Els líders de l’OTAN acorden activar els plans de defensa davant atacs químics i nuclears

L’Aliança Atlàntica ha decidit activar aquest dijous els plans de defensa davant un possible atac químic, biològic o nuclear per part de Rússia i s’ha compromès a enviar equipament de protecció també a Ucraïna, des d’aparells de detecció fins a equips de protecció, material mèdic i entrenament per a la descontaminació i la gestió de crisis, perquè pugui respondre a un eventual atac amb urgència en cas de necessitat. És un dels diversos compromisos assolits pels caps d’Estat i de Govern dels països aliats durant una cimera extraordinària que ha acordat duplicar el nombre de batallons multinacionals desplegats al flanc est, prorrogar un any més el mandat del secretari general, Jens Stoltenberg, i demanar a la Xina que s’abstingui de proporcionar ajut econòmic o militar a Rússia que permeti a Vladímir Putin mantenir la guerra.

«Estem preocupats perquè veiem la retòrica i veiem que Rússia està mirant de crear algun tipus de pretext acusant Ucraïna, els Estats Units i aliats de l’OTAN de preparar l’ús d’armes químiques i biològiques. Hem vist abans que aquesta manera d’acusar els altres és en realitat una manera de mirar de crear un pretext per fer el mateix», ha advertit Stoltenberg insistint que si hi ha algú que ha fet servir agents químics en el passat és precisament Rússia tant en sòl europeu, a Salisbury –amb referència a l’enverinament de Serguei i Iúlia Skripal amb un agent nerviós– com donant recolzament a Al-Assad a Síria. «Fer servir armes químiques canviaria totalment la naturalesa del conflicte. Seria una violació flagrant del dret internacional i tindria conseqüències àmplies. Seria extremadament perillós», ha constatat. No només afectaria la població ucraïnesa, la contaminació també es propagaria als països veïns de l’OTAN.

Per això, els 30 líders aliats han acordat, en primer lloc, subministrar equips per ajudar Ucraïna a protegir-se contra les amenaces químiques, biològiques, radiològiques i nuclears, a través d’instruments de detecció, equips de protecció i recolzament mèdic, així com formació en descontaminació i gestió de crisis. A més, han encarregat al comandant suprem, el general Walters, activar «els elements de defensa química, biològica, radiològica i nuclear de l’OTAN» i «els aliats estan desplegant defenses químiques, biològiques i nuclears addicionals», així que «estem prenent mesures tant per recolzar Ucraïna com per defensar-nos nosaltres mateixos», ha explicat.

Quatre nous batallons

La trobada també ha servit per confirmar el desplegament de quatre nous batallons multinacionals a Hongria, Romania, Bulgària i Eslovènia per reforçar el flanc est de l’Aliança. Se sumaran als que ja estan disponibles a les tres repúbliques bàltiques i a Polònia i elevaran a vuit el nombre de grups de combat preparats per actuar des del Bàltic fins al mar Negre. En total, els Estats Units mantenen desplegats en territori aliat 100.000 soldats i 40.000 estan sota comandament directe de l’OTAN, que també s’ha compromès a reajustar de manera permanent la presència de tropes, avions i barcos al flanc est per afrontar la nova realitat de seguretat provocada per Rússia. 

Segons ha explicat Stoltenberg, els detalls d’aquest desplegament permanent es concretaran en els pròxims mesos amb l’objectiu de prendre decisions a la cimera de líders que se celebrarà el juny a Madrid. «(Amb la guerra a Ucraïna) ens enfrontem a la crisi de seguretat més greu en una generació i l’OTAN ha de respondre. Per això, hem de restablir la nostra defensa i dissuasió a llarg termini», ha dit Stoltenberg. «La seguretat no és gratuïta i fer més costarà més», ha recordat el noruec, que espera que els líders compleixin com més aviat millor amb l’objectiu de gastar almenys el 2% del PIB en defensa. 

Drons per a Ucraïna

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

A més de reforçar-se internament, els aliats també seguiran donant recolzament financer i equipant militarment Ucraïna, amb sistemes de defensa antitancs i aèria, així com drons, perquè «estan demostrant que són molt eficaços», i assistència en matèria de ciberseguretat. «Estem decidits a fer tot el possible per recolzar Ucraïna», ha afegit després de quatre hores de cimera en què ha intervingut per videoconferència el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Durant la seva intervenció, el polític ucraïnès ha tornat a demanar més armes i una zona d’exclusió aèria. «L’Aliança encara pot evitar les morts d’ucraïnesos en atacs russos, per l’ocupació russa, subministrant-nos les armes que necessitem», els ha dit remarcant que disposen de milers de tancs i d’avions, però «no n’hem rebut cap». Una petició que va tornar a quedar sense resposta perquè enviar avions aliats a vigilar el cel ucraïnès significaria intensificar el conflicte i expandir la guerra més enllà de les fronteres ucraïneses, segons el màxim responsable de l’OTAN. 

«Els aliats fan el que poden per recolzar Ucraïna amb armes perquè pugui defensar-se, però alhora tenim la responsabilitat d’evitar que aquest conflicte es converteixi en una guerra total a Europa, en què participin no només Ucraïna i Rússia, sinó els aliats de l’OTAN i Rússia. Això serà més perillós i més devastador. Hem de ser sincers al respecte i això és exactament el que hem fet a la nostra reunió», ha dit sobre una trobada on ha assistit el president dels Estats Units, Joe Biden. El que sí que han fet els aliats és instar directament la Xina perquè condemni la invasió russa i perquè no proporcioni ajuda militar i econòmica a Vladímir Putin. «El nostre missatge a la Xina és que ha d’unir-se a la resta del món i condemnar clarament la brutal guerra contra Ucraïna i no recolzar Rússia ni amb recolzament econòmic ni amb recolzament militar», ha dit Stoltenberg, que té un mandat que expirava a finals de setembre d’aquest any, però que es prorrogarà un any més, fins al 30 de setembre del 2023.