un context de molt alta inflació això va provocar desassossec als mercats financers, la lliura va caure a mínims històrics i es van disparar les taxes d’interès del deute públic, arrossegant-hi les dels crèdits a empreses i famílies. «Aturar la inflació és la meva prioritat absoluta i això guia les difícils decisions sobre impostos i despesa que prendrem», va afirmar el nou ministre de Finances, Jeremy Hunt, encarregat de tranquil·litzar els mercats sobre la fiabilitat del Regne Unit. Amb aquest objectiu, presentarà davant el Parlament un paquet amb pujades d’impostos i retallades de despeses per gairebé 55.000 milions de lliures (65.500 milions de dòlars).

El ministeri de Finances va justificar la situació remarcant que «en els últims tres anys, l’economia mundial s’ha enfrontat a dos enormes xocs: la pandèmia (...) i la guerra de Putin a Ucraïna», que van danyar el creixement i van disparar els preus de l’energia.

Tanmateix, al Regne Unit el Brexit s’afegeix a aquest còctel «causant danys permanents a l’economia», enfonsant el comerç amb la Unió Europea i dificultant la contractació de treballadors procedents del continent, segons Michael Saunders, exreponsable del Banc d’Anglaterra. «Sense el Brexit probablement no estaríem parlant d’un pressupost d’austeritat», va dir dilluns a l’agència financera Bloomberg.

Més impostos, menys ajudes

El país veurà tornar polítiques d’austeritat comparables a les adoptades arran de la crisi bancària del 2008, les conseqüències de la qual encara se senten, especialment en la sanitat pública. Es prendran decisions «difícils» però necessàries, va afirmar Sunak, assegurant que es farà «d’una manera que sigui justa i compassiva». «Demanarem a les persones que més tenen que contribueixin més», va remarcar Hunt.

Els patrons dels grans supermercats britànics van publicar dimarts una carta oberta en la qual instaven el Govern a ampliar el programa d’àpats escolars gratuïts a tots els nens de les famílies desfavorides. S’espera que l’executiu actualitzi les pensions i les prestacions socials en línia amb la inflació.

Com a contrapartida, ha de permetre a les administracions locals que apugin els impostos municipals per finançar l’ajuda social i congelarà alguns llindars impositius, especialment sobre la renda. Això farà que més llars paguin impostos, al passar a un tram superior gràcies a les seves pujades salarials, tot i que aquestes siguin inferiors a la galopant inflació, de l’11,1% interanual a l’octubre, perdent poder adquisitiu en termes reals. La retallada de la despesa pública podria traduir-se també en la pèrdua d’ajudes parentals per a un terç de llars.

Notícies relacionades

Per la seva banda, els gegants energètics, que registren beneficis rècord gràcies a la disparada dels preus arran de la guerra d’Ucraïna, hauran de pagar un nou impost excepcional, superior probablement al 25% dels beneficis instaurat al maig, que inclou tanmateix grans exempcions.

Després de registrar un decreixement de 0,2% del producte interior brut (PIB) en el tercer trimestre, l’economia britànica es veu abocada a una inevitable recessió –definida tècnicament com dos trimestres consecutius de contracció– que segons el Banc d’Anglaterra podria durar fins a mitjans del 2024 i ser la més llarga de la seva història.