El desafiament rus

El iot de l’oligarca rus retingut a Barcelona va mirar de marxar dos dies abans

El barco de 85 metres d’eslora porta diversos mesos a la venda a un preu de sortida de 101 milions d’euros

  • Segueixi l’última hora de la guerra d’Ucraïna

El iot de l’oligarca rus retingut a Barcelona va mirar de marxar dos dies abans
3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

La Unió Europea ha deixat de ser territori segur per a les escapades dels multimilionaris russos vinculats al Kremlin. I els seus rostres més visibles estan actuant en conseqüència. Dos dies abans que el president Pedro Sánchez comparegués davant les cambres dilluns per anunciar la immobilització provisional del superiot Valerie, els seus responsables van sol·licitar permís a Capitania Marítima per abandonar el port de Barcelona, segons ha confirmat a EL PERIÓDICO la mateixa Capitania. Propietat –segons tots els indicis– del cap de l’empresa d’armament més gran de Rússia, el iot pretenia tocar el dos seguint l’estela de dos barcos d’oligarques russos que van fugir de Barcelona poc després que comencés la invasió d’Ucraïna.

La notificació per abandonar el port va arribar a Capitania Marítima el 13 de març, una formalitat que han de complir tots els barcos de més de 24 metres d’eslora. «El Valerie ens va comunicar que marxava i va ser allà quan es va decidir immobilitzar-lo», assegura el capità Javier Valencia, màxim responsable d’aquest organisme dependent del Ministeri de Transport. No és la mateixa Capitania la que pren la decisió, sinó la Direcció General de la Marina Mercant, que va optar per retenir provisionalment el iot per comprovar si pertany als més de 800 ciutadans russos sancionats per la UE des del 2014, quan Rússia es va annexionar il·legalment la península ucraïnesa de Crimea. Una llista que no ha deixat de créixer aquestes setmanes. 

La sort del barco està ara en l’aire. Les sancions europees no contemplen el decomís o la confiscació de béns, segons confirmen fonts del Ministeri de Transports, sinó congelar-los per evitar que els individus castigats puguin lucrar-se de la venda dels seus actius o utilitzar-los com a aval per obtenir finançament. D’allà la decisió de les autoritats espanyoles, que van témer que el luxós iot de 85 metres d’eslora, amb heliport, piscina i nou suites, pogués escapar a les sancions si recalava en una altra jurisdicció. No en va, el Valerie porta diversos mesos en venda. El seu preu de sortida són 101 milions d’euros, segons consta a la web especialitzada Super Yatchs Monaco.  

Propietat d’un magnat de la Defensa

«El difícil en aquests casos és determinar si els actius pertanyen o no a les persones sancionades, tot i que en aquest cas hi ha moltes sospites que és així», afirma Valencia, màxim responsable de la Capitania Marítima de Barcelona. Les autoritats espanyoles investiguen ara la identitat de l’amo del Valerie, tot i que tot fa indicar que pertany a Serguei Txemezov, un antic agent del KGB reconvertit en conseller delegat de l’empresa estatal Rostec, un hòlding gegant dedicat a la Defensa. Entre altres productes fabrica el kalaixnikov, el rifle de capçalera de les guerrilles de tot el món. I a diferència d’altres oligarques, Txemezov no s’ha distanciat de Vladímir Putin des que va començar la invasió d’Ucraïna. «En sortirem victoriosos», va dir la setmana passada.  

L’‘Aurora’ també ha notificat la seva marxa

Notícies relacionades

Com és habitual entre les grans fortunes russes, el barco no està registrat al seu nom, sinó a nom d’un testaferro sepultat sota empreses pantalla. En aquest cas el testaferro seria el fillastre de Txemezov, Anastasia Ignativa, segons consta en els anomenats ‘Papers de Pandora’. 

El Valerie porta a Barcelona des del 8 de febrer atracat a les drassanes MB82, dedicades a la reparació i el manteniment dels iots més espaterrants del món. També segueix allà l’Aurora, una joguina aquàtica de 74 metres d’eslora propietat del magnat rus de la construcció i el negoci immobiliari, Andrei Moltxanov. El seu iot també va notificar el 13 de març la seva intenció d’abandonar la ciutat, tot i que encara no ho ha fet. A diferència de Txemezov, Moltxanov no apareix en la llista de les sancions europees, cosa que explicaria també perquè Espanya no ha ordenat la immobilització cautelar de l’Aurora.