«Estem paralitzats». Les exportacions espanyoles, en escac per la crisi amb Algèria

És la primera represàlia econòmica que ha pres Alger després de tres mesos de crisi diplomàtica amb Espanya. El detonant del desacord ha sigut el suport del Govern espanyol al pla d’autonomia marroquina per al Sàhara Occidental. Un canvi de posició de la Moncloa que ha provocat el final de la crisi amb el Marroc, però l’inici d’una nova disputa diplomàtica amb l’altre gran soci magribí.

«La situació és de bloqueig total, per ara no podem operar i els ports són plens de contenidors que no sortiran», lamenta Philippe Alitti, director general de distribució química de l’empresa PMS, amb quaranta anys d’experiència en exportacions a Algèria des d’Espanya i altres països. «Des de dijous no podem exportar cap mercaderia facturant-la des d’una empresa espanyola i tampoc podem utilitzar un port espanyol perquè això s’assembla a un servei i tampoc és factible», defensa. 

Explica que actualment «hi ha multitud d’empreses que estan intentant repatriar aquests contenidors amb els costos que això comporta». L’única opció que els queda per veure és si podran exportar productes espanyols des d’un port d’un altre país a través d’una empresa no espanyola. «Amb el temps es podrien trobar solucions, però que suposen sobrecostos», defensa el responsable de PMS. També tenen por que a les duanes algerianes puguin posar problemes directament a l’entrada de productes espanyols, tot i que sigui a través d’una empresa basada en un altre país.

El directiu de l’empresa PMS explica que ells treballen amb el sector d’hidrocarburs algerià i exporten productes químics necessaris per a l’extracció de petroli. «Alguns d’aquests productes estan fabricats a Algèria, però la gran majoria, sobretot els productes més específics, els han d’importar, per tant, aquest bloqueig pot afectar també el principal sector del país», explica Alitti.

Resposta «previsible»

L’enuig d’Alger ha anat en augment des que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va enviar una carta fa tres mesos per al rei marroquí, Mohamed VI, en la qual expressava el canvi de posició sobre el Sàhara Occidental. En un primer moment, Algèria va retirar el seu ambaixador a Madrid, però la suspensió del tractat i represàlies comercials s’han fet esperar. Les últimes paraules de Sánchez en el Congrés en defensa a la proposta d’autonomia marroquina per al Sàhara va suposar el pas definitiu perquè Algèria reaccionés, explica Rafael Bustos, professor de relacions internacionals de la Universitat Complutense de Madrid.

Notícies relacionades

Aquestes són les 120 empreses espanyoles que operen a Algèria

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«Algèria ha sigut bastant prudent en el temps, la decisió de suspendre el principal instrument bilateral de cooperació ha arribat en el moment que hi ha hagut confirmació per part del Govern que no hi hauria marxa enrere i fins i tot s’ha reafirmat» en el seu suport a les tesis marroquines, defensa Bustos. «Aquesta mesura d’Algèria era previsible, suspendre aquest tipus de tractats és una eina jurídica utilitzada per molts països per mostrar el seu descontentament», relata l’expert en el país veí.

«Sempre ha sigut difícil treballar a Algèria, és un país en el qual l’estabilitat legal és escassa» apunta Alitti, que a més afegeix que en els últims anys els tràmits burocràtics per exportar productes són molt difícils i lents. Ara esperen i confien que es trobi una solució. «Per ara els termes utilitzats, ‘suspensió’ i ‘congelar’, deixen una mica d’esperança que no hi hagi res definitiu en això», explica. També demana la implicació de la Unió Europea, «per si en el futur altres països europeus es poden veure també afectats perquè tenen una posició similar a Espanya sobre el Sàhara Occidental, per exemple, Alemanya», conclou.