Les forces de seguretat vigilen la sortida d’espanyols per combatre a Ucraïna

A ningú se li impedeix el viatge, però es tracta de «conèixer per anticipar-se i protegir», com explica una de les fonts consultades. És a dir, disposar en el futur d’un llistat d’homes que han fet un trajecte cap als voltants del país agredit per Rússia sense data definida de tornada. I aquesta informació convé, indica una font pròxima a aquestes tasques, per quan aquesta guerra acabi i es produeixi a Espanya un moviment de retorn de combatents, gent de tornada d’una guerra, amb plens coneixements d’ús d’armes i en possible contacte amb grups radicals de diferent signe.

Es tracta d’aplicar l’experiència obtinguda, també a base d’errors, amb el fenomen dels ‘foreign fighters’ gihadistes, musulmans i musulmanes radicals que van acudir a l’Iraq i Síria a combatre per l’organització terrorista Daesh o ajudar els seus guerrers entre l’abril del 2013 i el desembre del 2017.

Tot i que aquest no és el mateix cas, explica un expert policial de primera línia en la lluita contra la violència organitzada. Els «combatents estrangers» que van sortir d’Europa a recolzar Daesh –majoritàriament de França, el Regne Unit i Bèlgica, i de Ceuta i Andalusia en el cas espanyol– cometien un delicte d’integració en organització terrorista. En el cas de la guerra d’Ucraïna, l’ILDU (Internacional Legion of Defense of Ukraine), crida a files pel govern de Kíiv, no és considerat un grup terrorista a cap país europeu.

Codi Penal inaplicable

«Caldria valorar jurídicament si un voluntari espanyol allistat a Ucraïna estaria cometent un altre tipus de delicte, el d’atemptar contra la neutralitat d’Espanya en conflictes internacionals», indica el mateix expert.

Es refereix a la figura penal que va impulsar el febrer del 2015 l’operació Danko de la Policia i la Fiscalia de l’Audiència Nacional, per la qual van ser detinguts vuit espanyols que havien anat a lluitar en el bàndol prorús de la guerra del Donbass. L’article 591 de Codi Penal castiga amb entre 4 i 15 anys de presó aquell funcionari o civil que «durant una guerra en què no intervingui Espanya, executi qualsevol acte que comprometi la neutralitat de l’Estat o infringeixi les disposicions publicades pel Govern per mantenir-la».

En les actuals circumstàncies no semblen fàcilment enjudiciables els allistaments a favor d’Ucraïna per a una guerra en la qual Espanya no és bel·ligerant, però tampoc neutral. De fet, les crides del Govern ucraïnès a allistar-se a la seva Legió Internacional a través de les ambaixades no estan proscrites a Espanya ni a la UE.

No obstant, el «control» de sortides es realitza «per adquirir intel·ligència» principalment en l’àmbit aeroportuari i «per cada policia competent a cada territori», remarca una de les fonts consultades, que assegura que la informació obtinguda es comparteix a través d’«una lectura nova» de la xarxa europea d’alertes sobre viatgers SIS (Schengen Information System).

La vigilància és complexa. Des de Bilbao parteixen quatre vols diaris –Lufthansa i Royal Dutch– amb destí a Varsòvia, però des de Madrid i Barcelona són moltes més les combinacions per via aèria. I moltes més encara les possibilitats que combatents espanyols o estrangers residents a Espanya passin la frontera per via terrestre i s’allistin estant ja en un país limítrof.

La informació recollida –de manera semblant a les llistes de violents per a partits d’alt risc– podrà ser utilitzada en les necessitats futures del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, CITCO, que des del 2020 dirigeix el general de brigada de la Guàrdia Civil Manuel Navarrete, que abans d’aquest càrrec va dirigir les àrees de Contraterrorisme i Intel·ligència Financera d’Europol.

Cinc perfils

Els agents encarregats del control de la sortida de combatents treballen sobre cinc perfils predeterminats de sospitosos, segons les fonts consultades: el «guerriller amateur» –militar frustrat o freqüentador de clubs de simulació de batalles i ‘airsoft’–, l’exmilitar –principalment format en cossos especials com la Legió–, el pacient recurrent de malalties mentals –que pot haver reclamat la seva família–, l’individu amb vinculacions personals o familiars a Ucraïna i l’extremista, o bé d’extrema dreta –candidat a allistar-se en el neonazi Batalló Azov– o bé d’extrema esquerra.

Experts de la Guàrdia Civil estimen que són molt pocs, «unes desenes», els espanyols que fins ara s’han dirigit cap al país envaït. La pàgina web oficial de l’UKR Foreign Legion (Legió Estrangera d’Ucraïna), sostinguda pel ministeri de Defensa ucraïnès, refereix que la força de voluntaris internacionals compta amb combatents del Regne Unit, el Canadà, Croàcia, Holanda, Israel, Dinamarca, Polònia i Letònia.

Notícies relacionades

¿Quina Europa?

La UE acorda transferir a Ucraïna els beneficis dels actius russos

No obstant, a les xarxes socials, comptes afins a l’exèrcit ucraïnès han publicitat aparicions de combatents balcànics, indis, mexicans, brasilers... i fins i tot un espanyol, que assegura que es diu Miguel i que és de Tarragona, i al qual ha entrevistat en zona de guerra la televisió basca EITB. Vestint un uniforme de la Defensa Territorial, amb casc i fusell de combat, Miguel va dir a Euskal Telebista: «He vingut de lluny, i no tinc por, almenys aquí». Les seves paraules han sigut viralitzades a les xarxes socials pel bàndol ucraïnès

La seva figura porta records de la guerra entre Kíiv i faccions separatistes prorusses que va suposar el pròleg de l’actual drama ucraïnès. Alguns dels efectius implicats en aquesta tasca d’intel·ligència ja van seguir la pista de voluntaris catalans, navarresos i madrilenys, en aquest cas d’extrema esquerra, que van acudir el 2014 al Donbass seguint la crida des de l’est d’Ucraïna del Partit Comunista de Novorrusia per integrar-se a una força aliena, però igualment prorussa: el Batalló 404 de Donetsk, implicat en infiltracions i emboscades a la rereguarda de forces regulars ucraïneses.