Eleccions al Brasil

L’ultradretà Bolsonaro es fa dir «el capità del poble» en la seva cursa per la reelecció

  • El president brasiler d’extrema dreta no pot remuntar la distància que li treu el seu opositor, Luiz Inácio Lula da Silva

  • Davant la possibilitat de ser derrotat a les urnes, el líder qüestiona la transparència del sistema electoral

L’ultradretà Bolsonaro es fa dir «el capità del poble» en la seva cursa per la reelecció

EFE / Joédson Alves (Efe)

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

«El capitán del pueblo, él va a vencer de nuevo/ él es de Dios y se puede confiar/ porque defiende a la familia». La cançó es propaga per tot Brasil per promocionar la candidatura de Jair Bolsonaro. La música no pot canviar la realitat i les enquestes per ara presagien al president una derrota en els comicis del 2 d’octubre. El recent sondeig de l’institut FSB mostra que Luiz Inácio Lula da Silva, del Partit dels Treballadors (PT), ha tret tres punts més d’avantatge a l’ultradretà que vol la reelecció. L’exmandatari té aquesta setmana una intenció de vot del 41% en la primera volta, contra el 31% del seu rival. El mesurament de Datafolha és molt més favorable a l’aspirant esquerrà: 47% contra 28%, cosa que el col·locaria a un pas d’imposar-se en primera volta. Aquesta possibilitat fa sortir veritablement de polleguera el «capità del poble».

Tot i que ha estat en campanya des que va començar l’any, Bolsonaro va presentar oficialment la seva candidatura diumenge passat a Rio de Janeiro davant unes 10.000 persones.  Al seu costat hi va haver l’aspirant a la vicepresidència i exministre de Defensa, Walter Braga Netto. A mesura que vagin passant les setmanes, el bolsonarisme buscarà fer demostracions de força més convincents als carrers. Bolsonaro oscil·la aquests dies entre un dificultós esforç per mostrar-se mínimament tolerant i una ira que inclou tant el dubte sobre la transparència dels comicis com un remei a aquest eventual problema: el cop d’Estat.

Més enllà de les bravates hi ha les dades de la realitat: El Brasil és tan pobre com als anys noranta. La pandèmia ha deixat ferides socials i 677.000 morts. Al llarg d’aquests dos últims anys s’han presentat al Congrés 140 peticions de judici polític que no han prosperat. El titular de la Cambra de Diputats, Arthur Lira, i el fiscal general de la República, Augusto Aras, han bloquejat qualsevol temptativa d’investigació de les denúncies que pesen sobre el clan Bolsonaro.

Creixents adversitats

Aquesta immunitat política i judicial no té, però, correspondència a les urnes.  Bona part de l’electorat que el 2018 va premiar Bolsonaro amb la presidència li està donant l’esquena. El cas de les esglésies pentecostals és en aquests moments il·lustratiu. Quatre anys enrere, Bolsonaro es va banyar a les aigües del riu Jordà per congraciar-se amb aquests feligresos. Un 70% dels brasilers que es consideraven evangèlics hi va optar llavors. El president va tornar gentileses a aquestes esglésies amb càrrecs estratègics al Govern i l’Estat. Aquesta vegada, la situació sembla que és diferent. L’empresa Datafolha ha consignat que només el 36% dels evangèlics repetirien el vot del 2018.

En les últimes dues setmanes, marcades per casos de violència política que criden l’atenció, Bolsonaro va obrir la mà per anunciar beneficis econòmics als sectors socials més castigats i va tancar alhora el puny davant la comunitat diplomàtica per repetir, sobre la base de fake news, que el sistema electoral no és transparent.

Després va atacar una altra vegada les autoritats del Tribunal Suprem. «Aquests pocs sords vestits de negre han d’entendre quina és la veu del poble. Han d’entendre que els qui fan les lleis són els poders executiu i legislatiu», va bramar. La resposta de la societat civil no es va fer esperar. Van sortir a la llum diferents pronunciaments de la comunitat acadèmica i empresarial en defensa dels comicis. «No tolerarem la violència electoral, un subtipus de violència política»,  va advertir el president del Suprem, Edson Fachin, després de rebre membres del Col·legi d’Advocats del Brasil.

Creixent intolerància

Notícies relacionades

Les paraules de Bolsonaro solen tenir molt d’impacte en els sectors més radicalitzats de la seva base social. «És possible que els llunàtics i els ingenus s’ho prenguin al peu de la lletra. Malgrat tot, qui observi una mica més enllà de la superfície, ja s’adonarà de quanta desesperació hi ha en aquestes declaracions», va assenyalar el diari paulista Folha en el seu editorial.  «¿Fins quan suportarà el país tanta barra? ¿Quants delictes de responsabilitat seran imputables a un president que està planejant astutament un cop d’Estat per perpetuar-se en el poder?», es va preguntar per la seva banda el setmanari Istoé. «No es pot ser indulgent amb la insensata croada colpista en marxa. El Congrés i el Tribunal Suprem tenen el deure cívic de fer-hi alguna cosa».

En aquest context, el secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, va llançar a Brasília un inequívoc missatge al Bolsonaro que intenta parapetar-se darrere dels militars per desafiar els resultats de l’octubre. L’enviat de Joe Biden va aterrar al Brasil per participar en una reunió de ministres de Defensa de tota la regió. Poques hores després que el president assegurés que «l’Exèrcit està del nostre costat», en relació amb la seva candidatura, Austin va fer saber quina és l’opinió de Washington. «Una dissuasió creïble exigeix unes forces militars i de seguretat preparades, capaces i sota un ferm control civil».