Canvi regional

Israel i Turquia reprenen les seves relacions diplomàtiques després d’anys de tensions

Després de més d’una dècada amb freds intercanvis i quatre anys sense ambaixadors, els dos països reprenen els llaços que els havien unit des del naixement de l’Estat hebreu

Israel i Turquia reprenen les seves relacions diplomàtiques després d’anys de tensions

EFE / GIL COHEN-MAGEN / POOL (Efe)

3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Israel expandeix la seva xarxa d’amistats. L’Estat hebreu ha restituït les seves relacions diplomàtiques plenes amb Turquia. Després de més d’una dècada amb freds intercanvis i quatre anys sense ambaixadors, els països mediterranis reprenen els llaços que els havien unit des del naixement de l’Estat d’Israel. D’aquesta manera, el país consolida la seva posició a la regió, on cada vegada cobra més rellevància.

«Restaurar els llaços amb Turquia és un actiu important per a l’estabilitat de la regió i té una gran importància econòmica per als ciutadans d’Israel», ha afirmat el primer ministre israelià, Yair Lapid, en un comunicat. La confirmació del restabliment de relacions s’ha donat després d’una trucada aquest dimecres amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan. Lluny queden les seves acusacions de fa una setmana, que va afirmar que Israel «matava nens i nadons» al condemnar l’última ofensiva israeliana sobre Gaza.

Matança a la flotilla de Gaza

Tot i que Turquia va ser el primer país de majoria musulmana a reconèixer l’Estat d’Israel el 1949, fa anys que els seus vincles s’han deteriorat. La guerra sobre Gaza del 2008 va començar a refredar les relacions. Després, el 2010, va arribar l’atac a una flotilla contractada per activistes, en la seva gran majoria turcs, que buscava trencar el bloqueig a Gaza. La Marina israeliana va matar nou activistes turcs al vaixell Mavi Marmara d’una organització propalestina. L’atac de «terrorisme d’estat» en paraules d’Erdogan va acabar amb la sortida de l’ambaixador israelià a Turquia l’any següent.

Però no va ser fins al 2018 quan la relació es va trencar del tot. La violenta resposta de l’Exèrcit israelià a les protestes a la tanca de Gaza contra l’ambaixada nord-americana a Jerusalem va acabar amb la vida de 60 palestins. Llavors, les dues potències regionals van retirar els seus ambaixadors. Tot i que els dos països van reduir al mínim els seus contactes, fa anys que treballen per reparar les tenses relacions, conscients de la importància de cooperar en la regió.

«Defensar els drets palestins»

En els últims mesos, les converses s’han intensificat. Al març, l’acabat d’estrenar president israelià Isaac Herzog va viatjar a Turquia per reunir-se amb Erdogan. Es va tractar de la primera visita oficial israeliana d’un cap d’Estat en 14 anys. A continuació, les visites dels dos ministres de Relacions Exteriors van augurar la notícia que aquest dimecres s’ha confirmat. «Millorar les relacions contribuirà a aprofundir els llaços entre els dos pobles, expandir els vincles econòmics, comercials i culturals i enfortir l’estabilitat regional», ha afegit Lapid.

Notícies relacionades

També Erdogan s’ha pronunciat a l’anunciar que els llaços amb Israel «han tornat a la normalitat». Aquests serveixen per «defensar els drets dels nostres germans i germanes palestins». Conegut defensor de la causa palestina, tot i que sense mullar-se gaire, Israel ha exigit a Erdogan que treballi més dur per aturar les activitats de Hamas a Turquia i que adopti una línia dura contra les accions de Hamas contra la població israeliana. Però a tots dos els ha unit l’obsessió més gran d’Israel: l’Iran.

Els dos països desitgen enfortir la coordinació entre ells en els atacs a Síria. Tant Israel com Turquia veuen en la presència iraniana a Síria una amenaça per a la seva estabilitat, ja que els dos exèrcits bombardegen el territori sirià i temen danys als seus avions per part de les forces perses. Busquen treballar en una «arquitectura regional» que permeti restringir les possibilitats dels iranians per refermar-se i fer-se encara més forts a Síria, país amb el qual tots dos comparteixen frontera.