Macron llança el debat sobre la reforma de la UE

Durant un any 800 ciutadans i polítics de la Unió Europea (UE) han debatut i discutit sobre el futur del continent en un exercici paneuropeu de democràcia participativa que ha arribat aquest dilluns, 9 de maig, Dia d’Europa, al seu punt final amb una cerimònia de cloenda en el ple del Parlament Europeu a Estrasburg. Un acte en què han fet entrega als representants de les institucions europees –Ursula von der Leyen (Comissió Europea), Roberta Metsola (Parlament Europeu) i Emmanuel Macron (Consell)– d’un informe final que inclou 49 grans recomanacions i 300 propostes específiques per aconseguir una UE més justa, forta, verda, solidària i flexible, amb un procediment de decisió més eficaç que elimini fins i tot la unanimitat en la presa de decisions amb una reforma dels tractats de la UE. El missatge més repetit dels participants: «No podem perdre més temps». 

«La votació per unanimitat suposa un repte important per a la presa de decisions a la UE. El gran nombre d’estats membres fa molt difícil arribar a un acord. Si és necessari, els tractats europeus haurien de canviar per abordar la qüestió de la unanimitat», constata el document remès a les institucions europees, en el qual recomanen una revaluació del sistema de presa de decisions i particularment de la unanimitat perquè suposa un «desafiament» per a la presa de decisions a la UE. «Recomanem que totes les qüestions que es decideixin per unanimitat passin a decidir-se per majoria qualificada. Les úniques excepcions haurien de ser l’admissió de nous membres a la UE i els canvis en els principis fonamentals de la UE», assenyala l’informe. 

«El que els entreguem és fruit de mesos de feina i sacrifici. Els convidem a llegir totes les nostres propostes i posar-les totes en pràctica, sense distorsionar-les, sense triar entre elles en funció dels diferents interessos i agendes polítiques. Sense limitar-se a les que no contemplen la modificació dels tractats. Les propostes que presentem defineixen una nova Europa. Una nova Europa en què creiem i per la qual seguirem lluitem. Una Europa que necessitem ara, no malgastin aquesta oportunitat», els ha apressat la italiana Laura Maria Cinquini, integrant del grup de ciutadans europeus. «Si nosaltres, els ciutadans, hem sigut capaços de treballar junts i arribar a consensos, vostès també poden i han de fer-ho», ha afegit l’advocat canari Jorge Pazos, un altre dels ciutadans que va decidir embarcar-se en aquesta «magnífica experiència».

Final de la unanimitat

«Sempre he defensat que la votació per unanimitat ha deixat de tenir sentit si volem avançar amb rapidesa», ha respost Von der Leyen, que ha assegurat ser al costat de tots aquells que volen reformar la UE perquè funcioni millor. «L’important és que ens han dit on volen que vagi aquesta Europa i ens correspon traçar-hi el camí més directe. Podem fer-ho en els límits que ens permeten els tractats o canviant-los si fos necessari», ha assegurat, i ha anunciat que detallarà les primeres propostes per respondre a les propostes dels ciutadans en el discurs de l’Estat de la Unió al setembre.

Igual com l’alemanya, Macron s’ha mostrat partidari de reformar els tractats perquè la UE continuï sent eficaç. «Estic a favor de la reforma institucional i voldria que es debatés amb audàcia des del Consell Europeu de juny», ha defensat tancant files amb l’obertura d’una convenció reclamada per Metsola i comprometent-se a vetllar perquè els canvis no siguin «només d’estil i metodologia» sinó que hi hagi evolucions concretes. En una declaració publicada aquest dilluns amb motiu de la conferència, 13 estats membres, des dels països nòrdics o els bàltics fins a Polònia, Croàcia o Bulgària, ja han dit que consideren «prematur» el canvi i que no hi ha temps per a discussions institucionals.

Agressió de Rússia

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Moltes referències durant els discursos a l’«acte d’agressió medieval», com ha qualificat Metsola la guerra de Rússia contra Ucraniai les desfilades militars a Moscou. «Una imatge que ens recorda que mai hem de donar per descomptat el que és Europa i el que significa», ha recordat Von der Leyen. També missatge de solidaritat amb Ucraïna i de realitat. «Fins i tot si li concedim l’estatus de candidat demà, tots som conscients que el procés tarda diversos anys, pot tardar diverses dècades, dir-ho és ser sincers», ha dit Emmanuel Macron, que ha recordat que «la UE, tenint en compte el seu nivell d’integració, no pot ser a curt termini l’única manera d’estructurar el continent europeu».

Davant aquesta realitat ha llançat la idea de constituir una «comunitat política europea» a la qual es puguin incorporar països com Ucraïna o d’altres dels Balcans occidentals, que comparteixen els valors europeus però que encara no han iniciat el procés d’adhesió i que poden tardar anys a integrar-se a la UE, així com d’altres que no tinguin vocació d’incorporar-s’hi, com el Regne Unit. Tot i que ha eludit acotar quins països podrien estructurar aquest tipus d’aliança sí que ha acotat competències com la cooperació política, la seguretat, la cooperació en matèria d’energia, el transport, la inversió en infraestructures o la circulació de persones.