Igor Girkin, ‘el pistoler’ líder de la guerra del Donbass i acusat de crims de guerra, torna al front

Recentment es va confirmar la seva tornada al camp de batalla, concretament ocupant el lloc de comandant adjunt d’un batalló de voluntaris a Ucraïna. Lluitant al Donbass ja té experiència, ja ho va fer al principi del conflicte civil ucraïnès, al costat d’altres noms com ‘Motorola’ (Arsen Pavlov) i ‘Givi’ (Mikhaïl Tolstij), morts en atemptats amb explosius. ‘Strelkov’ i aquests dos milicians eren els que al camp de batalla movien els fils del conflicte als territoris prorussos.

La seva activitat a Ucraïna va començar el 2014, a Crimea. Allà ‘Strelkov’ va formar part del que es va batejar com ‘comandants d’autodefensa’ de la regió. Ell mateix va explicar en entrevistes que va ser necessari a causa del poc suport a l’annexió de la península de Crimea entre les forces de seguretat i autoritats de la regió. Va admetre també haver format part dels militars que van obligar els polítics locals a votar (a favor) en el referèndum d’annexió a Rússia.

 

Consolidació al Donbass

Quan la guerra a l’est d’Ucraïna encara no havia esclatat, va ser un dels que va promoure la creació de les primeres milícies d’autodefensa de Donetsk i Lugansk. Fins i tot va narrar haver liderat la primera escaramussa de la guerra, que suposadament va donar inici al conflicte. En el diari ‘Zavtra’ va explicar que «al principi» no es volia lluitar. «Els dos bàndols volien convèncer l’altre. A Sloviansk, vam abordar l’ús d’armes amb molta precaució». Fins que els serveis de seguretat d’Ucraïna van voler desallotjar-los, llavors «hi va haver un xoc frontal, per al qual no estaven preparats». «Van patir pèrdues i se’n van anar», va relatar.

Després de les primeres batalles va arribar a ser un dels homes més poderosos a la regió i va arribar a controlar la major part de les forces militars de les «repúbliques populars», fet que va consolidar arribant a ser el ministre de Defensa de Donetsk. Durant la seva estada a l’est d’Ucraïna va ser un dels màxims promotors de Novorrosiya, un projecte polític que volia formar un estat satèl·lit de Rússia a les províncies del sud i est d’Ucraïna al justificar que històricament van formar part de l’Imperi Rus. Temps després, aquesta iniciativa es va desestimar; ell mateix va qualificar el 2015 el projecte com «un error monumental» i aquest territori es va quedar en dos estats sense reconeixement que posteriorment, el 2022, Rússia ha reclamat.

Crítiques al lideratge rus

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

El seu amor a la pàtria no li ha impedit criticar obertament tant el president rus com els comandaments que dirigeixen actualment les tropes del Kremlin a Ucraïna. En una entrevista a l’agència de notícies Efe el 2019 va assegurar: «Putin s’hauria pogut convertir en un heroi nacional i passar a la posteritat. No hauria imaginat mai que fos tan obtús i que pogués fer passos irreversibles i després intentar frenar costa avall». En aquell moment també va apuntar que la guerra entre Rússia i Ucraïna pel Donbass «era inevitable». A més, va assegurar que «Putin no és una persona capaç d’acceptar els seus propis errors».

Aquest 2022, després de l’inici de l’ofensiva russa sobre Ucraïna, es va convertir en ‘influencer’ i va començar a utilitzar diferents plataformes com Telegram o YouTube. No s’ha posicionat en contra del conflicte, però, sí, de la manera en què s’ha desenvolupat. Ha arribat a acusar el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, de «negligència criminal» i fins i tot ha dit que caldria «penjar» Putin pels seus errors de planificació. Abans del 21 de setembre, quan es va anunciar la mobilització parcial, ja es va pronunciar a favor d’una mobilització total dels ciutadans russos. Un dels seus missatges més compartits al principi del conflicte deia: «Crec que ens involucrarem en un conflicte sagnant a llarg termini, esgotador i extremadament perillós per a la Federació Russa».