Ucraïna assegura que la mort d’un oligarca del cereal va ser deliberada

Un assessor de l’oficina de la presidència ucraïnesa ha afirmat aquest diumenge que la mort de l’empresari Oleksei Vadaturski, un dels homes més rics del país, en un bombardeig rus va ser «deliberada».

Mikhailo Podoliak, un dels assessors del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha escrit en el seu compte de Telegram que segons la seva opinió la mort de l’oligarca «no va ser un accident, sinó un assassinat deliberat ben pensat i organitzat».

Va recordar que Vadaturski era, a través de la seva companyia Nibulon, un dels productors més importants de cereal d’Ucraïna i una «persona clau» a la regió de Mikolaiv, on ha mort aquest diumenge a la matinada com a resultat d’un bombardeig que va impactar a la seva vivenda.

Que el coet impactés «amb precisió» a la seva residència i, en particular, al dormitori, «evidencia sense cap dubte» sobre el fet que Vadaturski va ser escollit com a «blanc», ha afirmat Podoliak.

Ha afegit que els «bàrbars russos» estan mirant de desestabilitzar la societat ucraïnesa a través d’una campanya d’«atacs terroristes» de la qual forma part entre d’altres la mort d’una cinquantena de presoners de guerra ucraïnesos en una presó d’Olénivka, en l’autoproclamada República Popular de Donetsk. «Cada crim ens fa sentir dolor, però el superem i en sortim encara més reforçats», ha afirmat. Per la seva banda, l’Oficina de la Presidència ha expressat les seves condolences als pròxims a Vadaturski i de la seva dona, que també va morir en l’atac.

L’empresari va fer una contribució «incalculable» al desenvolupament de la indústria de les drassanes i de l’agricultura a Ucraïna al llarg dels 50 anys de la seva carrera, i és per això que va rebre el títol d’Heroi d’Ucraïna, ha assenyalat l’Oficina en un comunicat.

Nibulon, amb uns 7.000 empleats, ha creat un mercat de cereal «modern i civilitzat» al país i és responsable d’una xarxa de terminals per al transport fluvial del cereal amb una capacitat d’emmagatzematge de 2,25 milions de tones, ha destacat l’Oficina.

Més morts

D’altra banda, el portaveu de l’Exèrcit rus, el general Ígor Konaixénkov, ha estimat que uns 400 combatents ucraïnesos han mort en els bombardejos de les últimes hores al front de combat de la guerra d’Ucraïna. A Khàrkiv, al nord-est del país, haurien mort uns 350 integrants de les milícies Kraken, que Rússia descriu com a elements ultranacionalistes, per l’atac de diversos míssils que han destruït, a més, 11 unitats d’equip militar. S’hi ha d’afegir 50 combatents més ucraïnesos morts en un altre bombardeig a la localitat de Kodema, regió de Donetsk, a l’est del país, segons ha fet saber Konaixénkov en roda de premsa recollida per l’agència TASS.

Per contra, l’Estat Major de l’Exèrcit ucraïnès ha calculat que almenys 160 combatents russos han mort en les operacions de les últimes hores, per a un total de 40.830 baixes entre les files de Rússia des del principi del conflicte, segons ha fet saber en xarxes socials.

La condemna d’Espanya

El Ministeri d’Afers Estrangers ha fet públic un comunicat amb què Espanya expressa la seva condemna rotunda i rebuig absolut davant les informacions dels assassinats i tortures als presoners de guerra ucraïnesos retinguts en el centre de detenció d’Olénivka, a la regió de Donetsk.

«L’assassinat i els maltractaments als presoners són crims de guerra, com recull l’Estatut de Roma», recalca Exteriors, que afegeix que «si aquestes informacions es confirmen, els responsables hauran de ser jutjats».

En aquest sentit, assegura que Espanya prestarà la màxima col·laboració possible amb les instàncies internacionals competents perquè les violacions del dret internacional humanitari no quedin impunes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

Les autoritats ucraïneses han demanat a les Nacions Unides i al Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) que investiguin l’atac contra la presó de l’autoproclamada República de Donetsk en el qual van morir 50 presoners de guerra ucraïnesos.

Kíiv acusa de les morts Moscou, que ho nega taxativament i culpa de l’atac Ucraïna i els Estats Units, que va subministrar a l’Exèrcit ucraïnès els míssils Himars que es van utilitzar.