Una onada de vagues paralitza els transports públics a Londres

Un conjunt de vagues en el transport manté semiparalitzada la ciutat de Londres des de dijous. Aquell dia 40.000 treballadors del sector del ferrocarril van iniciar una nova aturada a escala nacional, una cosa que es va repetint des de juny. Moltes estacions es van mantenir desertes o clausurades. Divendres la circulació es va restablir només a mitges i aquest dissabte es tornarà a repetir l’aturada que impedirà la circulació de trens fins diumenge.

Sense metro, rodalies o autobusos

Divendres, la vaga es va estendre a la xarxa del metro, els rodalies i més de 60 línies d’autobusos. Van tornar els embussos i milions de londinencs van optar per desplaçar-se a peu, amb bicicleta o fins i tot treballar a casa. Transport per a Londres (TFL), l’organisme responsable del transport a la capital, té previst eliminar més de mig centenar de taquilles a les estacions i revisar a la baixa el pla de pensions a fi d’estalviar més de 100 milions d’euros a l’any a partir del 2025.  «Unes mesures draconianes preses de manera unilateral», segons l’alcalde, Sadiq Khan, que va acusar el govern de «tractar de provocar» els sindicats, mentre els londinencs «es veuen agafats al mig d’aquest foc creuat».  La favorita per convertir-se en nova primera ministra britànica, Liz Truss, va advertir que no permetrà que el país «sigui pres com a ostatge per militants sindicalistes».

L’augment inassumible del cost de la vida encoratja el descontentament i la crispació social, que s’estén a tots els sectors i anticipa una tardor tempestuosa. En el cas dels ferrocarrils, els sindicats van rebutjar una oferta d’augment salarial del 8% durant dos anys, condicionada afirmen, a un important nombre acomiadaments. A la pràctica és una retallada salarial, ja que la inflació interanual al juliol va arribar al 10,1% i arribarà al 13% a finals d’any, segons les previsions del Banc d’Anglaterra.

Onada de vagues

Notícies relacionades

Nova protesta social a l’Argentina davant un Govern acorralat per la crisi

Els EUA, oberts a una retallada fiscal de 4.000 milions

La pèrdua de poder adquisitiu aboca a la pobresa milions de llars. Els treballadors reclamen pujades conformes amb la inflació. Actualment contemplen anar a la vaga escombriaires, advocats, carters, professors, estibadors, empleats de pompes fúnebres, funcionaris, personal de terra d’aeroports, encarregats de qualificar els exàmens d’estudiants de secundària i orientar els pares, mentre que els professionals d’infermeria es preparen per decidir en votació si van a l’aturada per primera vegada en la història des que es va fundar el 1916 el Royal College of Nursing (Reial Escola d’Infermeria). Metges i personal de neteja als hospitals també estudien aquesta possibilitat que paralitzaria un Servei Nacional de Salut (NHS), mancat del personal que precisa (hi ha 100.000 vacants de metges i 50.000 d’infermers) i desbordat després de la pandèmia, amb sis milions i mig de pacients a les llistes d’espera i retards de fins a 40 hores en el servei d’ambulàncies.

Crisi humanitària

Un centenar de responsables del sistema sanitari a escala nacional van advertir divendres en una carta dirigida el govern de la crisi humanitària que pot viure el país llevat que les autoritats prenguin mesures i limitin els preus de l’energia. «Com més gent pobre hi hagi que no pugui pagar l’energia i hagi d’escollir entre menjar o escalfar casa seva, més demanda sanitària hi haurà», va declarar a la BBC Matthew Taylor, director executiu de la Confederació de l’NHS. «El fred pot contribuir a 10.000 morts extres en un any normal i sabem que hi haurà més pressió ara, llevat que fem alguna cosa per ajudar-los amb els costos de l’energia».