La UE aprova el pla per omplir els dipòsits de gas al 80% abans de l’hivern

La Unió Europea comença a completar l’arsenal de mesures amb què evitar una crisi en el subministrament de gas en cas que Rússia acabi tancant l’aixeta d’aquest combustible fòssil, que ja ha fet parcialment o totalment amb una dotzena de països. Els Vint-i-set han aprovat formalment el reglament que instaura l’obligació d’omplir els dipòsits subterranis al 80% abans que comenci el pròxim hivern –al 90% a partir de l’any vinent– i han adoptat la seva posició de cara a les negociacions amb l’Eurocambra sobre la revisió dels objectius en matèria de renovables i eficiència energètica.

«La unió disposa ara d’un instrument que obliga cada estat membre a enfrontar-se a l’hivern amb una quantitat de gas emmagatzemat suficient i que facilita el repartiment entre països», ha celebrat la ministra de Transició Ecològica de França, Agnès Pannier-Runacher, davant un mecanisme cridat a esmorteir potencials talls en el subministrament. Segons l’acord, la UE s’esforçarà col·lectivament per assolir un nivell del 85% de la capacitat total d’emmagatzematge subterrani el 2022, molt per sobre del 55% actual, encara que, i ja que les capacitats d’emmagatzematge dels estats membres i les situacions nacionals són diferents, els països «podran complir parcialment l’objectiu mitjançant el recompte d’existències de gas natural liquat (GNL) o combustibles alternatius».

Per exemple, per tenir en compte la situació dels estats membres que disposen d’una capacitat d’emmagatzematge molt important en relació amb el seu consum nacional de gas, l’obligació d’omplir les instal·lacions d’emmagatzematge subterrani es limitarà a un volum equivalent al 35% del consum mitjà anual de gas dels estats membres durant els últims cinc anys. Alguns estats membres no disposen d’instal·lacions d’emmagatzematge al seu territori, per la qual cosa la regulació estableix que han d’emmagatzemar el 15% del consum intern anual de gas en reserves ubicades en altres països i així tenir-hi accés, reserves que hauran de finançar.

El reglament també preveu la certificació obligatòria de tots els gestors de sistemes d’emmagatzematge subterrani de gas per les autoritats dels estats membres interessats. L’objectiu és evitar que operadors externs, com la russa Gazprom, posin en risc la seguretat del subministrament. Les obligacions d’ompliment de la capacitat d’emmagatzematge finalitzaran el 31 de desembre del 2025, però les de certificació dels operadors d’emmagatzematge es continuaran aplicant més enllà d’aquesta data. Xipre, Malta i Irlanda n’estaran exempts, ja que no estan interconnectats directament amb el sistema de gas d’altres estats membres.

Més renovables i eficiència

Notícies relacionades

De Londres a Barcelona: les ciutats que competeixen per ser el Silicon Valley d’Europa

Trump, extasiat amb la seva pròpia estratègia però amb escassos resultats, amenaça de reactivar la guerra comercial i dispara la incertesa

Els Vint-i-set també han aconseguit tancar aquest dilluns la seva posició de cara a les negociacions amb el Parlament Europeu quant a la directiva sobre energies renovables i sobre eficiència energètica. En matèria de renovables, han acordat que el 40% de l’energia procedeixi d’aquestes fonts per al 2030, davant un objectiu actual que se situa en el 32%, amb algunes flexibilitats per permetre als governs escollir en matèria de transport. També s’inclou un augment gradual dels objectius en matèria de renovables per a la calefacció i la refrigeració, de l’1,1% a partir del 2026, així com un objectiu indicatiu d’una quota mínima del 49% de renovables en la construcció i procediments accelerats per a l’autorització de projectes de renovables.

Quant a l’eficiència energètica, l’objectiu és reduir un 36% del consum estimat per al 2030. El sector públic estarà obligat a reduir anualment el consum l’1,7% o l’1,9% si s’exclou el transport públic o les forces armades, començant gradualment pels municipis més grans. A més, els estats membres hauran de renovar cada any almenys el 3% de la superfície edificada total dels edificis propietat de tots els nivells de l’administració pública.