El govern de Nicola Sturgeon demana al Suprem que resolgui si Escòcia pot convocar un referèndum d’independència

L’advocada del Govern d’Escòcia, Dorothy Bain, va apressar dimarts el Tribunal Suprem britànic en la vista que s’està celebrant a Londres, a aclarir si el parlament autònom d’Escòcia té competències per aprovar la legislació que permeti convocar un referèndum d’independència, sense precisar el consentiment del Govern britànic. La qüestió, va argumentar la lletrada en una intervenció de diverses hores davant els cinc jutges que componen el Tribunal Suprem, «s’ha enverinat» i continua «ressonant» permanentment fins que no es resolgui.

Bain afirma estar buscant certesa legal en un assumpte «d’excepcional importància pública, per a la gent d’Escòcia i del Regne Unit». L’advocada argumenta que es tracta de portar a terme un «referèndum consultiu», que no tindria conseqüències legals.

James Edie, en representació del Govern britànic, desitja per contra que el Tribunal rebutgi pronunciar-se sobre el cas, al·legant que l’anàlisi proposada només és possible si la llei ja hagués sigut aprovada pels membres del Parlament Escocès.

Exclòs «el context polític»

Notícies relacionades

El lent declivi del Regne Unit, un còctel més enllà del Brexit

Kíiv i Moscou pacten intercanviar 300 presoners de guerra

Robert Redd, president Suprem, va puntualitzar a l’inici de la vista, que el Tribunal ha de decidir en primer lloc «si pot o ha de contestar amb propietat» a la pregunta que li plantegen. En cas d’una resposta afirmativa el Tribunal haurà «de respondre a la pregunta de si el Parlament escocès té poders per legislar un referèndum d’independència a Escòcia». Redd va puntualitzar que la decisió dels jutges es limitarà a «qüestions tècniques de la llei», quedant exclòs «el context polític». També va avançar que pot comportar mesos arribar a una decisió, perquè ell i els seus col·legues han de revisar 8.000 pàgines de documents. Els dos dies previstos per a la vista, «només són la punta de l’iceberg», va assenyalar.

Bona part de la disputa gira a l’entorn de les diferents interpretacions de la Llei d’Escòcia de 1998, en la qual s’inclouen els assumptes relatius a la Unió que són matèria reservada del Parlament de Westminster. La ministra principal, Nicola Sturgeon, desitja celebrar un segon referèndum l’octubre de l’any vinent, però el Govern britànic es nega a donar-li permís.