La comissaria de la Verneda, única finestreta per a l’asil ucraïnès a Catalunya

«És que no puc tenir-lo aquí esperant, veus que no pot caminar bé», diu Zhana Liaskova, la filla del Viktor. El seu pare té 78 anys i la guerra els va agafar a Lviv (Ucraïna). «La meva mare ja ha mort i ni m’ho vaig pensar dos segons. Vaig agafar el meu pare i me’l vaig emportar a Barcelona», explica la Zhana, que fa més de 20 anys que resideix aquí. Ha aconseguit empadronar el seu pare i ja té targeta sanitària per a ell. Però li falta el tràmit més important, l’asil. Clau per tenir atenció bàsica, especialment la psicològica, i per assegurar que pot residir legalment a Espanya. Vist el fred, i la cua, decideix establir-lo a la terrassa més pròxima amb un croissant i un cafè amb llet. Mentrestant, la filla espera i ajuda a traduir altres compatriotes, mira de reull que el seu pare continuï esperant a la terrassa.

A la cua de les instal·lacions de la Policia Nacional hi ha nens, avis i mares angoixades. «Vull saber què passarà amb nosaltres, sobretot per la meva filla, perquè pugui anar a l’escola i començar aquí de nou. A casa ja no podem tornar», assenyala una altra mare, que amb prou feines pronuncia algunes paraules en anglès. Ara estan vivint a Barcelona, però hi ha una altra gent a la cua que ve de més lluny. «Venim des de Mataró i hem perdut tot el dia. No ha servit de res», diu de braços plegats i les celles arrufades Antonina, una altra refugiada. Ella xampurreja l’espanyol, i ve al costat de la seva mare, la seva millor amiga i la filla menor d’aquesta.

També espera Diana Sitxuk, una ucraïnesa que fa anys va venir a viure a Barcelona. «Aquestes noies acaben d’arribar i em vaig oferir a acompanyar-les perquè només parlen ucraïnès», explica. «Està molt bé que posin hotels o que els que visquem aquí els acollim a casa nostra, però és una cosa temporal i la gent necessita una cosa més estable», diu la noia, que ha allotjat dos refugiats més a casa. «La gent a Ucraïna potser és pobra, però tenen les seves pròpies cases. I és molt dur arribar i no saber on viuràs, estar en un hotel en el qual no saps quant temps estaràs», prossegueix.

Missatges de Telegram

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

La cua dels refugiats és davant la comissaria. A l’arribar, un agent de la Policia Nacional revisa que el seu passaport sigui ucraïnès i apunta el número de telèfon dels afectats. «Ja us trucarem quan tinguem cites», els respon. Una cosa que genera certa angoixa a molts. «¿I si ens hem de canviar el telèfon? ¿I si no veiem la trucada?», pregunta una dona amb una nena en braços. «Això sembla un càsting, és un caos», es queixa la Diana. Un caos que es va iniciar gestant en els grups de Telegram i WhatsApp de la comunitat ucraïnesa, davant l’allau de preguntes i les nul·les respostes de l’administració. «Un senyor ha aconseguit cita, proveu allà», deia un missatge dilluns al matí. D’altres opten per accedir als punts d’atenció de les oenagés. El Comitè Català d’Ajuda al Refugiat ha registrat les mateixes sol·licituds en dues setmanes que les que té tot l’any en els punts d’informació de Sant Boi de Llobregat, Rubí i Sant Cugat del Vallès. «Estem plantejant obrir-ne un altre a Barcelona davant la necessitat», explica Jorge Jarillo, subdirector del CCAR.

Aquest caos hauria d’acabar aviat. En principi, aquest mateix divendres, quan obri el centre de distribució de refugiats a la Fira de Montjuïc. Segons va anunciar el Ministeri de Migracions, en aquest centre s’expedirà el permís de protecció temporal, que implica un permís de residència i treball d’un any, extensible a tres, i l’accés a places i servei d’allotjament del pla estatal d’ajuda al refugiat en cas que fos necessari. Una cosa que ja està ocorrent en el primer centre de distribució obert a Pozuelo de Alarcón (Madrid), on ja s’estan facilitant aquests documents en terminis de 24 hores. Moltes oenagés recorden que, malgrat el caos i la tardança en els refugiats que fugen de la guerra a Ucraïna, hi ha centenars de persones que fugen d’altres guerres que, per fer aquest mateix tràmit, han d’esperar entre quatre i sis mesos per ser atesos.